L'Església obre tímidament la porta a donar la comunió als divorciats

RomaMés obertura cap als catòlics que s’han divorciat i cap legitimació de les unions gais. Els cardenals i bisbes catòlics que durant tres setmanes s’han tancat a Roma per debatre sobre com han d’atendre les famílies a la parròquia han obert tímidament la porta a la comunió als divorciats que es tornen a casar, sempre analitzant cada cas en concret, alhora que han obviat abordar les unions gais, més enllà de repetir que no se les pot equiparar a un matrimoni heterosexual.

Els 270 jerarques que han analitzat la pastoral familiar han optat per avalar, indirectament i entre reserves, que cada parròquia decideixi si dóna la comunió o no a un divorciat, després d’un període “d’acompanyament” i de “discerniment”, i sempre que no es doni peu a “escàndols”. La responsabilitat també recau en cada divorciat, que haurà de fer “un examen de consciència” sobre com s’ha comportat amb l’exparella i amb els fills, partint del que ja reconeixia Joan Pau II el 1981 en el document Familiaris consortio : no és igual qui ha remat contra un matrimoni que qui ha fet l’esforç de salvar-lo.

És una apertura plasmada en un llenguatge molt indirecte en el document final que ahir va rebre el suport de dos terços dels jerarques reunits en el sínode de la família convocat pel papa Francesc, cosa que permet satisfer tant els partidaris de donar la comunió sota certes condicions als divorciats, com, en menor mesura, els contraris. Com reconeixia ahir el cardenal austríac aperturista Christoph Schönborn, el document tracta la qüestió de “manera obliqua” i, per tant, interpretable. En tot cas, el text proclama que, tant si ja participen de l’eucaristia com si no, els divorciats i tornats a casar “han d’estar més integrats” a l’Església i “no s’han de sentir excomunicats”.

Un sol vot de més

Aquest canvi d’actitud ha sigut molt difícil d’aconseguir, perquè hi havia una minoria de jerarques feroçment contraris. Els bisbes van votar paràgraf per paràgraf i, si bé en la majoria es va superar còmodament els dos terços de vots requerit, en l’apartat sobre els divorciats el quòrum es va obtenir per un sol vot de més (178 vots).

El sínode sobre la família es tanca, tal com va avançar l’ARA, amb un document obert a la interpretació, que podrà donar peu a seguir evolucionant. El sínode és un organisme consultiu: ara qui ha de decidir què fer s’ha de fer amb les conclusions és Francesc. I el Papa ahir mateix va explicitar que el missatge que li ha arribat és el de l’obertura, el “d’obrir horitzons”, el d’entendre que la comunió no és només per a qui compleix plenament els ideals de l’Església, que continuen sent els del “matrimoni indissoluble” entre home i dona.

El Papa va ser dur amb els bisbes més intransigents -quasi un terç dels bisbes li han donat l’esquena-. El sínode, va dir, ha “posat al descobert els cors tancats”, ha revelat que “els veritables defensors de la doctrina no són els que en defensen la lletra, sinó l’esperit”, i ha “donat testimoni a tothom que l’Evangeli continua sent per a l’Església una font de vida d’eterna novetat”, contra qui vol “adoctrinar amb pedres mortes per tirar-les contra els altres”. “El primer deure de l’Església no és distribuir condemnes o anatemes sinó proclamar la misericòrdia de Déu”, va reblar.

Francesc va criticar també els “mètodes no del tot benèvols” d’alguns intransigents. S’atribueix a una part del sector immobilista la difusió d’una notícia infundada sobre un presumpte tumor al cap del Papa, en ple sínode. Un grup de bisbes també se li van enfrontar obertament per carta.

El matrimoni: unió d’home i dona

Al sínode, alhora, hi ha hagut tanta oposició a donar un nou enfocament a les parelles gais que al final se’n parla molt breument. “L’Església reafirma que cada persona, independentment de l’orientació sexual, ha de ser respectada en la seva dignitat i acollida amb respecte, vigilant d’evitar qualsevol discriminació injusta”, diu el paràgraf 74. “No hi ha cap fonament per establir cap analogia, ni tan sols remota, entre les unions homosexuals i el disseny de Déu sobre el matrimoni i la família”, prossegueix el text. La família catòlica, es reitera, està formada per la unió d’un home i una dona.

El bisbe d’Anvers, Johan Bonny, va explicar que tant ell com altres bisbes aperturistes ho havien tingut difícil per introduir novetats en les discussions internes. Ara bé, el mateix bisbe considerava que el fet de poder discutir aquestes qüestions ja és un pas endavant. “L’Església ja no és un bloc de ciment. Cada país té les seves pròpies idees i ja no s’intenten silenciar els desacords, com s’ha fet en el passat. L’Església és com una gran nau que, a poc a poc, està prenent un altre rumb”, va dir. “Ara la finestra està oberta”.