El ple avala el canvi de model del Zoo de Barcelona

BarcelonaHa sigut a l'últim sospir del mandat i amb ferides obertes, com l'oposició frontal del comitè d'empresa, però l'Ajuntament de Barcelona ha aprovat avui els dos plans de transformació del Zoo que s'han tramitat en paral·lel i que tenien, 'a priori', enfocaments molt allunyats. L'acord d'avui suposarà un canvi radical al parc, que passarà a centrar els esforços en la recerca i la conservació i, sobretot, ens els treballs en els hàbitats naturals dels animals. El Zoo tindrà, d'entrada, menys espècies i només reproduirà en captivitat les que tinguin un pla específic que prevegi la seva reintroducció a la natura, encara que no sigui ni a curt ni a mitjà termini. Un cop es morin –o es derivin a refugis i santuaris– els animals actuals, el Zoo deixarà de tenir espècies com els elefants o els dofins. Després de setmanes de discussió, el ple ha aprovat avui tant la iniciativa ciutadana que promovia la plataforma Zoo XXI per modificar l'ordenança de tinença d'animals de la ciutat en el punt que fa referència al Zoo com el nou pla estratègic que s'ha desenvolupat durant aquest mandat sota la batuta del nou director de l'espai, Sito Alarcón.

El pla, que com que és una norma de rang inferior s'haurà d'adaptar a l'ordenança, ha generat més consens que la iniciativa ciutadana i, de fet, s'ha aprovat per unanimitat, i compta també amb el suport dels treballadors del Zoo. La modificació de l'ordenança, per contra, ha sumat els vots de BComú, el PDECat, ERC i el regidor Juanjo Puigcorbé, però el PSC, Cs, el PP i el regidor Gerard Ardanuy hi han votat en contra, i la CUP s'ha abstingut. El dilema que havia presentat durant aquestes últimes setmanes la plataforma promotora de la iniciativa, entre festa o protesta, doncs, ha acabat amb festa a la plaça de Sant Jaume per celebrar l'aprovació dels canvis, un gir que els promotors i el govern municipal han coincidit a definir com a pioner per a les polítiques animalistes.

Per arribar fins aquí, Zoo XXI s'ha avingut a flexibilitzar alguns dels criteris inicials del text, com ara la prohibició de reproduir en captivitat cap espècie que no es pogués reproduir al seu hàbitat –d'entrada, només només 11 complien aquest requisit–. Serà un comitè ètic i científic el que avaluï els plans que el Zoo tindrà durant tres anys per fer per a cadascuna de les espècies per justificar-ne la cria. El Zoo també acollirà tots els animals provinents de decomissos i rescats i abolirà del tot l'eutanàsia per motius de gestió. El text també defensa que pugui actuar amb certa independència de les organitzacions internacionals de zoos i aquaris.

El text aprovat no convenç els treballadors de l'equipament, que ahir ja van protagonitzar una jornada de vaga i que veuen en la proposta la voluntat de tancar el Zoo de manera encoberta. La tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, atenent a aquesta preocupació, ha assegurat en el seu torn de paraula que es mantindran els llocs de treballs i es farà la formació necessària per adaptar-se als canvis. Per a Sanz, el que ha fet avui el ple és garantir un futur per al Zoo de les pròximes dècades. El govern ha celebrat, en aquest sentit, que avui comença una nova fase per a l'equipament, mentre que els grups que han votat en contra de la iniciativa ciutadana han considerat que no és compatible amb el pla estratègic consensuat. El més crític, el PP, ha assegurat que el pla suposarà el tancament de l'espai. "No hi ha futur per al Zoo si aprovem l'ordenança", ha dit en referència a la intervenció inicial dels promotors de la iniciativa, que han assegurat que "no hi ha futur" i que només queden 11 anys per intentar reduir l'impacte de la catàstrofe climàtica.

Els grups que han donat suport a la iniciativa ciutadana, com ara el PDECat i ERC, tot i celebrar l'entesa final, han sigut crítics amb el paper que ha jugat el govern municipal en tota la negociació. "Han fet una pèssima gestió", els ha etzibat Jordi Martí, del PDECat, que ha remarcat que els canvis aprovats els hauran de desenvolupar els pròxims governs durant dues dècades. De fet, el mateix portaveu de la plataforma Zoo XXI, Leonardo Anselmi, va deixar clar ahir que els gruix dels canvis no seran visibles a curt termini, perquè la majoria d'animals continuaran al Zoo fins que es morin.

El pla estratègic aprovat preveu una inversió de 64,6 milions fins al 2031. Un 50% es destinarà a les instal·lacions, un 24% a espai públic, un 21% a equipaments i logística, i un 5% a provisionalitats.

"Avui ha guanyat el planeta, i ha perdut l'escepticisme", ha celebrat Anselmi, després de l'aprovació. Alejandra García, en nom de la iniciativa,ha explicat que a Argentina ja hi ha dos zoològics que han fet la transformació i ha celebrat que Barcelona s'hagi sumat a la llista. García ha assegurat que "el primer pas és aturar la reproducció dels animals que no podran seguir al zoo" i que, després, caldrà presentar propostes de nous hàbitats dins de les instal·lacions. Pel que als tres elefants, ha dit que la millor opció seria que "es traslladin a un santuari que hi ha al sud de França".