"Les autoritats sanitàries no han de posar més llenya al foc, sinó temperar i reconèixer la tasca dels metges"

Madrid"El canvi de condicions laborals, la pèrdua de qualitat assistencial i la inseguretat amb què hem d'afrontar les emergències han estat els detonants". Mar Rodríguez és metge de família al CAP de Buitrago del Lozoya, un petit poble del nord de la Comunitat de Madrid, i portaveu de la Plataforma de Serveis d'Atenció Rural (SAR) de Madrid. Ella, com la resta de professionals sanitaris que treballen en la quarantena de centres d'atenció primària de les zones rurals de la Comunitat, està en peu de guerra amb la conselleria de Sanitat de Madrid pel pla de reobertura de les urgències extrahospitalàries. "Com que no volen contractar més professionals, han decidit utilitzar els SAR com a viver per obrir els 80 centres d'urgències. No es poden obrir 80 centres amb el personal de 40", denuncia Rodríguez en una entrevista amb l'ARA. Per això, ella i desenes de sanitaris surten aquest diumenge a manifestar-se pels carrers de Madrid: per protestar per una situació que consideren la punta de l'iceberg del que està patint l'atenció primària madrilenya ja des d'abans de la pandèmia.

Centres d'urgències sense metges

El pla del govern d'Isabel Díaz Ayuso preveu la reubicació dels professionals sanitaris dels centres d'atenció primària rurals a les urgències hospitalàries, sense fer cap contractació nova. Segons l'última proposta de la conselleria, en una quarantena de centres, no hi hauria cap metge i només en trenta d'aquests serien substituïts per videoconsultes. Un servei que haurien de prestar els facultatius que estiguessin de guàrdia físicament en un altre centre i que els sindicats no accepten. A banda dels interrogants que s'obren sobre la confidencialitat de les dades amb aquest sistema, Rodríguez també denuncia que no s'ha resolt la mala connexió a internet a les zones rurals: "Com podem fer una videoconsulta si internet ens va lent?"

Segons les dades de la Plataforma SAR Madrid, des que s'ha començat a implantar el pla, hi ha entre un 52% i un 80% de centres d'urgències sense metge cada dia. El caos de l'última setmana es va abordar en l'última reunió que van mantenir divendres la conselleria i Amyts, el sindicat majoritari dels metges madrilenys i el convocant de la vaga indefinida que va començar dilluns. La trobada va acabar sense acord. El sindicat, de fet, va sortir demanant la dimissió del conseller de Sanitat, Enrique Ruiz Escudero.

Les acusacions d'Ayuso de "boicot"

Precisament, quan aquest diari li pregunta a Mar Rodríguez pel paper de la conselleria en aquest conflicte, la metge de família lamenta que no tingui "una actitud de diàleg". En els últims dies, els sanitaris han carregat contra les declaracions de la mateixa presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que els ha acusat de boicot. "Les autoritats sanitàries no han de posar més llenya al foc, sinó temperar i reconèixer la tasca que hem fet durant tants anys", demana Rodríguez. Arran de les declaracions dels representats públics de l'executiu madrileny, els metges alerten que ha augmentat l'agressivitat dels pacients cap als metges. "Quan una presidenta ens acusa de boicotejadors o ganduls, molta gent es pot creure amb més dret a insultar-te", diu Rodríguez.

Baixes de sanitaris "irreversibles"

"Les persones que estàvem adscrites en un SAR perdem aquesta adscripció, cosa que permet la mobilitat per tota la Comunitat", explica Rodríguez, que recorda que l'executiu madrileny reubica els sanitaris amb poques hores d'antelació. Tot plegat ha provocat que una trentena de professionals sanitaris hagin agafat la baixa per les condicions amb què han de treballar, per la incertesa, perquè se senten desprotegits i perquè no poden conciliar. I algunes d'aquestes baixes, alerta Rodríguez, seran "irreversibles". "Són persones que se n'aniran fora d'Espanya, a hospitalària o en altres comunitats autònomes", diu aquesta metge de família. De fet, ella mateixa reconeix que s'ha plantejat si optar a un trasllat a Segòvia, perquè és a prop del centre de Buitrago del Lozoya.

L'èxode de metges de la Comunitat de Madrid no és nou, sinó que fa anys que dura. Els sindicats ho atribueixen a les condicions laborals que s'hi ofereixen. "Esclar que hi ha professionals, però amb el tipus de contracte que s'ofereix, la precarietat i la inestabilitat, la gent se'n va", lamenta Rodríguez. Segons les dades que han fet públiques els sindicats a partir de la informació que els ha facilitat la gerència d'Atenció Primària de Madrid, aquest any, dels 200 metges que van fer la residència a la comunitat madrilenya, només 20 van sol·licitar una de les 98 places que s'oferien.