Autofotos: sí o no?

BarcelonaTailàndia és una paradís i turístic i també però també per a Instagram. A final de l'any passat, aquesta xarxa social que creix com l'escuma va revelar, en publicar el rànquing del 2013, que el centre comercial Siam Paragon –un temple del consumisme de Bangkok– havia estat el lloc del món més retratat pels usuaris, fins i tot per davant de Times Square, a Nova York. Es tracta d'un fenomen vinculat al turisme però també a la bogeria dels asiàtics per la tecnologia d'ús domèstic. I potser és per això que la veu d'alarma sobre les autofotos –aquest és el mot recomanat pel Termcat per al que es coneix com a 'selfies' en anglès– ha sorgit justament de Tailàndia.

Els advertiments de la doctora Panpimol Wipulakorn, directora de l'Institut Rajanukul, del Departament de Salut Mental tailandès, van publicar-se la setmana passada al 'Bangkok Post' i han anat saltant de mitjà en mitjà cap a occident.

La doctora adverteix dels problemes mentals que, segons el seu criteri, pot comportar una implicació exagerada en el fenomen, per la frustració que pot generar el fet de no obtenir el reconeixement del públic esperat. "Parar massa atenció a les fotografies publicades, estar pendent de qui les mira o de si agraden i si augmenten els 'likes' serien símptomes que les autofotos estan causant un problema", alerta.

I afegeix que així es pot passar a la falta de confiança en un mateix. Com que buscar l'aprovació dels altres, especialment de l'entorn proper o generacional, forma part de "la naturalesa humana", els joves que es facin 'selfies' i obtinguin una petita recompensa tornaran a fer-ho, però l'autoexigència pot anar creixent mentre l'individu es va fer addicte al reconeixement social i trobar-se que mai tenen prou 'likes'. I així es pot enfilar un camí que podria portar cap a la infelicitat, la depressió, la gelosia, una personalitat susceptible i, en casos extrems, a la paranoia. "No us heu d'estar fent autofotos a tothora, i si en feu en moments o llocs inapropiats us heu d'obligar a deixar-ho estar", adverteix als adolescents l'especialista tailandesa.

De fet, l'argumentació de la doctora Panpimol Wipulakorn encara va més enllà i esdevé gairebé apocalíptica: assegura que hi ha un risc que molts joves pateixin aquest tipus de trastorns i s'acabi perjudicant el desenvolupament del país perquè "caurà el nombre de líders" de les pròximes generacions a causa de la falta de confiança i "la creativitat i la innovació trobarà entrebancs".

Un altre punt de vista, als EUA

Lluny de l'actitud apocalíptica de la doctora Panpimol Wipulakorn, la doctora Pamela B. Rutledge, als Estats Units, publicava fa uns mesos al 'Psychology Today', un llarga article ne què repassava el paper de l'autoretrat al llarg de la història i mostrava una actitud gens alarmista respecte el nou fenomen. De fet, apunta que l'autoretrat és més democràtic que mai perquè les noves tecnologies permeten que tothom hi tingui accés, sense cap complicació tècnica.

També assegura que hi ha moltes raons per fer-se autofotos i compartir-les sense que sigui senyal de narcisisme, i moltes de les quals vinculades a la socialització: molts joves es fan fotos en llocs que els agraden o bé fent activitats que volen compartir. I, a més, la normalitat i fins i tot la lletjor es poden anar imposant socialment perquè ja no hi ha només gent molt guapa a les imatges públiques. "Ara hi ha més fotos de gent 'real' al costat d'altres imatges idealitzades", apunta. I fa notar que està sorgint el fenomen 'ugly selfie' com a resposta crítica de la societat.

Finalment, Rutledge demana als lectors que opinin sobre les autofotos i els proposa respondre un test.

http://www.psychologytoday.com/collections/201312/i-love-my-selfie/narcissism-or-self-exploration