Uns fems mal emmagatzemats, l’origen del foc

BarcelonaLa fermentació i combustió d’uns fems en una granja de pollastres a quatre quilòmetres del nucli urbà de la Torre de l’Espanyol. Aquesta és la principal hipòtesi sobre l’origen de l’incendi de la Ribera d’Ebre amb què treballen els Agents Rurals. El propietari de l’explotació tenia els permisos en regla. Segons fonts consultades per l’ARA, feia anys que l’havia obert seguint la normativa vigent i disposava d’un sistema per emmagatzemar la gallinassa -els excrements de l’aviram- que també tenia tots els permisos. El problema, segons el cos rural, és que l’amo de l’explotació, o algun dels treballadors, va acabar dipositant una part dels fems en un lloc on no tocava, fora del tanc d’emmagatzematge. Aquesta acumulació “mal gestionada”, en paraules de l’inspector en cap dels Agents Rurals, Antoni Mur, hauria propiciat que la fermentació dels fems generés una mena de “carbonet” que es va encendre afavorit per les altes temperatures i el vent.

Els fems van cremar tots sols perquè estan carregats de matèria orgànica i quan s’apila es produeix una fermentació -més probable en el cas de la gallinassa- que augmenta la temperatura interior, com va passar aquest dimecres a la tarda per les condicions extremes (les altes temperatures i el vent intens). “La calor generada per la fermentació, que no es pot escapar del material, el va escalfant fins al punt que s’assoleix una temperatura prou elevada”, explica el professor de química de la Universitat Rovira i Virgili (URV) Xavier López. El fet que la fermentació es produís a l’aire lliure, fora del tanc o bassa habilitat, també va permetre una entrada d’oxigen que hauria enriquit la combustió fins a fer aflorar la flama.

L’explotació agrària és a tocar del bosc i, amb el vent, la flama va saltar de seguida a la zona forestal. Segons Mur, el mateix propietari de la granja va trucar al 112 i va admetre l’origen del foc. “Amb la prudència de no haver acabat les investigacions, tot apunta que aquesta n’és la causa”, deia Mur. Els Agents Rurals han obert una acta administrativa per la gestió deficient del femer, que han adreçat al departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca perquè estableixi si hi va haver mala gestió. També s’han obert diligències i n’han informat tant al jutjat de guàrdia com a la Fiscalia perquè determinin si es pot establir una responsabilitat penal o civil per una possible negligència en la gestió dels fems.

Totes les granges, quan comencen a funcionar, han d’estar inscrites al registre d’explotacions ramaderes i han de complir una sèrie de requisits, entre els quals hi ha la normativa de dejeccions ramaderes. Segons fonts del departament d’Agricultura consultades per l’ARA, el Govern tenia previst precisament la setmana que ve aprovar un nou decret més restrictiu que ampliava les zones d’afectació en el control d’aquestes dejeccions. El text, amb tot, no introdueix grans canvis pel que fa a la regulació de l’emmagatzematge de les dejeccions, ja delimitada des del 2015. La capacitat es fixa depenent de la superfície de la granja i també dels animals que s’hi criïn, i s’obliga a vetllar per l’estanquitat dels tancs, per evitar les filtracions. Si el punt d’emmagatzematge és a menys de 500 metres d’una zona forestal, el femer també ha de disposar d’una franja de tres metres de seguretat, que estigui neta i lliure de restes vegetals.

Inspeccions periòdiques

Com es controla el compliment de la normativa? A través d’inspeccions del departament d’Agricultura, algunes de les quals centrades en el control de les dejeccions ramaderes i la seva gestió. A més, els cossos de seguretat que patrullen pel territori, com ara els Agents Rurals, comuniquen qualsevol irregularitat detectada.

Segons les dades a les quals ha tingut accés l’ARA, l’any passat el departament d’Agricultura va resoldre 119 expedients sancionadors per possibles irregularitats en el tractament i la gestió de les dejeccions ramaderes. En un 67% dels casos la sanció es va acabar executant perquè es va comprovar que realment s’havia fet una mala gestió dels residus: una trentena de les multes imposades eren per no disposar d’un punt d’emmagatzematge, i una desena més es van imposar per una mala gestió dels fems, com seria el cas, segons apunten les primeres investigacions dels Agents Rurals, de la granja de la Torre de l’Espanyol.