“L’Aurora menor també tenia dret a ser escoltada”

Barcelona“L’Aurora menor també tenia dret a ser escoltada”, va dir la diputada Jenn Díaz a la comissió de la infància del Parlament. Però ningú va escoltar aquella nena que va ser agredida sexualment pels seus familiars quan tenia sis anys i vivia a les barraques del Carmel. Ningú va ajudar-la. I el dolor d’aquells quatre anys d’abusos entre 1986 i 1990 li va quedar amagat a dins, molt endins, fins que fa tres anys, superats els 35, va poder treure-ho i denunciar les violacions que van cometre els seus oncles.

L’Aurora Martín és incansable. Un cop la porta de la infància ferida va obrir-se, tot i els continuats revessos de la justícia, no ha defallit. El Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg va ser l’últim de tombar la seva denúncia: les violacions que va patir havien prescrit. Però, tot i això, no es va rendir. Esgotada la via judicial, a finals d’abril va encetar la via política. Va buscar la manera de contactar amb els diferents grups parlamentaris i els va enviar un correu per explicar-los la seva lluita, la necessitat que les agressions sexuals als infants no quedin en l’oblit i l’administració posi sobre la taula els recursos necessaris per afrontar-ho.

“Era difícil sortir del pou en què em trobava, som un col·lectiu ampli i desemparat”, va llegir amb veu segura davant dels diputats, a qui va emplaçar a “reflexionar” per aplicar mesures que evitin més casos com el seu. “En prenem nota”, va dir Josep Maria Forné, de JxCat, que va admetre que el govern català ha de tirar endavant “mesures concretes” per donar resposta a les peticions de l’Aurora i no defugir “responsabilitats”. “Els protocols no estan funcionant”, afegia la socialista Beatriz Silva.

“El cas d’ella és de tanta valentia i superació, que és un bon exemple per trencar silencis: la societat ha estat còmplice d’aquest silenci i el testimoni de l’Aurora té un gran impacte sobre els diputats mateixos”, explica la diputada d’En Comú Podem Marta Ribas. “No és habitual que ens vingui algú a títol personal, per això quan vam rebre el seu correu vam considerar que era un cas que havíem d’escoltar”, afegeix la republicana Rut Ribas.

I el missatge que van escoltar va en dues direccions: cap al govern català perquè apliqui els recursos d’atenció i acompanyament a les víctimes, i cap a l’executiu central, que ha de ser qui tiri endavant una reforma del Codi Penal a través de l’aprovació d’una llei orgànica -redactada però aturada per la falta d’un govern estable- que canviï la prescripció dels delictes (està previst que comenci a comptar a partir dels 30 anys de la víctima i no dels 18 com fins ara).

“Els que venim del món local, veiem com les lleis i la realitat no van al mateix ritme”, puntualitza el també socialista Raúl Moreno referint-se a la necessitat d’adequar els terminis de prescripció: precisament el gran problema de l’Aurora, ja que quan va poder denunciar els abusos, quan per fi estava preparada per fer-ho, aquesta limitació la va privar d’obtenir justícia.

Però no tot depèn de Madrid. A Catalunya “ha sigut un any intens”, reconeix Marta Ribas. A l’abril es va aprovar una moció per instar el Govern a actuar i aplicar una sèrie de mesures per combatre les agressions sexuals contra els infants. Però en faltava una. I la va posar sobre la taula l’Aurora: l’atenció psicològica als adults que han patit abusos durant la infància. Ara això també s’incorporarà. Més enllà d’aquestes mesures, també està previst que durant els propers mesos es faci un acte de reconeixement a les víctimes al Parlament. El president Roger Torrent ja està informat i s’està acabant de tancar l’acte. “Ja que no té reconeixement judicial, l’ha de tenir de la societat”, diu Ribas.

La lluita de l’Aurora, però, no s’acaba al Parlament. Aquest estiu emprendrà un nou camí: portarà el seu cas a les Nacions Unides.