Com es podria augmentar la producció de vacunes?

GironaAl principi de la pandèmia semblava que el més complicat i laboriós seria trobar una vacuna eficaç contra el covid-19. Però un cop batuts tots els rècords amb la descoberta de més d’una fórmula que dona immunitat, ara cal elaborar-les, envasar-les i distribuir-les literalment per tot el món perquè arribin a més de 7.600 milions de persones. Un repte de producció i logística mai vist en la història de la humanitat i que exigeix una munió de fàbriques per tot el planeta que puguin obtenir bilions de dosis que, com tota la resta de vacunes, han de passar uns controls de qualitat molt estrictes en totes i cadascuna de les etapes de fabricació i distribució. 

Davant els problemes d’algunes farmacèutiques com Pzifer o AstraZeneca per complir els compromisos adquirits amb determinats països i la impossibilitat dels estats menys desenvolupats d'assegurar-se unes dosis, cada cop hi ha més veus que reclamen que se suspenguin temporalment les patents i els drets de propietat intel·lectual de les vacunes i així augmentar la capacitat mundial de producció i facilitar que arribi fins a l’últim racó del planeta, independentment de la seva butxaca. De fet, a principis de mes, l'Índia i Sud-àfrica –amb el suport d'un centenar de països més– van fer aquesta petició a l'Organització Mundial del Comerç, però els països més rics, entre els quals la Unió Europea i Espanya, ho van rebutjar de ple.

Controls estrictes i continus

La majoria de vacunes neixen gràcies a una aliança entre equips d’investigació i farmacèutiques, i la d’Oxford/AstraZeneca n’és un exemple: s’ha desenvolupat a la universitat, però és l’empresa qui les fabrica i reparteix. Cada tipologia de vacuna requereix un procés de producció determinat que es pot resumir en dues fases: l’elaboració i barreja dels components químics i l’envasament i distribució. I cada pas del procés està estrictament vigilat: segons càlculs de l’IPFMA –la patronal internacional farmacèutica–, un 70% del procés de producció es destina als controls de qualitat.

“Has de garantir que tots els components químics siguin purs i que has complert les condicions marcades, amb un control constant de la temperatura. I la tecnologia ARN –que utilitzen Moderna i Pfizer– és com un codi: si una lletra no està ben escrita has de llençar tot el lot i tornar a començar”, posa d’exemple el director general de l’Institut Químic de Sarrià (IQS), Salvador Borrós, que, juntament amb la investigadora Cristina Fornaguera, participen en la recerca de la vacuna CoviNanoVax. La investigadora també recorda que l'ARN només fa deu anys que existeix i que requereix un personal “especialitzat, amb habilitats i que estigui format”.  

Així mateix, no serveix qualsevol factoria per fer vacunes: tots els equips, tecnologia i instal·lacions han de ser adequats per a aquesta finalitat i han d’estar validats prèviament per les autoritats. “Des que comences a dissenyar una planta farmacèutica fins que la pots utilitzar necessites uns cinc anys”, calcula el director de producció d’Hipra, Jordi Ruano. L’empresa fa més de cinquanta anys que es dedica a les vacunes per a salut animal, i al març, per la pandèmia, van obrir dues línies d'investigació de vacunes anticovid, una de pròpia i una altra amb l'Hospital Clínic. “Teníem el know-how, els equips i molta experiència amb coronavirus”, assenyala el cap de salut humana, Toni Maneu. 

Davant la demanda de suspendre temporalment les patents i els drets de propietat intel·lectual de les vacunes anticovid, els quatre coincideixen en afirmar que no n’hi hauria prou per augmentar la capacitat mundial de producció i utilitzen un símil amb la cuina apte per a profans: “Encara que et donin la recepta, necessites un forn molt gran, fet amb unes peces molt determinades. I has d’aconseguir unes primeres matèries d’alta qualitat i que et puguin subministrar a grans quantitats”, indiquen Borrós i Fornaguera. I Ruano recalca que “no totes les plantes poden produir vacunes" i que "a Espanya, per exemple, n’hi ha poques". "És bastant més complicat que només compartir la recepta”, diu.

Interessos geopolítics

Ara bé, per a la farmacèutica i portaveu de Salud por Derecho, Eva Iráizoz, el fet de suspendre els drets intel·lectuals –com es va fer el 2001 amb medicaments contra la sida– donaria l’oportunitat a països com Sud-àfrica o l'Índia de fabricar les vacunes a preus més baixos. “Es podrien adaptar les plantes existents i transformar els fabricants veterinaris de qualsevol part del món. Però si amb les patents es creen oligopolis, seran les farmacèutiques les que controlin quant produeixen, a qui venen i a quin preu, i això obstaculitza l’accés universal a la vacuna”, adverteix.

L’investigador de l’IrsiCaixa Julià Blanco considera que la suspensió de les patents seria una opció per fabricar més dosis, però no creu que sigui l'únic mecanisme. “Els governs i l’Organització Mundial de la Salut haurien de forçar aliances entre diferents empreses per maximitzar i optimitzar els recursos existents i reconvertir plantes per produir més i de manera coordinada”. 

Un dels principals esculls és, però, que les vacunes han esdevingut “un instrument de la geopolítica”, tal com lamenta la investigadora de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) Núria Casamitjana. “A l’Amèrica Llatina, per exemple, hi ha països que s’han compromès a comprar la vacuna russa davant la incertesa de la solidaritat que rebrien i de la disponibilitat d’adquirir dosis de Pfizer, Moderna o AstraZeneca”. Des de l’ISGlobal subratllen que l’única manera d’acabar amb el covid-19 és aconseguir la immunitat de grup al conjunt del planeta, cosa que implica “l’accés generalitzat a una vacuna eficaç i segura”. I recorden que poden sorgir noves mutacions del virus que obliguin a adaptar les vacunes existents. 

Per això, segons els experts, ara és més important que mai ser més ràpids que el virus: si aparegués una variant que fos resistent a les fórmules actuals caldria tornar a la casella de sortida del procés de vacunació mundial.