Augmenta la pressió policial als desallotjaments

BarcelonaNo era el primer cop que Xavier Riu, de 66 anys, posava el cos per intentar evitar el desnonament d’alguna família del barri de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. I s’asseia a la porta per dificultar l’acció de la policia de manera pacífica. El 5 d’octubre, però, en el desnonament de l’Estela i la seva família, les coses van anar diferent. “Ens va sorprendre que la policia ens anés arrencant un per un, no ens van pegar. Ens van agafar pels braços per apartar-nos i ens van identificar. Pensàvem que la cosa quedaria aquí com havia passat sempre”, recorda. Però no. Després d’haver rebut la carta certificada acusant-lo de desobediència per l’aplicació de la coneguda com a llei mordassa i amb una multa de 601 euros, té clar que al darrere hi ha un canvi d’estratègia del departament d’Interior per poder seguir executant els desnonaments que dicten els jutges.

Com ell, més de 40 persones que aquell dia van intentar ajudar la família de l’Estela (un cas de vulnerabilitat acreditada que, segons el Sindicat de Llogaters, hauria d’estar protegit per la llei catalana) ja han rebut la mateixa sanció. En total, les multes sumen més de 25.000 euros. “Interior utilitza aquesta via per intentar desmobilitzar-nos”, assegura Riu. I les multes no són l’única novetat. Els moviments per un habitatge digne denuncien un enduriment generalitzat de les estratègies policials durant els desallotjaments. Aquest augment de la pressió, assenyalen, es contradiu amb els discursos polítics del Govern, que fa només uns dies va aprovar un decret per aturar, teòricament, tots aquests processos a Catalunya. El Sindicat de Llogaters alerta que, lluny de relaxar-se, les actuacions policials han elevat el to des que els jutjats van reobrir al setembre i van accelerar les execucions.

Nova estratègia policial

Els activistes han detectat tres canvis notables en la manera de procedir dels Mossos i, per extensió, diuen, del Govern: les sancions massives contra els veïns que intenten defensar les famílies desnonades -com la que va afectar Riu el 5 d’octubre-, que la policia arriba als desnonaments directament amb diverses furgonetes d’agents antiavalots i que, a més, es personen molt abans, de matinada, per tallar el carrer i evitar que els veïns puguin posar-se davant de la porta o assessorar les persones afectades.

“Abans [les furgonetes] només acordonaven el carrer de tant en tant, en situacions excepcionals, i ja ho trobàvem extremadament violent”, apunta el portaveu del Sindicat de Llogaters, Jaime Palomera. “Això ara és cada dia, és l’excepcionalitat feta norma: fan desplegaments policials més propis d’una batuda contra el narcotràfic o el terrorisme, però ho fan per desnonar una família que acredita ser vulnerable i que no pot pagar un lloguer abusiu”, afegeix. Palomera també destaca que el sindicat està intentant calcular la despesa de recursos públics que suposen aquests dispositius, que es repeteixen diàriament i simultàniament en diferents ciutats catalanes en un moment de crisi com l’actual.

“El més greu és que, segons un informe de la unitat antidesnonaments de l’Ajuntament de Barcelona, més de la meitat d’aquests desallotjaments són impulsats per grans propietaris que se salten la llei”, perquè estan obligats per llei a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables, diu Palomera, que lamenta que els reprimits policialment siguin els veïns “que defensen la llei” i no els propietaris, “que són els que la vulneren i no reben cap sanció”. “És demencial”, afegeix.

Els arguments d’Interior

A l’altre costat, fonts dels Mossos d’Esquadra neguen que s’hagi produït cap canvi d’estratègia. La policia argumenta que l’abast dels dispositius depèn del requeriment que reben del jutjat que els ordena. Hi ha dos factors que expliquen, segons el cos, el desplegament (o no) dels agents antiavalots: que el jutge demani explícitament la seva presència o que demani que es garanteixi que la comitiva judicial podrà entrar al pis. Això passa, segons les mateixes fonts, quan el desnonament ja s’ha intentat diverses vegades sense èxit. La policia manté, doncs, que l’ordre és de la comitiva judicial, que pot obligar els agents -en la seva funció de policia judicial- a muntar un desplegament determinat. En el cas que es produeixi una concentració, encara que el jutjat no ho requereixi, fonts dels Mossos diuen que també s’activen els antidisturbis.

“És preocupant que la decisió sigui judicial i policial -respon Palomera-. ¿Aleshores [els agents] són funcionaris que ja no responen al que decideix el Parlament?”, reflexiona el portaveu del sindicat. Pel que fa a les multes, fonts del departament d’Interior expliquen que estan estudiant les sancions -arran del cas del 5 d’octubre- per aclarir fins a quin punt són habituals. El departament no ho considera una pràctica nova, però admet que cal analitzar les xifres de concentrats que s’han denunciat fins ara.

“El problema és que no hi ha voluntat política real per aturar els desnonaments -assegura Palomera-. El Govern fa titulars i gestos, però a la pràctica no se sancionen els grans tenidors i la policia no només no canvia els protocols, sinó que els endureix”. El sindicat també critica el doble discurs dels grups polítics a Catalunya i a Madrid. “Allà mantenen silenci o ho defensen amb la boca molt petita”. I conclou: “La partida [per aturar els desnonaments] es juga a Madrid i els diputats catalans són suficients per forçar una negociació”.