Creix l'activitat privada als hospitals públics des del 2007

BarcelonaL'activitat privada dels hospitals que formen part del Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) ha augmentat en els últims anys, ha explicat aquest dilluns el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa. En concret, entre el 2007 i el 2012 la facturació a tercers privats -assegurances privades, accidents de trànsit, mútues laborals o atenció de pacients estrangers sense targeta sanitària- ha crescut un 15,3%, des dels 130 milions d'euros a 150 milions. La xifra, tot i créixer, segueix sent residual, doncs prop del 95% dels ingressos d'aquests centres prové del CatSalut.

Aquesta raó, juntament amb l'arribada en els últims mesos d'una desena de peticions d'algun dels 68 hospitals que conformen el SISCAT -on conviuen figures molt diferents que van d'entitats 100% públiques a d'altres de privades-, ha motivat que el CatSalut prepari una instrucció específica que aclareixi i aglutini la normativa ja existent. Segons Padrosa, aquesta instrucció, que estarà enllestida durant el mes de novembre, només "recull i posa ordre en normatives que ja existien" i servirà per "recordar" quina és la legislació vigent i solucionar "certa confusió o neguit".

Durant els últims mesos han crescut les peticions d'aclarir fins a quin punt poden conviure la sanitat pública i privada a Catalunya. De fet, una trentena d'entitats van presentar la setmana passada al Parlament un document en què exigeixen que els diners públics no puguin anar a parar a cap entitat privada. El sistema sanitari català és molt divers, amb entitats privades que utilitzen béns propis, privades que utilitzen béns cedits, públiques amb béns popis i públiques amb béns cedits, i totes elles reben ingressos del CatSalut, l'asseguradora pública catalana que garanteix l'atenció pública de tots els ciutadans.

Padrosa ha reconegut que en l'últim any han crescut els dubtes que genera aquest model, i ja l'any passat es va publicar una instrucció per recordar als centres del SISCAT la necessitat que extremin al màxim possible el cobrament de serveis prestats a pacients que no van entrar al centre amb la seva targeta sanitària. Això, segons Padrosa, és el que millor explica l'augment de la facturació privada, tot i que també té a veure amb un context de crisi econòmica, retallades i descens de l'activitat pública contractada que fa que els centres tinguin "capacitat per fer més activitat de la que estan fent" i així aconseguir ingressos addicionals.

La limitació de la llei, en qualsevol cas, obliga a que hi hagi una única llista d'espera en els centres públics i que ningú pugui avançar la seva posició en funció d'un pagament extra. Per això, la nova instrucció vol "recordar als centres del SISCAT quines són les regles de joc", ratificar que no hi ha transvasaments de recursos entre pública i privada i respondre al "debat públic" existent.

Barnaclínic

La instrucció, però, no aborda la societat mercantil creada el 2000 per l'Hospital Clínic de Barcelona a la seva sisena planta, i batejada com a Barnaclínic. Aquest cas va motivar al juliol la presentació d'una denúncia per part de la patronal privada ACES contra el Clínic, per competència deslleial, i que es dirimirà als tribunals. Padrosa ha assegurat que la situació del Barnaclínic és aliena al SISCAT i a la regulació que pugui fer-ne el CatSalut, i ha evidenciat que a hores d'ara és molt difícil que un consorci públic pugui crear una societat mercantil. Tot i així, ha acceptat que és un "dubte raonable" que la instrucció del CatSalut no abordi un cas tan paradigmàtic en la relació entre la sanitat pública i privada com la que representa el Clínic.