Per què hi ha molts més celíacs? La resposta podria ser en els fertilitzants

BarcelonaEls fertilitzants que s’utilitzen per augmentar les collites de blat a tot el món podrien ser un dels factors que explica l’augment de casos de celiaquia de les últimes dècades. Això proposa un estudi d’un equip internacional de científics liderat per l’ecòleg Josep Peñuelas, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que s’ha publicat a la revista Foods. "Nosaltres ens dediquem a l’ecologia global i hem vist que un factor de canvi global important és que cada vegada fertilitzem el planeta amb més nitrogen, cosa que té efectes en els microorganismes, les plantes i els animals, un dels quals som nosaltres", explica Peñuelas.

Efectivament, entre la dècada del 1960 i l’actualitat s’ha multiplicat per deu l’ús de fertilitzants que contenen nitrogen en els camps de blat de la major part del món. Aquests productes han multiplicat per 3,5 el rendiment dels cultius, però també han fet que el blat incorpori més nitrogen, amb la qual cosa ha augmentat el contingut d’unes proteïnes conegudes com a gliadines en el gra. Al seu torn, les gliadines formen part del gluten, el conjunt de proteïnes del blat que proporcionen elasticitat, consistència i esponjositat als productes elaborats amb farina, com el pa o els pastissos, i que els fan apetitosos. I el gluten, tal com se sap gràcies a nombrosos estudis biomèdics, fa que en algunes persones es produeixi un atac del sistema immunitari a l’intestí prim que impedeix l’absorció correcta de nutrients. En això consisteix la celiaquia, una malaltia que pot provocar, entre altres efectes, dolors abdominals, pèrdua de pes, problemes de creixement i alteracions del caràcter.

L’estudi constata que, d’una banda, la ingesta de productes derivats del blat ha passat de 55 quilos anuals per persona a 65 (un augment del 18%) des del 1960 fins al 2010. Durant el mateix període, la superfície dedicada als cultius de blat s’ha mantingut constant. El que sí que ha augmentat, però, és l’ús de fertilitzants a base de nitrogen, i això ha implicat que el consum global de gliadines hagi augmentat: entre el 1960 i el 2010 ha passat de 2,4 a 3,8 quilos anuals per persona (un augment del 58%). Paral·lelament a aquest augment, els investigadors han observat que la prevalença de la celiaquia ha crescut en tot aquest temps. Als Estats Units la població diagnosticada de celiaquia ha passat del 0,2 a l’1 per cent en 25 anys. En països com Finlàndia o Suècia, la prevalença de la malaltia se situa entre el 2 i el 3 per cent, mentre que en el conjunt d’Europa, aquest valor és pròxim a l’1 per cent. Totes aquestes dades, unides al fet que als països on es consumeix més gluten hi ha més casos de celiaquia, han portat els investigadors a concloure que l’ús creixent d’aquests fertilitzants pot ser una causa de la malaltia que fins ara havia passat desapercebuda.

"Aquest estudi és una aportació de l’ecologia a la ciència mèdica", explica Peñuelas, ja que "la fertilització amb nitrogen es tradueix en un possible problema directe de salut global". Ara bé, tal com aclareixen els científics, l’augment de casos de celiaquia pot estar causat per molts factors, com per exemple la millora en el diagnòstic, l’ús d’additius en el pa o el canvi en els microorganismes del tub digestiu com a conseqüència de canvis en els hàbits alimentaris. "Si aquesta relació entre la fertilització amb nitrogen i la celiaquia es demostra en experiments futurs, tindríem una eina important per controlar i prevenir l’abast de la malaltia", escriuen els autors del treball. Segons Peñuelas, una possible solució consistiria a "desenvolupar varietats de blat que acumulessin menys gliadines malgrat créixer en terrenys rics en nitrogen".