Reunió dels jutges de Barcelona per posicionar-se sobre el nou decret d'habitatge
Els magistrats admeten que el rerefons del debat és si la mesura és inconstitucional o no
BarcelonaEls jutges mouen peça davant el debat, cada vegada més encès, sobre l'aplicació del nou decret d'habitatge del Govern. Segons ha pogut saber l'ARA, els magistrats de l'Audiència Provincial de Barcelona es reuniran aquest divendres per acordar un posicionament comú sobre quina aplicació fan d'aquesta nova norma. Una decisió que pot ser clau perquè és la que també podrien acabar adoptant en bloc els jutges de primera instància, que batallen cada dia amb els casos de desnonament.
El Govern va aprovar aquest polèmic decret al desembre, amb el consens del PSC i els comuns, i al febrer el Parlament la va validar. La principal novetat de la norma –i la més polèmica– és que obliga els bancs, els fons d'inversió i els grans tenidors (propietaris de més de 15 pisos) a oferir un lloguer social no només als inquilins, sinó també als ocupes que puguin demostrar situació de vulnerabilitat, abans de desnonar-los. Però els moviments socials en defensa de l'habitatge digne i alguns partits polítics van assegurar ahir dimecres, públicament, que el decret no s'està aplicant als jutjats.
El cas paradigmàtic és el del Bloc Llavors, al Poble-sec de Barcelona. Al gener una jutge va aturar el desnonament de tot l'edifici ocupat (propietat del fons d'inversió Vauras) acollint-se al nou decret, però uns dies més tard es va fer enrere, al·legant que la norma no tenia validesa "processal" sinó només "administrativa".
La resposta dels jutges
Per què es va produir aquest canvi? "El decret no diu en cap article què passa, si la propietat no s'avé a oferir un lloguer social", explica a l'ARA Roberto García Ceniceros, membre de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i magistrat del jutjat de primera instància número 30 de Barcelona: un dels que té competències en temes d'habitatge. És més, aquest jutge recorda que, de fet, "la norma fixa que si la propietat no ofereix cap sortida tindrà una conseqüència administrativa", una multa. "I les sancions són administratives, no pas una qüestió dels jutges del civil", recorda aquest magistrat.
El debat entre els jutges, però, també és intens. Per això, la decisió que prengui demà l'Audiència Provincial de Barcelona pot marcar tendència entre els magistrats. "No tinc clar què es decidirà a la reunió perquè també hi ha jutges que interpreten que si la propietat es nega a oferir un lloguer social el que hauríem de fer és no tirar endavant la seva demanda", admet García Ceniceros.
"Jo com a molt interpreto que el que hauríem de fer en aquests casos és avisar l'administració que la propietat no vol complir, perquè li obrin expedient sancionador", apunta el mateix jutge, que afegeix: "En cap lloc, però, diu que hem d'inadmetre la demanda o aturar el desnonament, i el jutge que porta el cas en aquell moment tampoc pot posar-se a buscar proves per saber si a l'inquilí li pertoca, o no, el lloguer social perquè tampoc està establert que ho faci, a la norma".
Al rerefons d'aquest debat hi ha la constitucionalitat del decret. "Catalunya no té competències en matèria processal, perquè han de ser les mateixes a tot l'Estat", assenyala García Ceniceros, que avança que els jutges de l'Audiència Provincial de Girona ja es van pronunciar sobre aquesta qüestió i que –tal com la jutge que porta el cas del Bloc Llavors– van concloure que la demanda de la propietat no es podia aturar.