Confirmada la condemna d'un any i mig per a la Manada pels fets de Pozoblanco
L'Audiència de Còrdova veu en els tocaments a la dona en estat inconscient un abús i no una agressió
BarcelonaL'Audiència de Còrdova ha confirmat la pena d'un any i sis mesos de presó a cadascun dels quatre membres de la Manada –Alfonso Jesús Cabezuelo, José Ángel Prenda, Antonio Manuel Guerrero i Jesús Escudero– per abusar sexualment d'una jove a Pozoblanco l'any 2016, tan sols un mes abans que ataquessin una noia a les festes dels Sanfermines.
La secció segona de l'Audiència, en una sentència de 69 pàgines que ha fet pública aquest dimecres, avala fil per randa el relat del jutjat penal número 1 de Còrdova, que, en primera instància, els va condemnar a un any i quatre mesos pels abusos, una pena molt inferior a la petició de la Fiscalia, i rebutja així els recursos presentats per les acusacions. L'únic que modifica és la quantia econòmica que rebrà la noia atacada, dels 10.000 als 25.000 euros. A més, també manté la condemna a José Ángel Pieza a tres anys de presó per un delicte contra la intimitat, com a autor de la gravació de les imatges que recullen els abusos.
Els fets van passar durant la fira de la localitat cordovesa de Torrecampo, quan la Manada va recollir la noia en un vehicle i durant el trajecte es van aprofitar que la dona estava inconscient per fer-li tocaments. Com que l'estat de la víctima no li va permetre reaccionar, els tribunals consideren que es tracta només d'un delicte d'abús i no d'agressió sexual.
Els acusats són els mateixos que van agredir una altra jove el juliol del 2016 a Pamplona, un delicte pel qual van ser condemnats i compleixen entre 9 i 15 anys. En aquest cas, el Tribunal Suprem va augmentar tant la qualificació com la pena a l'entendre que els fets eren un delicte continuat de violació i no un abús sexual, com havien considerat dos tribunals anteriors.
Precisament, la lleu condemna inicial per la violació grupal de Pamplona va mobilitzar milers de dones a tot Espanya i, sota el crit de "Només sí és sí" reclamaven que el Codi Penal reconegués que no pot existir consentiment sexual si la dona no ho expressa lliurement. Finalment, el Congrés de Diputats va aprovar la llei de llibertats sexuals, que consagra que "sense voluntat expressa" de la víctima les relacions han de ser tipificades com a agressió sexual o una violació (si a més hi ha penetració), i no només com un "abús" com fins ara.