L'Audiència de Barcelona ordena investigar la violència policial contra un detingut al CIE de la Zona Franca
El tribunal tomba la decisió d'una magistrada que va arxivar el cas sense estudiar la veracitat de les acusacions
BarcelonaL'Audiència de Barcelona ha estimat el recurs d'Amin M., que va denunciar maltractaments policials mentre estava ingressat al CIE de la Zona Franca i que va intentar suïcidar-se hores després de l'incident per por a ser deportat al seu país. En una primera instància, el jutjat d'instrucció número 26 va ordenar l'arxivament de la causa, presentada per Irídia, però ara els magistrats esmenen aquesta decisió i plantegen en la resolució que no es pot tancar un expedient per aquest tipus d'acusació, tenint en compte les "dificultats" per aclarir uns fets en instal·lacions amb característiques com les dels centres d'internaments d'estrangers.
El 4 de desembre de l'any passat Amin M. va denunciar que un policia el va empènyer quan baixava per les escales del centre i, un cop a terra, un altre agent el va arrossegar com a represàlia perquè l'home havia presentat anteriorment una queixa a la direcció del CIE quan li van prendre un petit altaveu amb què escoltava música.
Amin, que és demandant d'asil, justificat perquè a Algèria, el seu país d'origen, pot ser perseguit i torturat, va patir un atac d'angoixa per la por a ser deportat, un temor que, sumat a "altres vexacions" patides al CIE, el va fer decidir a suïcidar-se aquella mateixa nit. Els seus companys, però, van aconseguir aturar-lo, segons diu la sentència de l'Audiència.
La sala crida l'atenció a la magistrada instructora que va optar per ignorar la denúncia de l'home, sense tenir en compte "les dificultats inherents" per dur a terme una investigació en les circumstàncies específiques d'un centre en què hi ha persones detingudes "sota la custòdia física de funcionaris de l'Estat" i li retreu que no intentés esbrinar "si la veracitat o sospita dels fets poden ser considerats raonables".
Els magistrats de l'Audiència defensen el seu argument emparant-se en el fet que l'avantprojecte de la nova llei d'enjudiciament criminal recull que no es pot arxivar "de forma prematura" o per "raons d'oportunitat" cap denúncia "per tortura, tractes inhumans o degradants".
Tot i que no hi ha imatges del moment en què Amin M. cau escales avall, sí que hi ha un enregistrament en què s'aprecia com un agent l'arrossega per terra, sense que s'hagi explicat "de manera raonable" el motiu d'aquesta acció, tot i que la sala apunta que no necessàriament ha de ser una agressió. Tot i així, qüestiona per què cap dels policies presents va informar de l'incident ni tampoc es va catalogar com a mesura de contenció.
En aquest sentit, els magistrats demanen que s'identifiqui els tres agents de la Policia Nacional que estaven presents en l'incident, així com el professional que va signar l'informe mèdic en què no es va consignar cap dany físic més enllà d'ansietat i dolor al maluc, i apunten que potser l'home es va intentar autolesionar per "formular una denúncia per paralitzar la seva expulsió".
Irídia, una ONG en defensa dels drets humans i de les persones detingudes als CIE, subratlla que, malgrat que la instal·lació ha estat tancat la meitat del 2020 a causa de la pandèmia, s'han presentat sis denúncies contra agents de la Policia Nacional –encarregats de la custòdia del centre– per suposada violència institucional, una xifra que en comparació suposa un augment respecte a anys anteriors. Així l'any passat en 12 mesos l'entitat va atendre quatre casos i actualment hi ha una desena de casos oberts als tribunals, entre els quals aquest que ara l'Audiència obliga a investigar i que data de l'any passat.
L'entitat també denuncia que els jutjats són massa lents i en cap dels casos s’han acordat les diligències urgents, ni s’ha suspès la deportació per poder obrir diligències i investigar les denúncies.