Investigadora del Cer-migracions (UAB)Les intimidacions i els insults oberts i en grup a joves menors que han de ser protegits per l’administració ens han de fer pensar i actuar amb fermesa i fonamentació. Exemplifiquen un esquema que coneixem, el racisme sense racistes, en expressió d’Eduardo Bonilla-Silva: la societat troba escandalós declarar-se racista. Proclamem que volem acollir, ens enorgullim de ser signants de la Convenció Internacional sobre els Drets dels Infants i pensem en abstracte que tothom ha de tenir les mateixes oportunitats. Però a la mínima experiència negativa apareix el substrat racista i classista i es produeixen incidents espantosos com els de Canet de Mar i Castelldefels.
Hem substituït la idea clàssica de racisme per una de cultural, que embolica i justifica amb prejudicis la ridícula classificació dels trets fenotípics. Ara bé, no resolem res titllant de racista la reacció de la gent que no veu la connexió entre els seus privilegis dins del sistema mundial i la situació dels i les joves sols -de lluny, la immigració més vulnerable-. Són actituds racistes i classistes que totes les persones podem activar, derivades d’aquesta incomprensió del món global. Aquí i arreu -tot i que no actuem igual amb el jovent del nord ric que arrasa la costa en salvatges escapades de borratxera-. El repertori d’etiquetes deshumanitzadores i criminalitzadores dirigides als immigrants és pràcticament idèntic a tot el món, i es posa en marxa quan ens resistim a compartir l’espai social i els recursos col·lectius. Aquests nois personifiquen el de fora. I a les noies, ni les veiem i les deixem a mercè dels explotadors sexuals, que esperen que l’Estat se’n desentengui.
El replegament identitari i el populisme d’extrema dreta han anat fent cada vegada més evidents les fronteres entre nosaltres i ells. Pensar-les i expressar-les és una involució democràtica que no es pot minimitzar, i cal actuar protegint i acompanyant la integració social, comunitàriament, tal com voldríem que fessin amb els nostres fills i filles. Calen polítiques que facin honor a les declaracions internacionals per aturar la incubació de l’ou de la serp.