Atrapats a Colòmbia: el coronavirus converteix unes vacances familiars en "un malson"

BarcelonaHo tenien tot lligat perquè fossin les vacances perfectes: uns dies de visites familiars i uns altres ells quatre sols recorrent l'eix cafeter de Colòmbia. Havien escollit l'època en què, per feina, els era més factible viatjar i volien portar els seus dos fills, un nen de sis anys i una nena d'un, a recórrer alguns dels paisatges de la seva infància. Però el coronavirus ho va fer saltar tot pels aires i ara Luz Henao no dubta a definir el que havien de ser unes vacances familiars com un "autèntic malson". Fa dos mesos que ella i la seva família intenten sense èxit que els recol·loquin en un dels vols de tornada a Barcelona, a casa. De moment han vist com se n'omplien tres –l'últim per aquest mateix divendres–, però sempre n'han quedat fora sense explicacions detallades dels motius.

"No entenem els criteris pels quals es dona prioritat a algunes persones", recela. Ells fa dos mesos que viuen els quatre en una habitació a casa d'uns familiars, que són grans. Intenten molestar el mínim. Quasi no tenen joguines per a la canalla i compren cada dia el dinar preparat a una persona que el reparteix a domicili. "Si el confinament amb nens ja és dur, imagina fer-lo fora de casa, vivint tots en una habitació, sense les nostres coses i lluny de la nostra vida", explica la Luz. A Barcelona hi viu la seva mare, que té 80 anys i està sola, i hi tenen tots els llocs coneguts que ara el fill gran demana poder tornar a trepitjar. El cotxe, de fet, els espera aparcat al pàrquing de l'aeroport des que van marxar. El viatge havia de durar dues setmanes, però el vol del 23 de març que els havia de tornar a casa va quedar anul·lat pel tancament de l'espai aeri. Van quedar atrapats.

A la ciutat colombiana de Cali, que és on s'estan, la nena encara no pot sortir a passejar perquè és menor de sis anys, el nen ho pot fer entre les quatre i les sis de la tarda, i les activitats com anar a comprar es regulen en funció de la terminació del DNI. "Està sent molt dur, només volem saber quan s'acabarà i ningú no ens ho diu", explica la Luz, cansada de no rebre respostes al consolat i d'haver vist notícies sobre gent jove que havia viatjat sola a Colòmbia i sí que ha aconseguit tornar a Espanya.

Passar la quarantena

En l'última trucada a emergències consulars li van respondre que els nens havien de passar la quarantena: "Però si porten dos mesos tancats, quina quarantena més han de passar?" Des del 20 de març que els quatre estan inscrits a la llista del consolat per als vols de repatriació i que esperen, amb ànsia, que els arribi un enllaç que confirmi que tenen les seves places. No l'han rebut per al vol de demà i, per tant, continuaran a Colòmbia, on la previsió és que els vols internacionals no es puguin reprendre abans que acabi el mes de juny.

De moment no tenen concrecions i trampegen com poden les preguntes recurrents del fill gran sobre quan sortirà el vol i podran tornar a casa seva. Gràcies a l'adaptació horària de l'escola pot seguir les trobades telemàtiques amb els companys. El pare, que és professor universitari, ho tindrà més complicat per fer les classes a distància amb la pobra connexió a internet de la qual disposen. "El malson cada cop s'allarga més i no sabem quan s'acabarà", resumeix la Luz, preocupada també per la incertesa econòmica del moment i les despeses a les quals han de fer front.

Fonts del ministeri d'Exteriors asseguren que la "fase aguda" dels vols de repatriació ja s'ha acabat –es van fletar uns 40 vols– i que en el cas de Colòmbia l'ambaixada i el consolat han prioritzat les persones que es troben temporalment al país en situació de "necessitat" i que han donat informació a la companyia Avianca, que es qui opera el vol d'aquest divendres, perquè hi contacti. L'adquisició de bitllets s'ha de fer directament amb la companyia. Però la família de la Luz n'ha quedat fora. Ara esperen que se'ls pugui incloure en el proper vol. L'ambaixada ha informat que en sortirà un el dia 29 de maig des de Bogotà.