L'Atlas, l’androide que sap parkour (i és més àgil que tu)

BarcelonaEl primer que ve al cap quan es pensa en un androide –un robot humanoide– són personatges ficticis. Com el C-3PO, el de La guerra de les galàxies, potser el robot amb forma humana més conegut. Però fora de la ficció els androides ja fa temps que són reals. I, per més que la intel·ligència del C-3PO pugui captivar, és cert que la destresa no és la seva qualitat més destacable. Però des que es va rodar la pel·lícula la tecnologia ha avançat molt, i ara els androides poden fer coses que haurien sigut impensables per al C-3PO: un salt mortal cap enrere, per exemple, o saltar obstacles, probablement amb més agilitat que tu.

Els robots Atlas de la companyia Boston Dynamics poden fer tot això i més. De fet, fins i tot han après parkour –un esport que aprofita els obstacles de les ciutats i el mobiliari urbà–, tal com podeu veure al vídeo que ha difós l'empresa aquesta setmana i que s'ha fet viral amb prop de cinc milions de visualitzacions. L'únic error que van cometre quan el van enregistrar, segons la companyia, és que després del segon mortal enrere un dels robots havia d'aixecar els braços com a celebració i, abans de fer-ho, va dubtar lleugerament, un petit gest que la major part dels que han vist el vídeo segurament no han notat.

El C-3PO era un robot amb una funció específica: un androide de protocol. L'Atlas, en canvi, és una plataforma de recerca, no té una funció concreta al món real, sinó que serveix per innovar i provar habilitats que els robots del futur podrien incorporar. Aquest circuit de parkour no és el primer vídeo viral de l'Atlas. De fet, l'any passat la mateixa companyia va publicar un vídeo en què es veia dos robots Atlas, juntament amb un Spot –un robot groc que recorda un gos i està creat per explorar, inspeccionar i capturar dades de llocs diversos– i un Handle –un braç robòtic que permet moure capses de forma autònoma– ballant la cançó Do you love me? Aquell vídeo acumula més de 33 milions de reproduccions.

La gran diferència entre la dansa i el parkour és, en el món d'aquests robots, que en el primer cas es va programar una coreografia concreta, perquè els robots fessin una cosa després de l'altra, mentre que per al circuit de parkour els tècnics van ensenyar al robot una sèrie de moviments i el van dotar de mecanismes per conèixer l'entorn i adaptar els moviments apresos davant de cada obstacle. Només els van dir que seguissin el circuit i els androides van triar com fer-ho.

La importància d'aquests robots està en el fet que si s'aconsegueix que reaccionin a l'entorn amb la mateixa destresa que una persona adulta mitjana, es podrien fer servir per a gairebé qualsevol cosa. El cap de l'equip de l'Atlas, Scott Kuindersma, explica a la web de la companyia que els robots humanoides donen la imatge que poden anar a tot arreu i fer qualsevol cosa. "Potser no són el millor disseny per cap tasca en particular –admet–, però ja sabem que un cos amb forma humana ho pot fer".

A més, el fet que siguin humanoides afegeix reptes tècnics al hardware i al software pel que fa a la força, el pes, la mobilitat i la coordinació, entre altres aspectes, que permeten aplicar aquests aprenentatges a la resta de robots. Com l'Spot, que a part de ballar aconsegueix accedir a terrenys amb relleus complicats i terres irregulars per fer la seva feina.