Un estiu atípic a la platja que pot assolir un rècord d’ofegaments

BarcelonaLes restriccions per la pandèmia del coronavirus han escurçat la temporada de bany a les platges, que normalment començava el 15 de juny, i han esponjat l’afluència dels banyistes, que han de respectar els límits d’ocupació i les distàncies a la sorra. Però tot plegat no ha reduït la sinistralitat. Fins ara, aquest estiu han mort ofegades 23 persones, segons el balanç de la direcció de Protecció Civil de la Generalitat, i tot fa pensar que es podria tancar la campanya –que s’allarga fins al 15 de setembre– amb una xifra rècord de víctimes com la del 2019, en què van morir 29 banyistes en l’estiu més negre dels últims nou anys.

Més de la meitat de les persones que han mort ofegades a la platja enguany tenien més de 70 anys. De fet, la franja d’edat a partir dels 60 anys acumula tres quartes parts del total. “Molts van sols, perquè ho han fet tota la vida: baixen al matí a banyar-se amb les claus de casa i una tovallola”, explica la cap del servei de gestió d’emergències de Protecció Civil, Montse Font. Cada any, el col·lectiu de gent gran és al centre de les campanyes de prevenció de riscos. Font admet que el missatge no arriba: “Costa fer-los entendre que potser han de baixar acompanyats o demanar a algú que els doni un cop d’ull, com els mateixos socorristes”.

Tant Font com el professor de salvament i socorrisme i expert en seguretat aquàtica Ramsés Martí coincideixen en la necessitat d’”implicar l’atenció primària” a l’hora de conscienciar les persones grans dels riscos que assumeixen anant a banyar-se soles. Segons Martí, els metges de capçalera també poden exercir un punt d’”autoritat” a l’hora que aquest col·lectiu adopti mesures d’”autoprotecció” com ara portar una armilla salvavides. Segons l’expert, molts dels casos s'acaben determinant com a ofegaments malgrat que en una bona part la causa última és que es trobin malament dins l’aigua o tinguin una patologia prèvia.

De fet, Font subratlla que aquest estiu la majoria dels accidents mortals s’han produït en platges vigilades i en un moment en què hi havia bandera verda, a diferència d’altres estius. Per això considera que no és un problema d’”imprudència” dels banyistes a l’hora d’entrar-hi, sinó de conscienciació dels riscos afegits que comporta l’edat per aquesta i qualsevol activitat.

Aquest any també ha sigut un estiu atípic pel que fa als ofegaments infantils. Des del 15 de juny, quatre menors han mort ofegats a les platges catalanes i tres més en piscines privades. En aquest àmbit també han mort quatre persones més, totes de més de 70 anys.

Platges infravigilades

Martí adverteix que més enllà de la necessitat de conscienciar la gent gran hi ha dues mancances més: un model de vigilància a les platges “que no preveu el control exhaustiu d’aquests banyistes” i una plantilla de socorristes insuficient, que a més enguany ha hagut d’afegir entre les seves tasques el control de les distàncies de seguretat pel covid-19. “És impossible que puguin vigilar-ho tot, i més si és un sol socorrista per a tota la platja”, diu Martí, que creu que “el Covid-19 ha posat en relleu les mancances de la gestió catalana en seguretat aquàtica”.

La seguretat a les platges depèn dels ajuntaments i la gran majoria fa anys que han externalitzat el servei a empreses privades. Martí atribueix a aquest fet les diferències entre platges i la infradotació de personal. “L’externalització del servei es tradueix en precarietat dels socorristes, en menys mitjans i en una falta d’homogeneïtat en les mesures”, conclou Martí, que també demana que els socorristes tinguin el reconeixement d’”autoritat”, com ja passa amb el personal sanitari i amb els mestres. “Volem que se’ls escolti però no tenen potestat per fer fora de l’aigua ningú”.