La sonda Rosetta comença el seu aterratge en un cometa

BarcelonaAquest dimecres la missió Rosetta fa un gran pas en convertir-se en la primera que toca la superfície d’un cometa. El robot que transporta, el mòdul de descens Philae, s'ha desenganxat de la sonda a les deu del matí d'aquest dimarts i està previst que aterri a primera hora de la tarda al cometa 67P/Txuriumov-Guerassimenko, que els científics ja anomenen de manera més familiar Txuri. La sonda haurà de recórrer 22,5 quilòmetres. Abans d'iniciar l'aterratge, s'ha detectat una petita avaria al sistema de propulsió de la sonda, però els responsables de la missió han decidit tirar endavant amb l'aterratge.

El robot va carregat amb deu instruments científics amb els quals podrà explorar totes les intimitats del cometa. S’espera recollir dades sobre possibles materials orgànics que, com llavors, poguessin ser la primera baula que expliqués l’origen de la vida.

Segons les previsions de la NASA i de l’Agència Especial Europea (ESA), hi ha un 70% de possibilitats que l’aterratge sigui un èxit. La missió Rosetta, que es va iniciar el gener d’aquest mateix any, fa mesos que captura imatges i dades per triar la zona d’aterratge i assegurar l’èxit. Amb les noves observacions, han pogut determinar que Txuri “és una mica més calent del que es pensava inicialment”, segons van manifestar ahir en roda de premsa responsables de la NASA. La seva superfície també és més polsegosa del que s’esperava. La tria del cometa que passarà a la història com el primer a ser explorat no és casual. Txuri començarà aviat a apropar-se al Sol, cosa que no fan gaires cometes. Tenint en compte que estan fets sobretot de gel, els canvis que això suposa permetran recollir mostres inèdites, entendre millor la composició d’aquests cossos i revelar nous elements. El punt més pròxim al Sol l’assolirà l’agost del 2015.

Esperant la primera foto

Com si fos un turista en un cometa, una de les primeres coses que farà el robot Philae serà capturar una foto panoràmica del paisatge que l’envolta. La zona on treballarà fins que acabi la missió, el desembre del 2015, s’ha batejat com a Agilkia (l’illa egípcia on es van reconstruir temples de l’antic Egipte que, abans, eren a l’illa de Philae). El paisatge és variat: hi ha zones planes, roques de gel, pols, cràters i precipicis. El cometa té uns quatre quilòmetres de diàmetre, viatja a una velocitat de 55.000 quilòmetres per hora en direcció al Sol i, ara, se situa a uns 510 milions de quilòmetres de la Terra.

Philae començarà a treballar poques hores després de tocar la superfície del cometa. Durant els seus dos primers dies d’activitat, els deu instruments científics que porta ja captaran imatges molt detallades de la superfície, transmetran dades obtingudes per radiofreqüència del nucli del cometa i recolliran els paràmetres elèctrics de la superfície. També s’estudiarà el camp magnètic del cometa. Un dels seus instruments està preparat per analitzar gasos i obtenir mesures molt acurades dels isòtops d’elements presents a la llum, com ara hidrogen, carboni, nitrogen i oxigen.

Un altre instrument permetrà analitzar molècules orgàniques complexes, de les quals s’espera obtenir dades sobre l’origen de la vida a l’Univers. Les eines també permetran recollir mostres de la superfície. El robot Philae porta una broca amb la qual podrà perforar fins a 23 centímetres de fondària per recollir mostres dels materials que formen la superfície del cometa. Un altre instrument estudiarà les alteracions que viurà el cometa quan comenci a acostar-se al Sol.

La nau espacial Rosetta de l’ESA es va llançar el març del 2004. Ha fet maniobres complexes utilitzant els camps gravitacionals de la Terra i de Mart per impulsar-se. Durant tot aquest temps també ha fotografiat la superfície de dos asteroides. El 2011 va començar a hibernar, esperant a tornar a posar-se en marxa en el moment més adequat per entrar a l’òrbita de Txuri. Això va passar l’agost d’aquest mateix any.

Explicar l’origen de la vida

El principal objectiu científic plantejat en aquesta missió espacial és buscar l’origen del Sistema Solar i de la vida mateixa. Molts científics creuen que els cometes van xocar contra la Terra en el seu període formatiu escopint molècules orgàniques que eren crucials per al creixement de la vida.

Els cometes també poden haver sigut claus en la formació de planetes gegants del nostre Sistema Solar (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú), fa al voltant de 4.600 milions d’anys. Alguns científics creuen que els cometes i els planetes es van originar a partir dels mateixos cúmuls de pols i gel que vomitava el Sol en el seu mateix moment de naixement. D’altres pensen que els cometes, com a càpsules del temps itinerants, poden contenir grans de matèria interestel·lar que seria fins i tot més antiga que el nostre Sistema Solar.

La sonda Rosetta: una dècada viatjant

La nau Rosetta es va posar en òrbita el març del 2004 i va aprofitar el camp gravitacional de la Terra per impulsar-se cap a Mart. Era el principi d’una missió d’una dècada en què la sonda es desplaça fins al cinturó d’asteroides (2007), des d’on pren imatges (2008) abans d’allunyar-se del Sol i començar un període d’hibernació (2011). Aquest agost la sonda va entrar a l’òrbita del cometa Txuri per preparar l’aterratge d’avui. L’agost del 2015 el cometa assolirà el seu punt més pròxim al Sol i el desembre de l’any que ve acabarà la missió.