L'atenció primària catalana recepta menys antibiòtics que l'any passat

BarcelonaEls centres d'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) han receptat el 2017 un total de 83.220 dosis d'antibiòtics menys que l'any 2016. Aquesta reducció respon a l'objectiu de l'ICS d'aconseguir que els professionals de la salut només prescriguin antibiòtics quan realment sigui necessari, és a dir, per tractar infeccions produïdes per bacteris. De fet, amb les 11,72 dosis d'antibiòtics per cada mil habitants que es van prescriure a les consultes l'any passat, Catalunya se situa per sota de la mitjana de l'estat espanyol.

Els professionals de l'ICS tenen a l'abast diferents estratègies per evitar la sobreprescipció d'antibiòtics. Disposen d'eines integrades que els permeten accedir als historials clínics del pacient per obtenir informació rellevant (com ara si la persona pateix al·lèrgies o es disposa de resultats de proves recents) per tal de prendre la decisió més adequada. Sovint es duen a terme faringotests o exàmens d'orina amb tires reactives que, en el primer cas, detecten ràpidament si el pacient presenta estreptococs a la gola i, pel que fa als exàmens d'orina, faciliten la identificació de bacteris per infecció urinària a la mateixa consulta. Quan es tenen dubtes, a més a més, els metges poden consultar la ‘Guia terapèutica electrònica’, que està adaptada a diferents situacions clíniques i que forma part de l'Estació Clínica d'Atenció Primària (ECAP), el programa d'història clínica informatitzada que utilitzen els professionals de l'ICS.

També s'han desenvolupat indicadors de seguiment sobre la utilització d'antibiòtics per a determinades situacions clíniques i amb relació al percentatge de prescripció d'antibiòtics recomanats (els destinats a tractar infeccions concretes). Un 70,2% dels antibiòtics que es van receptar durant el 2017 estaven en la llista de recomanats, una xifra que gairebé arriba a la pràctica totalitat (96,3%) en el cas dels infants. D'aquests, la gran majoria pertanyen al grup de les penicil·lines, que representen gairebé dues terceres parts del total. En concret, el que més es recepta és l'amoxicil·lina i el segueix la combinació d'amoxicil·lina i àcid clavulànic, que representa un 29%.

Resistència als fàrmacs

L'ICS, a més a més, fa el seguiment del tractament que es dona a les persones que pateixen diverses malalties, per a les quals no es recomana l'administració d'antibiòtics. Aquest és el cas de la gastroenteritis aguda, l'amigdalitis, la bronquitis aguda, el refredat i la grip. En el cas del refredat i la grip, el percentatge de casos en què no es prescriuen antibiòtics supera el 98% a les consultes de l'ICS, igual que en l'abordatge de la gastroenteritis aguda en infants (en la població general, aquest percentatge supera el 96%). En la bronquitis aguda i l'amigdalitis aguda, l'adequació al tractament supera el 80%. També fa el seguiment de l'abordatge a l'atenció primària de l'otitis mitjana aguda no supurativa en infants i de les infeccions urinàries. En aquest cas se supervisa si el tipus d'antibiòtic que s'hi prescriu és adient. Tant en les otitis en infants com en les infeccions urinàries, el percentatge d'adequació és lleugerament superior al 67%.

Clara Pareja, adjunta a la direcció assistencial de l’atenció primària de l’ICS, assegura que davant els casos en què els pacients no manifesten una simptomatologia clara, els professionals han d’evitar la prescripció del fàrmac i decantar-se pel consell educatiu: "La sobremedicació pot comportar efectes secundaris, per això sempre és millor donar la informació necessària per tal que el pacient identifiqui els símptomes i torni a consulta si és necessari". En aquesta línia, Pareja considera que el fet que la pauta estigui per escrit i formi part de l’historial clínic del pacient és clau. "Nosaltres especifiquem la durada adequada del tractament i, si la persona decideix alterar-ho, s’arrisca a no obtenir cap benefici", sosté l’adjunta.

L'ús inapropiat i indiscriminat dels antibiòtics està relacionat amb l'augment de les resistències bacterianes a aquests fàrmacs. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que la resistència als antibiòtics és actualment una de les amenaces més grans a la salut global, la seguretat alimentària i el desenvolupament mundial. A més, la resistència dels bacteris als antibiòtics suposa un augment dels costos del sistema sanitari, allarga el temps d'ingrés als hospitals i incrementa la mortalitat. De fet, la resistència als fàrmacs provoca 700.000 morts a l'any globalment (25.000 a la Unió Europea) i, si no s'hi posa remei, els experts calculen que l'any 2050 poden morir més persones al món per resistència als antibiòtics (10 milions) que per càncer (8,5 milions).