El misteri de la mort d'Es-Satty, un cas tancat judicialment?

BarcelonaFa vuit mesos l'Audiència Nacional va condemnar els dos terroristes supervivents del 17-A i un col·laborador pels atemptats en què van morir 16 persones i centenars van resultar ferides. La sentència va reconèixer per primera vegada 338 víctimes de l'atac, però va deixar impunes els setze assassinats, perquè només va condemnar Driss Oukabir i Mohamed Houli com a membres de la cèl·lula de Ripoll i Saïd ben Iazza com a col·laborador, mentre que va fer responsables dels atacs a Barcelona i Cambrils els terroristes morts i no jutjats. La sala presidida per Alfonso Guevara tampoc va aprofundir en la relació de l'imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, amb el CNI i va donar per fet que havia mort en l'explosió d'Alcanar, tot i els dubtes d'algunes acusacions. Tant els advocats de les víctimes com els dels condemnats van recórrer la sentència. Ara el tribunal que la revisa ha descartat practicar noves proves per comprovar si l'imam és viu, però obre la porta a reobrir la causa en un futur si algú arriba a demostrar-ho.

"La causa se segueix contra els tres processats i no contra els suposats integrants de l'organització ja morts, i menys encara es jutja la mort d'Es-Satty, per la qual cosa les eventuals proves encaminades a deixar constància de la seva supervivència poden tenir més importància en la recerca de la veritat material i la completa satisfacció de les víctimes, especialment dels pares d'un menor mort, i podran produir efectes en una possible reobertura de la causa, però en res es veuen afectats els fets essencials objecte de judici", valora el tribunal.

Els advocats del pare del nen de Rubí mort a la Rambla van demanar durant el judici i després de la sentència que els pèrits marroquins ratifiquessin els informes que atribuïen a Es-Satty part de les restes trobades a Alcanar. Aquesta acusació va aportar un altre informe que qüestionava la validesa d'aquest peritatge perquè no complia amb els estàndards que exigeix la justícia espanyola. També hi afegien que alguns testimonis van afirmar haver vist sortir de la finca d'Alcanar una furgoneta blanca conduïda per un home just després de l'explosió i que, també amb posterioritat, algú va utilitzar la targeta de telèfon mòbil que feia servir l'imam i un compte de correu que els terroristes utilitzaven "com a bústia morta", per deixar-se missatges sense que poguessin ser interceptats.

Però el tribunal considera que la sentència del maig passat ja va fer una "anàlisi minuciosa" de les proves d'identificació genètica de les restes d'Alcanar i va concloure "de manera correcta" que l'imam no estava sent jutjat. D'aquesta manera, la sala interpreta que la "veritat judicial" a hores d'ara és que Es-Satty va morir a l'explosió d'Alcanar i això va precipitar els plans de la cèl·lula, que va improvisar l'atac a la Rambla i al Passeig Marítim de Cambrils. El tribunal entén que els terroristes que van materialitzar aquests atemptats són morts i que als altres només se'ls pot jutjar –i condemnar– per formar part del grup.

La via internacional

L'advocat Agustí Carles –que representa, juntament amb Jaume Alonso-Cuevillas, el pare del nen de Rubí mort a la Rambla– considera que el pronunciament de la sala obre la porta al recorregut judicial internacional de la causa dels atemptats. En aquest sentit, aquesta acusació planteja la possibilitat que les víctimes estrangeres acudeixin a la justícia del seu país per demanar que s'aclareixi aquest extrem. "Ens conviden a lluitar per aquesta veritat material", apunta l'advocat i exjutge, que per la seva experiència als tribunals no descarta que el fet que la sala obri la porta a aquest extrem sigui fruit dels dubtes sobre la supervivència d'Es-Satty d'algun dels magistrats.

Ara bé, el tribunal descarta practicar per si mateix aquestes proves i deixa en mans de les acusacions la possibilitat de poder demostrar en un futur que Es-Satty és viu. Caldrà veure com s'argumenta aquest fet en la sentència per veure fins a quin punt hi ha recorregut.