La suma d’atacs qüestiona la gestió dels centres d’emergència

BarcelonaEl tercer atac a un centre d’emergència de menors no acompanyats, ara al Masnou, ha tornat a posar en entredit un model que fa mesos que es qüestiona. Els centres d’emergència són, segons el protocol de la Generalitat, el primer estadi de l’acollida d’aquests menors. Es tracta, majoritàriament, de centres grans -albergs o cases de colònies- que atenen entre 30 i 60 menors i en els quals, en principi, els joves s’haurien d’estar només unes setmanes (màxim un mes). Segons ha explicat en repetides ocasions el departament d’Afers Socials, són centres que tenen per objectiu fer una primera rebuda i valoració dels menors i obtenir part de la seva documentació dels països d’origen per derivar-los, més endavant, a un centre de primera acollida.

La provisionalitat “teòrica” dels nois en aquests centres i la rotació constant de menors que entren i surten fa que, en aquest estadi del procés d’acollida, no es dugui a terme cap tasca d’integració ni arrelament entre els menors i la localitat d’acollida. “No té cap sentit arrelar els nois a un territori si ben aviat hauran de canviar de lloc; de fet, en aquest estadi és contraproduent”, van explicar a l’ARA fonts de l’empresa Eduvic (que gestiona molts d’aquests centres) al març, quan hi va haver l’atac d’encaputxats al centre d’emergència de Castelldefels.

Però a la pràctica la saturació del sistema fa que l’estada dels nois als centres d’emergència s’allargui més de 30 dies. “Tenim casos amb sis i set mesos en aquests centres”, afirma Mostafà Shaimi, professor de la UdG i formador en dinamització comunitària, que remarca que “aquests casos no són una excepció, sinó que ja és una dinàmica del sistema”. Shaimi defensa que cal repensar el model d’inclusió des de la base perquè el coll d’ampolla en els centres d’emergència “porta a situacions com les que hem vist”.

“Que s’hi estiguin tant de temps és una anomalia del sistema. Ells venen amb la idea d’una vida millor i es troben en un centre vivint amb 60 nois. És un cop emocional molt dur”, assegura Shaimi. “Aquests nois acaben perdent l’energia vital inicial, estan sumits en l’avorriment, sense activitats, i això té conseqüències molt negatives dins i fora del centre”, diu aquest expert, que tot i així remarca que “res justifica les agressions racistes”.

Els dos atacs anteriors, a Canet i a Castelldefels, també eren a centres d’emergència i -com en el cas del Masnou- gestionats per l’empresa Eduvic. Això ha despertat una certa alerta al departament. Fonts internes admeten haver-se plantejat una revisió de la gestió d’aquesta empresa, però alhora remarquen que Eduvic té molts altres centres -sense concretar-ne quants- on no hi ha hagut cap problema. “Creiem que més que d’un problema de gestió podria ser un problema en la ubicació del centre”, asseguren fonts del departament, que no tanquen la porta a analitzar el nucli de l’error.

Fonts internes d’Eduvic també defensen que la manera de treballar “és similar a tots els centres” i, en canvi, la reacció dels veïns no sempre és la mateixa. “Està demostradíssim que és un problema de la definició d’aquests centres d’emergència, i això ho admeten tant el Govern com les empreses que els gestionen”, afegeix Shaimi.

Tot i que la Generalitat s’ha personat com a acusació particular en tots els atacs, també en el del Masnou, els casos semblen haver quedat encallats en el procés judicial.

Lentitud judicial

El cas de Canet, en què un home va entrar amb un matxet al centre, segueix en fase d’instrucció, segons la Generalitat. El de Castelldefels, en què un grup de joves va entrar al centre, va agredir els menors i va fer proclames xenòfobes, el departament diu que “hi ha evidències de diversos delictes” i per això demanaran màxima severitat.

Tot plegat passa enmig de les negociacions tenses entre la Generalitat i l’Ajuntament de Rubí per instal·lar un altre centre d’emergència per a 80 nois. El simple anunci, a pocs dies de les municipals, va despertar el rebuig de part dels veïns. Alguns al·legaven que el centre seria al costat de la piscina d’un club esportiu i que “seria molt incòmode” estar a la piscina “i tenir els joves mirant per la finestra, perquè ells no hi podrien baixar”, explicaven a l’ARA els portaveus del club.