L'astronauta Scott Kelly torna a la Terra més vell que el seu bessó (i cinc centímetres més alt)

BarcelonaL'astronauta Scott Kelly ha estat en òrbita 340 dies. En aterrar, la seva alçada era cinc centímetres més elevada que en el moment d'enlairar-se. El guany es deu a l'absència de gravetat que ha experimentat durant tots aquests mesos, cosa que li ha estalviat l'efecte de compressió que patim la resta d'humans que trepitgem el planeta i, per tant, experimentem una atracció cap al sòl anomenada 'pes'.

Això sí, al cap de poques hores –la columna és elàstica, fins a cert punt– aquest conillet d'Índies humà ha tornat a l'alçada habitual, que és també la del seu germà bessó, el Mark, astronauta com ell, però retirat.

Tots dos bessons participen en 10 experiments relatius a les condicions de vida a l'espai. Els científics volen avaluar quins canvis psicològics i fisiològics cal esperar si mai s'envien missions tripulades de durada molt llarga. Així, els responsables de l'estudi avaluen també els canvis moleculars entre el germà que ha estat a l'espai i el que s'ha quedat al planeta.

Es dóna per fet, però, que les proves biomèdiques detectaran un envelliment de les cèl·lules: Scott Kelly no ha gaudit durant aquest temps de l'efecte protector de l'atmosfera terrestre, la qual cosa li haurà fet patir uns nivells de radiació còsmica que la NASA ha qualificat d'extrems.

Aquesta missió espacial ha estat tremendament mediàtica, gràcies en part al carisma de Kelly, que anava tuitejant el seu quefer penjat a l'espai, sovint amb unes fotos espectaculars de la Terra, vista des de la seva perspectiva. Durant aquests 11 mesos, ha vist sortir el Sol de darrere la Terra 10.944 vegades (però només l'ha vist pondre's 684 cops). Altres dades calculades per la NASA són menys poètiques: per avituallar-se ha consumit més de 700 litres d'orina i suor reciclades i tractades.