BARCELONA

Es busquen nous líders veïnals

La FAVB posa en marxa una ‘escola’ per arribar a la gent jove i abordar els nous reptes de la ciutat

Una acció de protesta contra el turisme massiu promoguda per la FAVB davant de la Sagrada Família.
Maria Ortega
09/11/2019
3 min

BarcelonaL’any 1978 uns veïns de Torre Baró segrestaven un autobús per demostrar que era possible fer-lo arribar fins a aquest barri de muntanya i exigir així a l’Ajuntament que millorés el transport públic a la zona. Va ser Manuel Vital, conductor de la línia 47 i veí del barri, qui va liderar aquella acció portant el bus fins on ningú no l’esperava en la que es considera una de les grans gestes del moviment veïnal de Barcelona. N’hi ha hagut moltes més. La modernista Casa Golferichs, per exemple, celebra aquests dies el 30è aniversari de la seva resistència majestuosa a la confluència de la Gran Via amb el carrer Viladomat. Van ser els veïns, que van arribar a ocupar l’edifici, els que la van salvar del picot i van aconseguir convertir-la en un equipament obert al barri. Encara ho és avui. El context de les batalles veïnals, però, ha canviat molt des d’aquells convulsos anys 70 i 80. I, tot i que reivindicacions com les que es van fer per salvar les casetes del carrer Encarnació de Gràcia -amb ocupació del jardí inclosa- hi mantenen un fil conductor, moltes de les lluites dels barris han canviat de to.

“Abans lluitàvem sobretot per serveis bàsics. Per tenir escoles o carrers asfaltats. Ara hi ha grans preocupacions com ara la contaminació, el model turístic o la bombolla dels lloguers”, resumeix Camilo Ramos, de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), impulsors del projecte de l’Escola Veïnal. Aquesta escola està enfocada a adults i busca, d’una banda, posar en valor la feina que han fet durant tants anys les associacions i, de l’altra, arribar a gent nova. Sobretot, als joves. Els activistes més veterans busquen, sovint sense èxit, noves generacions a qui fer el traspàs del coneixement: les batalles guanyades, les vies utilitzades, les tècniques de pressió. I, també, involucrar de manera fixa persones que s’han arremangat per lluites concretes, com els membres de les associacions de famílies d’escoles que han batallat de valent per algun objectiu i que no formen part de cap entitat veïnal.

El que es fan a l’Escola són sessions -de moment, a la seu de la FAVB- sobre temàtiques com l’alerta per la presència d’amiant a l’espai públic o el repte de construir la Barcelona metropolitana. El mateix Camilo explica que ell va començar en la lluita veïnal a Sant Andreu quan tenia 16 anys i que ara, cinc dècades més tard, l’escenari ha fet un gir radical i les mobilitzacions ja tenen poc a veure amb les d’aquella època.

La clau, diu, és assumir la “complexitat” de les noves problemàtiques i donar formació als futurs líders veïnals perquè estiguin capacitats per defensar-les. No és el mateix reivindicar un solar per a una escola que tenir clares mesures de restricció del trànsit per millorar la qualitat de l’aire o saber quan l’amiant pot ser un risc per a la salut. Per això, una de les primers classes va tenir l’higienista Lluís Mallart com a ponent després que ja hagués assessorat el teixit veïnal en polèmiques com la retirada del sostre d’uralita del Mercat de l’Abaceria o del cinema Urgell.

“L’objectiu és acostar la problemàtica de l’amiant al veïnat d’una manera no alarmista”, apunta Mallart, que insisteix en trencar el tòpic que el fibrociment només és perillós si hi ha trencaments perquè la degradació d’aquests elements també pot alliberar fibres nocives.

stats