Saps què has de fer si t’assetgen a la universitat?

BarcelonaFa dues setmanes, diverses alumnes de la Facultat de Veterinària de la UAB van denunciar l’assetjament i vexacions que un professor, J.L.O., va cometre durant més de 10 anys contra diferents estudiants. A la facultat van aparèixer pintades i cartells per denunciar-ho, però també per posar de manifest la inoperància del deganat, que, segons les alumnes, va encobrir el docent i no va fer res quan van arribar les primeres queixes.

El cas de veterinària va posar de manifest les mancances -o el marge de millora- que encara tenen els protocols de les universitats per resoldre aquestes situacions. Una de les portaveus del grup que va fer les denúncies, la Marta, assenyala, entre altres deficiències, que en el cas de la UAB els terminis són massa extensos: 10 dies per activar el protocol i 2 mesos per resoldre’l. “L’informe anual de l’observatori del 2019 ja diu que són massa llargs, però després de dos anys no s’han millorat”, lamenta. També apunta que “només es permet fer la denúncia si formes part de la UAB o fa un any que n’has marxat”, cosa que bandeja els exestudiants.

Aquesta també és una de les barreres que s’han trobat els alumnes de l’Institut del Teatre arran del cas d’assetjament i abús de poder destapat per l’ARA al febrer. Les instàncies presentades per exalumnes no les va poder investigar la comissió perquè el protocol està pensat per a l’actualitat, sense preveure una revisió del passat, i derivant els casos a altres departaments, malgrat que la majoria de denúncies per casos de violència sexual o assetjament es posen al cap d’uns anys d’haver passat els fets.

“Els alumnes s’haurien de poder acollir fins que el delicte prescrigui. Fins i tot encara que la vinculació del professor [denunciat] del centre s’hagi acabat, s’hauria de poder actuar. És un tema delicat perquè la legislació és la que és, no es pot fer més del que la llei preveu”, defensa Anna Berga, presidenta de la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya. Per això, diu, és molt important el canvi de l’edat de la prescripció dels delictes sexuals que ha tirat endavant el govern espanyol -es començarà a comptar a partir dels 35 anys i no dels 18 com fins ara-, i que permetrà que moltes denúncies no s’arxivin.

Totes les universitats catalanes menys l’Abat Oliba (UAO) tenen protocols sobre aquest àmbit. En la meitat dels centres els textos no fan referència als exmembres de la comunitat universitària. Un exemple, tal com denuncien els alumnes de veterinària, és l’Autònoma, que justifica així la decisió d’excloure els exestudiants a l’hora d’investigar les denúncies: “Si la víctima no pertany a la comunitat UAB, no té sentit adoptar unes mesures per protegir-la de la situació que està vivint perquè aquesta situació dins la UAB ja no existeix”. A la UPF tampoc ho preveu el protocol, però asseguren que les denúncies no es deixarien “desateses” i s’obririen expedients informatius. Un argument semblant dona la Universitat Internacional (UIC). A la UVIC estan treballant en una reforma del text -que s’aprovarà el mes que ve- i s’hi inclourà aquesta possibilitat. I a Lleida, arran de la pregunta de l’ARA, van decidir incorporar-ho també de cara a la revisió que s’està duent a terme del document. Els centres que ja ho preveuen, en canvi, són UB, URL, URV i UOC.

Gran desconeixement

Un altre dels grans problemes dels protocols és el desconeixement. El Marc, estudiant de la UAB, no sabia que existís el text: “No em sona gens”. La Rut, la Mar i la Júlia, tres alumnes de la UPF, saben que existeix, però no l’han llegit. Creuen que falta difusió. També fer-lo més amè. És el que defensa Barbara Biglia, professora de la URV i autora d’un estudi sobre violències i abusos sexuals a les universitats catalanes: “Se’n fa poca difusió, malgrat que per llei s’hauria de fer públic. Són molt procedimentals i tenen poc sentit. No són documents amables i atractius, són textos executius i escassament efectius. No hi ha referents que demostrin que el protocol ha funcionat, hi ha desconfiança”, diu. Biglia considera que s’han de millorar, malgrat ser textos aprovats recentment (el més antic és el de la UVIC, del febrer del 2015; el més nou, el de la UOC, del desembre del 2020). Segons l’experta, s’haurien de dedicar més esforços “a la protecció i a l’acompanyament de la persona que ha sofert la violència, que no pas a determinar el càstig perquè els centres no tenen competències”. Com que el protocol s’atura quan hi ha un procediment judicial, es pot arribar a deixar desprotegit el denunciant, buscant un canvi d’horari de l’alumne, per evitar que coincideixin. “Hi ha hagut casos greus en què, com que no podien fer fora el professor perquè no hi ha resolució, l’han deixat a casa pagant-li el sou: hi ha professors que han tingut unes vacances pagades”, lamenta Biglia.

Millores i pocs estudis

Sense anar més lluny, la UB, que va aprovar el protocol el 2019, reconeix que s’ha de millorar adaptant-lo a la nova normativa i cobrint les mancances detectades: aspectes relacionats amb la diversitat, les violències LGTBIQ-fòbiques, digitals o institucionals o el consentiment.

La majoria de centres fan campanyes i actes, i participen en estudis sobre violència sexual o assetjament, però pocs ho fan preguntant a la seva pròpia comunitat. La UAB hauria de fer un estudi “com a mínim” triennal, però porta anys sense fer-ne cap sobre assetjament. Tampoc en fan a la UOC, URL, UIC o UAO. A la UDL van fer una enquesta el 2019 i el 45% van assegurar que havien patit comentaris masclistes dins la universitat. A la UPF, el mateix any, es va fer una consulta als quasi 16.000 estudiants: van respondre 3.374 i el 10,4% van declarar que havien viscut assetjament al centre mateix.