L'informe final sobre el covid a les residències no assenyala responsables

BarcelonaL'informe final del Parlament sobre l'impacte del covid a les residències catalanes s'ha aprovat aquest dimecres sense sorpreses, amb els únics vots favorables de Junts, ERC i el PSC. En Comú Podem i la CUP, així com Vox i Ciutadans, hi han votat en contra perquè el text s'ha quedat curt i evita entrar a depurar responsabilitats. Per la seva banda, el PP directament no ha comparegut a la votació. Però, mentre se superava aquest tràmit, mig centenar de persones de la Coordinadora de Familiars de Residències 5+1 –una entitat nascuda el 2017 per denunciar les deficiències estructurals dels geriàtrics– han protestat a les portes del Parlament perquè consideren que el document aprovat tanca en fals una crisi social i sanitària. Tant les treballadores del sector com els familiars parlen de “decepció” i de "burla" perquè les conclusions no compleixen amb els objectius de fer justícia als 3.896 residents morts durant la primera onada. 

El document, avançat per l’ARA, admet “errors” en la gestió del covid a les residències el març del 2020 i diu que l’esclat de la pandèmia va sorprendre els responsables polítics i tècnics pel desconeixement que tenien de la virulència del coronavirus, les mancances estructurals del sistema residencial –infrafinançament estructural i precarització de les condicions laborals d'unes plantilles massa curtes– i la "descoordinació i falta de comunicació" entre el sistema sanitari i el social.

L’origen del grup de treball és la història d’un fracàs. A petició de la CUP, en l’anterior legislatura es va intentar tirar endavant una comissió d’investigació parlamentària que finalment va haver de tancar-se sense haver iniciat la feina per la convocatòria de les eleccions. Posteriorment, la majoria que ara ha donat suport a les conclusions va forçar a rebaixar la categoria de comissió a grup de treball, que té una “incidència política més limitada”, segons ha subratllat la cupaire Laia Estrada. De fet, amb el document aprovat, la feina dels diputats acaba aquí i ja només queden vius els processos judicials oberts pels casos concrets de geriàtrics a Tremp i Palau-solità i Plegamans.

Oficialment, les conclusions relaten com la pandèmia va deixar al descobert les grans deficiències del sistema: un rosari d’ordres i contraordres en els comandaments, errors en la gestió i coordinació de la crisi, mancances de personal, material de protecció per a les plantilles, bombes d’oxigen i antibiòtics per tractar les pneumònies dels residents. Gairebé tres quartes parts de les defuncions en geriàtrics es van produir al mateix centre, sense alternativa terapèutica perquè no hi havia material tècnic ni prou personal sanitari per administrar medicaments. Amb tot, defensen el protocol del SEM de derivacions als hospitals, sota els “criteris mèdics”, tot i que admeten que hi va haver "un accés desigual" a les UCI pel “tensionament” al sistema sanitari i la “manca de coordinació” amb les residències. En aquest punt, tant les famílies, com la CUP, els comuns i professionals del sector discrepen i afirmen que als que no els van traslladar a centres hospitalaris se'ls va deixar morir i no se'ls va donar alternativa a sobreviure.

En la defensa d’aquestes conclusions, els diputats socialistes, juntaires i republicans han coincidit en el fet que, davant del caos que es va viure a tot el món, a les residències es va haver d’improvisar amb el poc que tenien. Així, els metges no tenien accés a l’historial dels residents perquè aquestes dades no s’havien incorporat al sistema informàtic. En la seva intervenció, el diputat socialista Raúl Moreno ha parlat en clau de futur per reclamar “modernitzar i fer més eficaç” el sistema social. En altres paraules, ha dit, calen més inversions per “deixar enrere una dècada de retallades” i fer “menys discursos i implementar plans”. Per la seva banda, la juntaire Glòria Freixa s’ha referit al fet que l’alta mortalitat a les residències no és exclusiva de Catalunya, sinó que ha estat una constant global. Per la seva banda, la republicana Najat Driouech Ben Moussa ha retret el dèficit històric de finançament del govern espanyol en matèria de dependència.

"Conclusions descafeïnades"

Una lectura ben diferent d’aquells mesos de pandèmia han fet tant la cupaire Estrada com la diputada d’En Comú Podem Jèssica González, que han votat en contra de les propostes, no per les obvietats del document sinó "pel que no s'ha dit". Totes dues han retret que el grup de treball s’hagi quedat en la superficialitat i hagi passat per alt els testimonis de molts dels compareixents que van relatar en seu parlamentària les mancances i la desesperació dels professionals de les residències, que no tenien eines per evitar els contagis. Per a Estrada, són unes “conclusions descafeïnades” que evidencien la “manca de voluntat per depurar responsabilitats" però sí la de "passar pàgina”. Entre les crítiques cupaires destaca el fet que el Parlament hagi estat “poruc” a l'hora de denunciar la vulneració del dret a la salut per no haver permès el trasllat de persones grans als hospitals, o que s’hagi renunciat a reclamar els set milions d’euros que el Govern va pagar a les residències privades per reservar places als anomenats centres buffer i que, finalment no es van ocupar.

González ha lamentat que els grups que han votat a favor de les conclusions hagin optat per “centrifugar responsabilitats cap al govern espanyol en lloc d’assumir la sobirania de Catalunya” i ha subratllat que no només no es van autoritzar derivacions hospitalàries a residents sinó que tampoc se'ls van oferir serveis pal·liatius als centres. Estrada i González han coincidit en el fet que no s’ha fet res en contra de les grans empreses propietàries o gestores de residències, que “prioritzen fer negoci a vetllar pel benestar de les persones” ni tampoc hi ha una aposta per un model públic de residències.