Sense dades de les assegurances privades
Salut posposa la presentació de les xifres d’un sector que ha augmentat un 103% el seu negoci
BarcelonaL’any 2014 va acabar sense que el departament de Salut publiqués la memòria de les assegurances mèdiques privades de l’any anterior, el 2013. L’últim document disponible, del 2012, va presentar-se fa 16 mesos i va aixecar certa polseguera perquè reflectia que, malgrat les retallades en la sanitat pública, el negoci de les mútues privades no va parar de créixer. L’informe, que oficialment s’anomena Memòria de les entitats d’assegurança sanitària lliure, es presentava tradicionalment entre els mesos d’agost i setembre, i per tant aquest any acumula gairebé mig any de retard.
La resposta que ha donat a l’ARA el departament que lidera Boi Ruiz és que està previst enllestir-ne la publicació en el decurs d’aquest mes. “S’ha ampliat el contingut de la memòria, s’han valorat més aspectes relacionats amb la qualitat i el document s’ha consensuat amb el Col·legi de Metges i la patronal de les asseguradores”, puntualitza la conselleria per explicar el retard.
Un negoci rendible
La memòria es publica des de fa dues dècades i l’elabora la direcció general d’Ordenació i Regulació Sanitàries, després que les mateixes mútues responguin una enquesta voluntària. Segons les xifres del 2012, més de dos milions de catalans tenen contractada una assegurança -un 26,5% de la població- i paguen 1.446 milions d’euros en concepte de primes declarades, és a dir, una vegada descomptats els impostos. El pressupost del departament d’aquell any, a tall d’exemple, va ser de 8.756 milions.
La paradoxa és que, mentre que durant els últims quatre anys Salut ha retallat un 15,3% el seu pressupost, un fet que no havia passat mai abans, el negoci de les assegurances privades no ha parat d’augmentar. De fet, tot i que des del 2001 el nombre de clients ha crescut un 31% (veure el gràfic adjunt), els ingressos reconeguts han augmentat en una proporció molt superior, fins a un 103%, i de moment és impossible saber si aquesta tendència s’ha mantingut en els últims dos anys.
¿Es contagiaran les retallades a la sanitat privada? El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va presentar ara fa un any un estudi, fet a partir d’una enquesta als professionals que treballen al sector -moltes vegades sanitaris que completen la seva feina a la pública amb unes hores en una consulta privada-, en què advertia que el sector havia entrat en una perjudicial “guerra comercial” de preus. Malgrat l’augment de primes i assegurats, argumentaven, la competència entre asseguradores ha portat a oferir preus de pòlisses més baixos sense informar correctament sobre els serveis contractats i, per això, el 74% dels 6.000 metges enquestats donaven per fet que el servei empitjoraria, tot i que això potser no té una translació en el volum de primes que ingressen.
Boi Ruiz ha rebut crítiques de sindicats i associacions de pacients per la seva suposada voluntat privatitzadora -va ser president de la Unió Catalana d’Hospitals, una de les tres patronals privades que hi ha a Catalunya-, però ell sempre ha negat amb vehemència que durant el seu mandat algú hagi vist retallat el seu dret a una sanitat pública, universal i gratuïta. Quan va accedir al càrrec va posar sobre la taula la idea que els titulars d’una mútua poguessin desgravar-se una part del que paguen en la declaració de la renda, atesa la contribució que fan al conjunt de la sanitat catalana. La mesura va quedar descartada ràpidament, però el mateix conseller, en l’escrit de presentació de la memòria del 2012, recordava la “notable aportació” de les mútues “sense les quals no es pot entendre el nivell de salut de la població ni la sostenibilitat del sistema, entès amb visió àmplia i integradora”.
Les raons històriques del mutualisme són àmplies i cap altra regió de l’Estat té un percentatge tan alt d’assegurats. Boi Ruiz argumentava que la convivència de la sanitat pública i privada configura un sistema equilibrat i “introdueix un important factor de sostenibilitat”. Sense conèixer l’última memòria, és d’hora per saber si el percentatge de la privada en el conjunt del sistema continua augmentant.
L’explicació parcial a un pressupost minvant
El pressupost per càpita de la sanitat pública es va situar l’any passat en els 1.095 euros, gairebé 200 euros menys que el 2010. Catalunya té una de les despeses per persona més baixes de l’Estat, però, tot i així, presenta un dels millors resultats en salut. L’explicació, més enllà d’una hipotètica millor gestió o d’una eficiència superior, cal buscar-la, en part, en el fet que un de cada quatre catalans disposa d’una assegurança privada. Això, de retruc, permet al sistema públic gastar menys. De fet, amb dades del 2012, si se sumessin les primes declarades per les mútues -la memòria es fa a partir d’una enquesta voluntària-, la despesa per càpita catalana se situaria per sobre de la mitjana.
