Els 16 assassinats del 17-A, encara impunes
Els recursos a la sentència es focalitzen en les morts
BarcelonaLa sentència del 17-A ha deixat una sensació agredolça. Ningú s’esperava que finalment es tinguessin en compte desenes de víctimes que el jutge instructor i el ministeri de l’Interior havien deixat fora –només n’incloïen poc més de 100 i ara se’n reconeixen més de 300–, i es coincideix en qualificar això de “positiu”. Però un altre consens, del qual la Fiscalia es despenja, és que es troba a faltar que la sentència faci responsables els dos principals condemnats –Mohamed Houli, el supervivent d’Alcanar, i Driss Oukabir, que va llogar la furgoneta de la Rambla– dels 16 assassinats dels atemptats de Barcelona i Cambrils.
Formalment, les 14 morts a la Rambla, la del jove que aparcava el cotxe a la Zona Universitària i la de Cambrils han quedat impunes. A la sentència, l’Audiència Nacional diu que “absol” Houli i Oukabir dels delictes d’homicidi, i quan ha de justificar per què no els atribueix els assassinats torna a mencionar el jutge instructor: recorda que va ser ell qui, en el moment de processar els ara condemnats, “no va imputar-los els fets ocorreguts a Barcelona i Cambrils”, com també sostenia la Fiscalia. L’altra sorpresa del tribunal liderat pel magistrat Félix Alfonso Guevara és que fa responsables Houli i Oukabir de 29 dels ferits a Alcanar i els imposa una pena superior a la que demanava la Fiscalia, i això ha deixat esperança.
Tot i que la sentència es va conèixer dijous, té 1.018 pàgines i els advocats asseguren que estan acabant de decidir si la recorreran i amb quins arguments. També esperen que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat no recorrin per l’ampli reconeixement de víctimes. La Unitat d’Atenció i Valoració als Afectats pel Terrorisme (UAVAT), que ha representat 74 víctimes durant el judici, ha fet aquest diumenge una trobada a Barcelona per valorar-ho. Les acusacions admeten que l’objectiu dels recursos és focalitzar-los en la responsabilitat de Houli i Oukabir en els assassinats. L’advocat Antonio García, de l’Associació 11-M, una de les acusacions populars, qüestiona que l’agost del 2017 el jutge instructor enviés Houli i Oukabir a presó preventivament, com llavors volia la Fiscalia, per assassinat i després no els processés per aquest delicte.
“Còmplices o cooperadors”
García defineix el processament del jutge instructor com una “llosa” que els han posat a sobre, tot i que el van recórrer “fins a l’extenuació”. L’advocat creu que els indicis contra Houli i Oukabir “s’han convertit en sòlides proves”, sigui com a “còmplices o cooperadors” dels assassinats. De fet, afegeix que la llista de víctimes de la sentència inclou els morts dels atemptats: “Falta la condemna penal, però en tenen la consideració”. L’advocat José Antonio Bitos, d’USPAC, un sindicat dels Mossos que representa alguns agents afectats, creu que el processament “ha sigut un obstacle” perquè Guevara no condemnés pels assassinats “o no en tingués la possibilitat”. “Si s’hagués fet millor, el resultat seria molt diferent”, diu convençut.
Bitos reconeix que “és molt difícil” que amb els recursos es condemnin les morts, però confia en una altra petició: que facin responsables Houli i Oukabir de les indemnitzacions de totes les víctimes –ara només ho són pels afectats a Alcanar–. L’advocat Agustí Carles, de l’acusació particular que representa els pares del nen de Rubí assassinat a la Rambla, considera que per una qüestió processal “no es pot tancar la porta” de la responsabilitat dels assassinats i apunta que Guevara ja accepta “la teoria del risc” per condemnar Oukabir pels 29 ferits a Alcanar –a diferència de Houli, ell no era a Alcanar quan la casa va explotar.
Carles també assegura que Guevara “fa salts” a la sentència en alguns temes, com per exemple la relació de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty amb el CNI, que no es menciona, i troba a faltar alguns detalls en la identificació de les seves restes a Alcanar. L’advocat destaca que almenys reculli “la possible falta” de control de la normativa europea que obligava a vigilar la venda de material per fer explosius, com va destapar l’ARA, encara que veu “excessiu” derivar-ho en una responsabilitat a l’Estat.