Els menors de 60 anys amb AstraZeneca rebran la segona dosi de Pfizer

MadridLes persones de menys de 60 anys vacunades amb una primera dosi d'AstraZeneca rebran la segona de Pfizer. Així ho ha acordat la comissió de salut pública aquest dimarts i ratificarà dimecres el Consell Interterritorial de Salut, integrat pel ministeri de Sanitat i els consellers de salut de les comunitats autònomes. La decisió no ha sigut unànime, perquè governs com el de Madrid i Andalusia defensen completar la pauta amb AstraZeneca. És per això que la comissió deixa oberta aquesta possibilitat i se seguirà debatent a la comissió de salut pública.

En total, 4,8 milions d'espanyols han rebut una primera dosi d'AstraZeneca i només 544 tenen la pauta completa. La gran majoria, doncs, esperen completar la vacunació: els de més de 60 anys ho farien amb la mateixa companyia, i els de menys, amb Pfizer. Aquest segon grup comprèn uns dos milions de persones a tot l'Estat. La incògnita es resol un cop els primers vacunats –a mitjans de febrer– ja hagin de rebre la segona dosi. El 7 d'abril es va paralitzar la campanya amb AstraZeneca i més tard es va decidir retardar de 12 a 16 setmanes el període entre la primera i la segona dosi. L'alternativa de Pfizer arriba també després que la Unió Europea decidís no renovar contractes d'adquisició amb l'empresa anglosueca pels retards que es van produir.

Sanitat s'ha presentat a la reunió d'aquesta tarda amb un estudi sota el braç que avalava la nova combinació: l'assaig clínic CombivacS, coordinat per l'Institut Carlos III. "La conclusió és que l'administració d'una dosi de reforç és eficaç i segura", ha assegurat el coordinador de la xarxa clínica de l'ISCIII, Jesús Antonio Frías, aquest matí en la presentació de l'estudi, elaborat amb l'objectiu de buscar alternatives a la vacunació amb AstraZeneca, que, en casos excepcionals, va provocar trombosi.

Els investigadors han donat a conèixer els resultats preliminars i han explicat que el nombre d'anticossos neutralitzants en una persona vacunada amb AstraZeneca que rep la segona dosi de Pfizer és set vegades superior al que s'obté només amb la primera. L'increment ja és important set dies després de la segona injecció i es manté estable als catorze dies. L'estudi es basa en la comparació de vacunats amb segona dosi de Pfizer i no vacunats amb segona dosi, de manera que els científics no han volgut afirmar si aplicar una segona dosi de Pfizer és millor que fer-ho amb una d'AstraZeneca. Un estudi recent publicat a la revista The Lancet elaborat al Regne Unit resol que en aquest cas l'increment d'anticossos és de cinc vegades, però els experts han puntualitzat que no és convenient comparar els dos estudis perquè les franges d'edat de la mostra varien.

L'estudi espanyol, en el qual han participat també l'Hospital de la Vall d'Hebron i el Clínic, ha analitzat un total de 663 persones de dues franges d'edat diferents: un grup de 18 a 49 anys i un altre de 50 a 59. A 442 persones se'ls ha administrat la segona dosi de Pfizer entre 8 i 12 setmanes després de rebre la primera d'AstraZeneca, mentre que les 221 restants no han rebut la nova punxada. En la tria de la mostra es va deixar fora qui ja hagués passat el coronavirus anteriorment. En l'exposició dels resultats d'aquest dimarts no s'ha explicat si l'increment d'anticossos variava en funció de l'edat, però els investigadors han avançat que hi havia "diferències petites". El conseller madrileny, Enrique Ruiz Escudero, ha considerat que la mostra és baixa i ha qüestionat l'estudi per mantenir ferma la seva posició de seguir vacunant amb AstraZeneca.

Sense danys col·laterals greus

L'altra pota de l'assaig clínic se centra en els possibles danys col·laterals a les persones que rebien la segona dosi de Pfizer. La conclusió que ha exposat la cap de servei de medicina preventiva i epidemiologia de la Vall d'Hebron, Magda Campins, és que els símptomes apareguts eren majoritàriament lleus. Cap persona va requerir hospitalització. Un cert dolor al lloc de la injecció sí que es va produir en un 88,2% dels casos, així com mal de cap (44,4%), malestar general (41,7%) i, ja en menys grau, calfreds (25,4%), nàusees (10%) i tos (7,4%). Només 11 persones de les 442 van tenir febre.

Aquesta última dada és significativament diferent de la que va resultar de l'estudi publicat a The Lancet fa uns dies, que registrava que un 34% de les persones havien tingut febre. Campins ha subratllat que en l'assaig britànic la majoria de la mostra eren persones de més de 50 anys i que el moment d'administrar la segona dosi també canviava. Si en l'espanyol era entre 8 i 12 setmanes després, en el del Regne Unit era 28 dies després.

Què es fa a Europa?

Si finalment es decanta per posar Pfizer com a segona dosi a les persones que van rebre AstraZeneca, Espanya seguirà l’estela de França –que combina vacunes per als més joves de 55 anys– i Suècia i Finlàndia –que la barregen en el cas dels més joves de 65 anys–. Amb tot, i segons alguns referents de la comunitat científica, l'estudi CombivacS no hauria de ser determinant per decidir a quines persones es pot administrar la segona dosi d’AstraZeneca.

La viròloga del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Margarita del Val, també defensa l’administració de la segona dosi d’AstraZeneca entre els que ja han rebut una primera. “L’evidència de posar les dues dosis de la mateixa vacuna és més sòlida pel seguiment farmacovigilància i de seguretat que s’està fent de milions i milions de persones”, afirma en una entrevista amb l’ARA.

Si bé l’experta creu que la combinació de vacunes no és incoherent, apunta que s'ha de basar en una bona evidència i que l'estudi amb 600 persones no és comparable a les dades obtingudes en altres països com el Regne Unit o Israel, informa Maria Garcia. “No ho compensa. Tenim unes vacunes molt bones i, tot i que no hi ha risc zero, s'han de posar els riscos al seu punt just i valorar-ne els beneficis. I l'evidència tan potent del seguiment de milions de persones està per sobre de qualsevol altre qüestió de seguretat", insisteix.

També l’infectòleg Oriol Mitjà defensa injectar la segona dosi d'aquesta vacuna a les persones que van rebre la primera “i no van tenir complicacions", ja que, assegura, el risc de trombosi amb la segona (un cas per milió de vacunats) és molt inferior al de la primera (11 casos per milió d’habitants). “Les segones dosis s’han de donar sense més endarreriments ni vacil·lacions”, afirma.

Ara bé, Mitjà admet que en un escenari de vacunació àgil és “raonable” aturar la inoculació de primeres dosis d’AstraZeneca –arriba a dir que aquesta vacuna està “condemnada a desaparèixer”– en favor “d’alternatives més segures” com les vacunes amb ARN missatger (Pfizer i Moderna).

I això és el que està fent Portugal, que ofereix als més joves de 60 anys la segona dosi d’AstraZeneca però també els dona l’opció de rebre una altra vacuna passades dotze setmanes. O el Regne Unit, on la vacuna anglosueca ha sigut la pedra angular de l’estratègia de vacunació però ara la població britànica de menys de 40 anys pot escollir si vol rebre-la o optar per qualsevol de les altres vacunes disponibles. 

També Alemanya, que inicialment es plantejava posar Pfizer com a segona dosi, està administrant AstraZeneca a tots els vacunats amb la primera dosi independentment de l'edat, com feia Itàlia. A més, el govern alemany l’ofereix sense restriccions d’edat a qualsevol persona que vulgui posar-se-la i encara no hagi rebut cap vacuna.

En canvi, Dinamarca i Noruega van decidir prescindir de la vacuna d’AstraZeneca per a la seva campanya de vacunació.