El 40% d’aspirants a mestre no superen les proves d’aptitud

BarcelonaHi ha almenys 3.238 estudiants a Catalunya que aquest any han decidit tirar per mestres. Almenys aquest és el nombre de persones que es van presentar a mitjans de juny a la prova d’aptitud personal (PAP) que s’ha de superar per començar un grau en educació. Però no totes podran dedicar-s’hi: quatre de cada 10 aspirants a mestre no és apte per ser-ho perquè han suspès la PAP, que aquest any s’ha fet per segon cop a Catalunya.

En total, a la primera convocatòria han aprovat el 59% dels estudiants que s’hi van presentar, 12 punts menys que l’any passat, en què la taxa d’aprovats va ser del 71%. Aleshores s’hi van presentar 2.713 persones i van superar les proves 1.920, mentre que aquest any s’hi han presentat 500 persones més i també han passat la prova 1.914. El nombre d’aprovats podria augmentar una mica perquè aquesta setmana s’han revisat unes 600 proves d’estudiants que no estaven d’acord amb la qualificació, i a finals de juliol els que van rebre un no apte podran tornar-ho a intentar en una convocatòria extraordinària.

Sigui com sigui, ara per ara el 40% dels qui volen ser mestres no podran estudiar educació infantil o primària a les vuit universitats catalanes que imparteixen aquests graus. Els experts consultats per l’ARA no entenen quin motiu hi pot haver en l’augment dels suspesos d’un any per l’altre, però avisen que la xifra evidencia que calia un “mínim filtre” per accedir als graus d’educació. “El que no pot ser és que un expedient brillant a batxillerat o a la selectivitat sigui suficient per entrar en una carrera en què es necessiten moltes altres condicions”, apunta Josep Maria Cornadó, coordinador de la prova. “Si en una prova així aprovessin el 100% dels estudiants voldria dir que està mal dissenyada”, raona.

Fa tot just cinc anys, per estudiar per ser mestre d’educació infantil o primària es necessitava aproximadament un 6 a les universitats públiques i els estudiants que no tenien la nota de tall necessària podien recórrer a alguna universitat privada. Però el 2013 es van començar a engegar mesures per transformar profundament aquests graus amb l’objectiu de prestigiar l’ofici de mestre. Pilotats des del programa MIF, que impulsa el Govern i les universitats, es perseguia la idea de fer més exigents els requisits per entrar en el món de la docència, amb l’argument que per ser mestre no es necessita tant saber coneixements acadèmics com tenir unes capacitats personals i vocacionals.

“L’objectiu no és eliminar aspirants, sinó que la gent que vulgui fer aquesta carrera tingui consciència que no es pot fer perquè sí, sinó perquè tens voluntat i vocació de fer-la”, assegura Miquel Martínez, professor de pedagogia de la UB i coordinador del programa MIF.

Primer, un 5 a les llengües

La primera mesura, el 2013, va ser reclamar als nous matriculats una nota mínima de 4 a català i castellà a la selectivitat i una mitjana de 5 entre les dues matèries. Un de cada deu aspirants en va quedar fora. La segona mesura es va implantar l’any passat: els estudiants, al marge de les notes mínimes de català i castellà, han de superar també la PAP. Consisteix en dues proves: una avalua la competència comunicativa i el raonament crític, i l’altra la competència lògica i matemàtica. Catalunya és l’única comunitat de l’Estat que fa aquestes proves, que -amb dificultats- van aconseguir el consens de la comunitat educativa.

Ara bé, mentre que ningú dubta que els qui volen ser mestres han d’acreditar unes competències personals i emocionals concretes, hi ha veus que posen en dubte que la prova actual avaluï realment aquests requisits. És, per tant, una paradoxa: hi ha estudiants que queden fora de la carrera de docent perquè no superen una prova que -diuen- no té en compte realment la seva vocació. “Es fan servir criteris exclusivament acadèmics”, apunta Boris Mir, director adjunt d’Escola Nova 21, la plataforma en favor d’una transformació educativa.

Els exàmens d’aquest any s’assemblen força als de l’any passat. En la prova de competència comunicativa s’hi inclouen preguntes tipus test de comprensió lectora, exercicis de síntesi i ortografia i una redacció. En la prova matemàtica hi ha bàsicament problemes de càlcul. “Si parlem de coneixements, és una prova per fer a 4t d’ESO”, afirma Cornadó. El coordinador de la PAP admet que la prova actual no avalua “competències no cognitives, com l’empatia, l’assertivitat i la comunicació”, però es mostra confiat a trobar mecanismes per fer-ho ben aviat. “La situació idònia seria fer entrevistes personals, però això no és sostenible. Trobarem la manera de captar si els estudiants tenen el lideratge que es necessita”, assegura.

Valorar l’experiència prèvia

Des del MIF estan treballant en aquest sentit. “Hem de completar la selecció amb una valoració del currículum previ dels estudiants: si són pròxims al món de l’educació, del voluntariat, del lleure...”, diu Miquel Martínez. Avisa del risc que, si només es té en compte la selectivitat i la PAP -que igualment es fixa en criteris acadèmics-, “gent amb molta vocació no hi entri”. “Cal tenir les dues coses: uns coneixements mínims i també la personalitat per fer aquesta feina”, sentencia.

I què en pensen els alumnes? “És positiu que hi hagi aquestes proves perquè la de mestre és una professió molt seriosa i hi han d’entrar persones que, com a mínim, tinguin la potencialitat de ser un bon mestre”, apunta Marta Perich, membre fundadora de l’associació Aprenem x Educar. L’entitat també és partidària que es valorin aspectes com el compromís social amb l’educació, el treball en equip i la capacitat crítica abans d’entrar a la universitat. Tot plegat, diu, perquè “ni tenir un 9 garanteix ser un bon mestre ni treure un 4 vol dir ser un mestre dolent”.

Aprenent x Educar: volen formar-se més

L’associació Aprenent x Educar va néixer l’octubre passat a la Facultat d’Educació de la UB quan un grup d’estudiants, inquietes perquè detectaven mancances en el grau que estudiaven, van decidir tirar pel dret, autoorganitzar-se i ampliar la seva formació. Al principi feien xerrades i debats sobre temes que els preocupaven i que lamentaven que no entressin en el pla d’estudis: la neurociència, la sexualitat i la diversitat a l’aula o les noves metodologies d’aprenentatge, entre d’altres. Amb els mesos, l’associació ha anat incorporant la visió de professors universitaris i experts, i ara s’organitzen en diferents comissions de treball i s’han obert a altres universitats. L’entitat ha acabat transformant-se en una eina per “empoderar” els docents, no només ampliant-ne la formació sobre continguts acadèmics, sinó també de manera més global, potenciant l’esperit crític dels professionals de l’educació.