La pol·lució a Barcelona desencadena 454 casos d’asma infantil
Els menors més exposats són els que viuen en zones on es concentren contaminants i hi ha poca ventilació
BarcelonaCom més vehicles, més pol·lució a l'ambient i, per tant, més problemes de salut. Fa anys que ambientòlegs i pneumòlegs asseguren que un aire amb partícules procedents del trànsit rodat empitjora qualsevol afecció, des de la secreció de mocs fins a les inflamacions de la via aèria. L'asma, doncs, tampoc és una excepció: la recerca demostra que la pol·lució comporta nous casos i que els menors que viuen a la ciutat estan més exposats a un aire pitjor. És el que passa a Barcelona. Ara un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per La Caixa, calcula en quina proporció els nous casos d'asma infantil es poden atribuir a l'exposició a contaminants de vehicles motoritzats, és a dir, al diòxid de nitrogen (NO2), les partícules fines en suspensió menors a 2,5 micres de diàmetre (PM2,5) i el carboni negre.
Les conclusions –tot i ser estimacions– són preocupants: el 2017 aquestes substàncies desencadenaven quasi la meitat dels diagnòstics d'aquesta pneumopatia crònica a la capital catalana. Els investigadors van comparar els indicadors de contaminació a Barcelona amb dos escenaris diferents. D'una banda, si la ciutat complís les recomanacions internacionals, que se situen en 40 μg/m³ per al NO2 i en 10 μg/m³ per a les PM2,5. De l'altra, si s'arribés als nivells més baixos registrats a Europa (1.5 μg/m³ d'NO2 i 0,4 μg/m³ de PM2.5).
Si Barcelona no excedís les recomanacions de l'OMS de NO2 s'evitarien 454 casos d'asma infantil, i si s'assolissin els nivells registrats més baixos, uns 1.230 casos, un 48% del total. Les xifres són similars si es prenen com a referència els valors de PM2,5: d'acord amb els 10 μg/m³ de l'OMS, les partícules fines causarien 478 diagnòstics l'any, mentre que si es trien els registres més baixos s'evidencia que el trànsit rodat és darrere d'uns 992 casos diagnosticats.
La població més exposada a aquests riscos és la que viu en zones de la ciutat on es donen majors concentracions de partícules contaminants. Segons l'investigador d'ISGlobal i de la Universitat Estatal de Colorado David Rojas, els infants que viuen en zones de rendes més altes poden ser tan o més vulnerables a l'afecció respiratòria que altres que viuen en zones amb més ventilació, per exemple.
Tot i que les famílies barcelonines amb més poder adquisitiu tendeixen a viure on hi ha menys trànsit rodat, més espais verds i, per tant, més ventilació, com ara al districte de Sarrià-Sant Gervasi, també hi ha el cas de l'Eixample. El districte està considerat la zona més afectada per les emissions, entre altres raons pel seu disseny urbanístic, que fa que les seves illes octogonals vegin passar diàriament 20.000 vehicles.
Aquest districte pateix el que es coneix com a teoria de les street canyons: l'altura dels edificis atura el vent, com el de les marinades, que ha de servir per descarregar l'ambient. Per tant, no només s'emeten més tòxics, sinó que se n'acumulen més en l'aire. "A la ronda de Dalt, la Meridiana o Balmes passen cada dia milers de cotxes i, tot i això, hi ha millor ventilació que al carrer Aragó", apunta l'ambientòleg i investigador del CSIC Xavier Querol.