Societat25/05/2021

Exculpen tres mossos en el cas del noi a qui van buidar l’ull a l’aeroport

La lesió, durant les càrregues postsentència, “segurament” va ser per foam però no se sap qui va disparar

BarcelonaEn les càrregues policials de l’octubre del 2019 van buidar l’ull a quatre persones, la primera a l’aeroport del Prat. Però mai se sabrà quin agent va disparar el projectil que va causar aquesta lesió perquè el jutjat que porta el cas ha arxivat la investigació penal. La jutge diu que “segurament la lesió” va ser per foam i per l’actuació d’un mosso d’esquadra: per això va imputar tres antiavalots de la Brigada Mòbil (Brimo) que en aquell moment van utilitzar llançadores de foam. Tot i que admet que els fets serien un delicte de lesions, resol que no es pot saber quin agent va tirar el projectil que va buidar l’ull del jove i que no té “motius suficients” per acusar-los.

Cargando
No hay anuncios

Un noi d’Artesa de Lleida de 22 anys participava el 14 d’octubre del 2019 en la primera protesta multitudinària postsentència a Barcelona quan entre les 21.26 h i les 21.35 h va rebre l’impacte d’una bala de foam a la planta zero del pàrquing de l’aeroport. D’entrada es va pensar que la lesió l’havia causat una bala de goma de la Policia Nacional, però la investigació del jutjat d’instrucció número 5 del Prat de Llobregat ho va descartar. L’anàlisi dels metges forenses apuntava que havia de ser una projectil de precisió i no consta que la Policia Nacional disparés en aquell moment.

Quan els tres mossos investigats van declarar al jutjat, van reconèixer que van disparar bales de foam, però van assegurar que no van detectar “cap lesionat ocular”. El noi a qui van buidar l’ull tampoc va veure qui disparava el projectil, però va assenyalar que venia de la zona on era el cordó policial. “No hi va haver mecanisme de control de trets”, recull la jutge, que explica que això impedeix concretar el nombre de trets que cada escopeter va efectuar.

Cargando
No hay anuncios

Una “situació crítica”

El jutjat justifica aquesta falta de control per la “situació crítica” del moment. Argumenta que un subinsepctor dels Mossos va descriure el context com “el més dur que ha trobat en 20 anys la Brimo" i va recalcar que hi havia "una situació d’extrema violència per part dels manifestants en diferents plantes del pàrquing”, amb tot tipus de llançaments. Segons la jutge, el subinspector va transmetre als antiavalots investigats “l’ordre de foc a discreció” i "els va habilitar per efectuar trets selectius i discriminats a manifestants que efectuessin llançaments”. El noi que ha perdut l’ull va declarar que el cop li va anar directament a l’ull i que no va rebotar.

Cargando
No hay anuncios

Irídia, que ha col·laborat en la investigació de l’acusació particular -que representa el noi-, demana una “reforma urgent” dels mecanismes de control de la policia per poder “depurar responsabilitats”. En canvi, el sindicat Sap-Fepol -els seus serveis jurídics han defensat els tres agents- considera que “s’ha aconseguit descartar qualsevol indici que hagi donat la possibilitat de qualsevol sentència condemnatòria per l’acció individual” dels mossos. La decisió del jutjat es pot recórrer però no es preveu que es presenti cap recurs.