Arxiven una cinquantena de denúncies per les càrregues de l'1-O

BarcelonaEl jutge que investiga les càrregues policials de l'1-O en diferents escoles de Barcelona ha arxivat una cinquantena de denúncies de les persones ferides en les càrregues policials perquè no n'ha pogut identificar els agents responsables o bé perquè considera que la seva actuació va ser "proporcional". El magistrat, però, continua endavant amb unes 200 denúncies, com ara la de Roger Español, l'home que va perdre un ull per una bala de goma; el ciutadà que va denunciar un altre agent per haver-li arrencat un tros d'orella, o les càrregues a l'Escola Mediterrània, per les quals el 5 de setembre declararan com a investigats un agent de la policia espanyola i el subinspector que s'encarregava de l'operatiu.

En concret, el magistrat ha decidit descartar 51 denúncies de votants del CEIP Prosperitat, l'Escola Estel, el CEIP Aiguamarina, l'Escola de Joves Trinitat Vella i els instituts Víctor Català i Joan Boscà. En la majoria dels casos, el jutge considera que la policia va actuar de manera "proporcionada", ja que es van limitar a apartar a empentes els votants que els impedien entrar als centres "tal com els havia ordenat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". En el cas del centre de Trinitat Vella, el jutge explica fins i tot que els policies es van veure "obligats a arrossegar" els votants fora de les instal·lacions, però no detecta cap comportament il·legal.

En una vintena de denúncies el magistrat explica que no té eines per "identificar" quins agents van colpejar els afectats. De les 52 denúncies que s'havien presentat per les càrregues en aquests sis punts de votació de Barcelona, només tirarà endavant la del votant del CEIP Prosperitat que va denunciar un policia espanyol per haver-li arrencat un tros d'orella arrossegant-lo fora del pati. El jutge també ha arxivat la denúncia de tres policies que van portar davant del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona les suposades lesions que havien patit el dia del referèndum.

Des del Centre de Defensa de Drets Humans Irídia, que porta els casos d'algunes de les víctimes, recorden que "la càrrega de la prova dels delictes no pot recaure en les víctimes" i critiquen que la Policia Nacional, des d'un principi, no facilités la identificació dels agents perquè es poguessin investigar les accions desproporcionades. L'advocada Anaïs Franquesa assegura que "els mecanismes interns del cos no funcionen" i que això genera "impunitat".

Franquesa també critica que la fiscalia, que és "l'encarregada de defensar els interessos generals" de la ciutadania, no hagi tingut un paper més actiu en la investigació. De la mateixa manera, la lletrada considera que "no s'han esgotat tots els mecanismes" per mirar d'identificar els agents denunciats i que per tant les causes s'haurien hagut de mantenir obertes. Des d'Irídia també es demana que els agents antiavalots portin el número d'identificació visible tant a la part del davant com a la part del darrere de l'uniforme.