Un article del suplement ‘Emprenem’ de l'ARA, a l'examen de català de la selectivitat
El derivat de la paraula 'carn' 'acarnissament' ha causat confusió entre els estudiants
Un article de l'Ara Emprenem sobre la fabricació d'avatars humans per portar a terme assajos clínics, escrit per la periodista Anna Reig, i un fragment del relat Nocturn, de Jaume Cabré, han marcat les dues opcions de l'examen de llengua catalana a la selectivitat. La majoria dels estudiants han considerat que era un examen "fàcil" i "molt assequible" i han triat les dues opcions de manera equilibrada, com a mínim els que s'han examinat a les Facultats de Biologia i Química de la Universitat de Barcelona (UB).
"M'ha anat molt millor que el de castellà, en què hi havia molts nervis", diu la Fiona, de l'Escola Proa, que ha escollit l'opció A –amb el text de Cabré– perquè considera que "la comprensió lectora era més fàcil, tot i que la redacció era més difícil". Les preguntes sobre les lectures obligatòries –Aigües encantades, de Joan Puig i Ferreter, i La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda– eren "acceptables en tots dos casos", afegeix. En canvi, la Laia, de l'Institut Tecla Sala, ha triat la B per evitar l'expressió escrita de l'altra opció, que requeria inventar-se la continuació de la història de Cabré –"No estava inspirada per fer-ho", diu–. A l'Aina, de l'Escola Josep Tous, l'examen de català és el que li ha anat "millor de tots". En el seu cas, ha optat per l'article de l'ARA, ja que estava més familiaritzada amb "les preguntes sobre les lectures obligatòries de l'opció B", és a dir, Aigües encantades. L'Oriol, estudiant del col·legi Salesians de Sarrià, coincideix que l'examen de català li ha anat "millor que els d'ahir", i s'ha decantat per la mateixa opció, la B, ja que li ha cridat l'atenció la temàtica del text, especialment l'expressió escrita, en què ha "redactat arguments a favor i en contra de la manipulació genètica". "És un examen assequible", reconeix Clara Queraltó, escriptora i professora de català de l'Escola Josep Tous. "Ara bé, també hi influeix un factor de coneixements generals. Hi ha molts alumnes castellanoparlants i per cada falta et descompten punts, sense límits. És fàcil d'aprovar, però difícil de treure bona nota", afegeix.
Malgrat que els estudiants asseguren que no han trobat cap pregunta especialment complicada, com va passar ahir en el cas de l'"adverbio de foco" de l'examen de castellà, a la sortida de les aules i a les xarxes socials el mot acarnissament o encarnissament ha estat el protagonista. A partir de la paraula carn, els estudiants havien de trobar el derivat adequat per completar la frase "el presumpte culpable va cometre l'assassinat amb traïdora i...". Des de qui hi ha afegit carnisseria fins qui ha sabut la resposta correcta gràcies al programa Crims, el derivat de la paraula carn ha fet ballar el cap als alumnes. Tanmateix, tot i que la frase estava inclosa a la part comuna de l'examen –és a dir, aquella que tots els estudiants han de respondre sense poder escollir–, resoldre l'exercici sencer correctament (on hi havia quatre frases més) valia 0,5 punts.
Indignació amb l'examen de matemàtiques aplicades a les ciències socials
Aquest dimecres els estudiants han pogut triar entre ciències de la terra i el medi ambient, fonaments de les arts, grec i matemàtiques aplicades a les ciències socials per examinar-se en la fase obligatòria. Després que en el primer dia de les proves d'accés a la universitat (PAU) l'examen de física generés moltes crítiques per la seva dificultat, ara ha estat el torn de les matemàtiques aplicades a les ciències socials de causar indignació. Pocs minuts després que acabés l'examen, les xarxes s'han omplert de comentaris i mems que denuncien la seva complexitat.