Els científics alerten: el desgel de l'Àrtic fa preveure una "catàstrofe" arreu del planeta

BarcelonaLa temperatura mitjana a Svalbard, un arxipèlag situat a l'Àrtic, és de -6,7 graus. O, més aviat, hauria de ser -6,7, perquè aquesta mitjana fa anys que és història. Ara fa 10 anys, va pujar fins a -1,6 graus. Aquest any, pujarà dels 0 graus per primera vegada a la història. Ningú, ni tan sols els més pessimistes, haurien pogut imaginar que això fos possible. Però no només és possible, sinó que és ja una realitat. Una realitat que està canviant l'Àrtic… i, sense adonar-nos-en, tot el planeta.

Svalbard són un grup d'illes situades a mig camí entre el pol Nord i Noruega. Aquest any enregistren unes temperatures insòlitament altes. I unes temperatures inusuals comporten un paisatge també inusual. El nivell de gel és molt baix, i moltes zones que haurien d'estar cobertes per la neu són un mar d'aigua. Els científics de l'Institut Polar de Noruega no havien vist mai res semblant. I estan horroritzats.

No són els únics. L'Institut del Medi Ambient d'Estocolm acaba de fer públic un informe que afirma, clar i sense embuts, que el que passa a l'Àrtic pot ser considerat un "canvi de règim" que afectarà la capacitat de supervivència de plantes, animals i persones. L'institut noruec no té cap mena de dubte que el fet que la capa de gel de Groenlàndia sigui cada cop més fina és una prova fefaent que el canvi climàtic ha assolit un punt crític de no retorn. Els autors de l'informe, elaborat per 11 institucions governamentals i universitats de diferents països, han arribat a la conclusió que el sorprenentment ràpid augment de les temperatures i la corresponent erosió de la capa de gel tindrà "conseqüències catastròfiques" no només a l'Àrtic sinó arreu del món.

Senyals d'alerta

Si ets dels que consideres que l'Àrtic és molt lluny, i que el que hi passa no t'afecta ni a tu ni a l'àrea on tu vius, estàs equivocat: els efectes del canvi que està experimentant el pol Nord arriben ja a l'oceà Índic, a milers i milers de quilòmetres de distància. L'avís que allò que passa a l'Àrtic afecta tot el planeta no és nou. Però el que les noves dades indiquen és que aquests efectes es deixaran sentir molt abans del que s'esperava, i que seran més severs. "El volum dels senyals d'alerta és cada cop més alt", avisa l'informe. No costa gaire veure per què: en el conjunt de la regió les temperatures són, de mitjana, 20 graus més elevades del que es considera normal. I la capa de gel no havia sigut mai tan fina ni havia ocupat tan poca superfície. Els científics han hagut de crear nous gràfics, perquè els que es feien servir fins ara no tenen prou lloc per reflectir les temperatures actuals.

L'informe fa un llistat de 19 canvis que parlen per ells mateixos de com n'és de seriosa, la situació. El gel s'està desfent, els nivells de l'aigua estan pujant, les àrees costeres s'erosionen, el permagel desapareix, la tundra cedeix espai als boscos boreals… La combinació de temperatures elevades i poc gel està obrint forats per on s'escapa el gas metà acumulat al subsòl, un risc mediambiental les conseqüències del qual, imprevisibles, es deixaran notar a tota la Terra. El mateix que passarà amb l'escalfament d'oceans i mars, uns canvis que afectaran les espècies marines i, per tant, la pesca.

Malauradament, els canvis que estan tenint lloc a l'Àrtic interactuen entre ells i creen un cercle viciós, sense sortida possible: com més pugen les temperatures, més es desfà el gel… i com més es desfà el gel més pugen les temperatures, justament perquè el gel reflecteix la llum i la calor procedents del sol. És aquest cercle viciós el que explica l'acceleració del procés i la dificultat de preveure els escenaris de futur. De fet, la comunitat científica està canviant el seu enfocament tradicional. Fins ara s'assumia que els canvis a l'Àrtic trigarien temps a manifestar-se, que serien relativament lents. Ara, però, els experts es mostren sorpresos per la rapidesa de les transformacions i estan convençuts que les conseqüències seran molt severes. Com de severes, no ho diuen, més enllà d'insistir que seran irreversibles i que el món s'enfronta a una autèntica catàstrofe amb un final imprevisible.

Remot, però molt important

L'Àrtic pot ser remot, desconegut, inhòspit. Però el què hi passa ens afecta a tots. El món és com és gràcies a l'Àrtic, una regió que serveix per rebaixar les temperatures de tot el planeta i impedir que mori com a resultat de la calor que procedeix del sol. La capacitat de l'Àrtic, immens i blanc, de reflectir la calor i la llum del sol juga un paper crucial en el funcionament correcte del clima terrestre.

La ràpida desaparició de l'Àrtic tal com ha existit durant segles s'està cobrant ja les seves primeres víctimes: els habitants d'algunes petites comunitats de Groenlàndia, que s'han quedat sense mitjans de subsistència i els pobles dels quals són inhabitables. Una paradoxa realment cruel, perquè l'Àrtic està morint per culpa d'accions humanes que tenen lloc a milers de quilòmetres de distància. I, també aquí, s'observa un cicle viciós que no fa més que aprofundir en la destrucció: com més pugen les temperatures i es desfà el gel, més avancen les activitats econòmiques que acceleren encara més la degradació. Allà on tradicionalment s'havia viscut de pescar balenes o bacallà, o de la carn dels rens, s'està vivint del transport marítim, el turisme i l'explotació minera i petroliera. Un tipus d'economia, promoguda per les grans potències, que no fa més que reblar el clau de la destrucció mediambiental de la zona.

L'informe de l'Institut del Medi Ambient d'Estocolm s'acaba amb un advertiment: alguns dels processos biofísics que s'estan desencadenant a l'Àrtic com a conseqüència del canvi climàtic són ja impossibles d'aturar. No hi ha marxa enrere. Per molt que els estats del món signin tractats sobre el canvi climàtic i arribin a acords per disminuir l'emissió de gasos d'efecte hivernacle, hi ha conseqüències que han vingut per quedar-se. Entre elles, la pèrdua de la capa de gel de Groenlàndia i el creixement del nivell d'oceans i mars arreu del planeta. El que això comportarà per la Terra és, encara, un misteri. Però, alerten els científics, un misteri que probablement no tindrà un final feliç.