EDUCACIÓ

Les arribades a mig curs desborden les escoles

Barcelona ha rebut uns 3.000 alumnes nous des del setembre, la majoria provinents de l’Amèrica Central

Una imatge d’arxiu de l’interior d’una aula en un institut de Barcelona.
Laia Vicens
29/02/2020
4 min

BarcelonaAl peu del turó de Roquetes, just damunt la ronda de Dalt, hi ha l’Institut Escola Antaviana, un centre d’alta complexitat que escolaritza 600 alumnes de P3 a 4t d’ESO del barri de Roquetes, on un de cada quatre veïns és d’origen estranger. Des que van començar les classes al setembre hi han arribat 23 estudiants nous, és a dir, un per setmana. “Tenim les aules saturades”, lamenta el director, Francesc Freixanet, ensenyant un document penjat en un suro del despatx amb el nombre d’alumnes per classe. Com a l’Antaviana, la situació es repeteix en desenes de centres de Barcelona. Ja al límit des que es van tancar els grups abans de l’estiu, les arribades d’alumnes a mig curs -el que es coneix com a matrícula viva - els han acabat de desbordar. Des del començament del curs s’han incorporat uns 3.000 alumnes nous, segons ha comptat el Consorci d’Educació de Barcelona. El curs passat van ser 4.357 en total, encara que també se’n van anar molts i al final hi havia uns 500 alumnes més al sistema.

A les escoles i els instituts han detectat que la majoria d’arribades són, des de fa mesos, de famílies que provenen de països de l’Amèrica Central, com Hondures, Guatemala, l’Equador i Veneçuela, fugint de la inestabilitat política i social. “La majoria d’alumnes estaven escolaritzats però amb nivells molt baixos”, diu Freixanet. Al Consorci admeten que el ritme d’arribades és una mica superior al d’altres anys, però han detectat un canvi que encara és més important perquè impacta més en els centres: “En altres anys els alumnes arribaven durant l’estiu. Ja s’inscrivien fora de termini però començaven el curs, i teníem la matrícula viva més estabilitzada. En canvi aquest curs han arribat durant el setembre, l’octubre, el novembre... Això fa pensar que l’arribada a Catalunya no ha sigut tan programada i que es mouen amb urgència i per necessitat”, explica la directora d’atenció a la comunitat educativa del Consorci, Montse Simón.

10.000 alumnes fora de termini

Entre les arribades de l’estiu i la matrícula viva, durant el curs passat Barcelona va gestionar fins a 10.000 alumnes fora de termini. Una xifra que és molt probable que se superi aquest curs tenint en compte que a l’estiu s’han matriculat uns 200 alumnes més que l’estiu anterior -fins a 5.800 de juny a setembre, el 60% dels quals de fora de Catalunya- i que el ritme d’arribades des del setembre també és més elevat que el curs passat. “La matrícula viva és difícil de gestionar però es pot fer”, reivindica Simón. De fet, el Consorci ha dissenyat un nou sistema per atendre els alumnes que arriben fora de termini i “millorar les assignacions”. Fins ara, quan arribava un infant que no s’havia inscrit en el període ordinari -al final de març-, se l’adjudicava a les escoles que tinguessin una vacant, és a dir, en centres amb poca demanda. És un dels factors que agreugen la segregació escolar i el Consorci ho vol corregir. A partir del curs que ve esperarà fins al començament de setembre per assignar totes les sol·licituds rebudes durant l’estiu, amb l’objectiu de destinar els alumnes a la plaça “més adequada”, ja sigui en una escola pública o concertada. La decisió es prendrà, sobretot, seguint criteris de proximitat. “Abans de moure algú de barri ampliarem les ràtios. Intentem fer-ho el mínim possible, però sempre que calgui”, afirma Simón.

Novetats per al curs que ve

Una altra mesura que s’implantarà és que en 24 escoles i dos instituts de Barcelona l’oferta inicial serà, d’entrada, de dues places menys disponibles per aula -23 a primària i 28 a l’ESO-, perquè tinguin places lliures precisament per redistribuir els alumnes que arribin a l’estiu i durant el curs. Tot plegat forma part d’un revolucionari pla de xoc contra la segregació que ja s’ha començat a implantar enguany. Es mantindran, doncs, algunes mesures que ja s’apliquen ara, com la reserva de places per als alumnes amb necessitats educatives específiques o dificultats socioeconòmiques, que aquest any han arribat a 907 infants de P3 i 1.176 de 1r d’ESO.

Un pla de xoc que és insuficient, segons alerten ja els centres. El director de l’Institut Escola Antaviana posa paraules a una sensació força generalitzada: “No entenem que un alumne de P3 tingui una ajuda extraordinària per a les colònies, excursions i material i el seu germà de P5 no”, diu Freixanet. Montse Simón, del Consorci, explica que s’ha començat pels alumnes de P3 i 1r d’ESO i s’anirà ampliant a mesura que avancin de curs.

Freixanet és partidari que en lloc de seleccionar quins alumnes tenen l’ajuda, el Consorci doni subvencions a les escoles perquè siguin les que decideixin la manera de becar els alumnes. “Ara hi ha molts diners que es perden perquè hi ha alumnes que ho tenen tot pagat però no ho aprofiten perquè són absentistes”, exemplifica. Mentre les ajudes públiques no arriben, a l’Antaviana continuaran fent de Supermans perquè cap alumne es quedi sense colònies ni excursions per qüestions econòmiques. “Ho estem aconseguint amb molt de sacrifici i un sobreesforç impressionant”, diu.

stats