Les arribades de menors estrangers no acompanyats cauen un 40% el 2019
Aquest any la Generalitat ha acollit 2.200 nous casos, la majoria nois procedents del Marroc
BarcelonaLa tendència a la baixa que es va començar a definir a l'estiu amb els menors estrangers sense referents ha marcat el 2019. L'últim any el nombre d'infants i joves que han arribat sols a Catalunya ha caigut un 40% en comparació amb l'anterior, el 2018. Així ho indiquen les dades d'incidència de tancament d'any amb les quals treballa la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, la DGAIA, que el 2019 va registrar un total de 2.231 arribades i 2.205 menors acollits nous.
En la gran majoria de casos es tracta de nois (94%), d'entre 16 i 17 anys (75%) i procedents del Marroc (72%) i l'Àfrica subsahariana (16%). Ara aquests menors estrangers suposen el 38% dels infants acollits pel Govern.
Les dades d'aquest any que deixem enrere queden molt lluny de les previsions que havia fet la Generalitat que, prenent com a base els dos últims anys, calculava que el 2019 arribaren a Catalunya més de 5.500 menors. A l'estiu, amb els primers canvis de tendència, la directora de la DGAIA, Ester Cabanes, subratllava a l'ARA que el departament treballa "sense cap informació". "Vivim en la incertesa del que passarà", lamentava la màxima responsable de la DGAIA, que assegurava que el govern espanyol no els facilitava cap dada, fet que deixa la resposta de la Generalitat instal·lada en la "imprevisibilitat".
Així, si ens fixem en els últims 12 mesos, la baixada és significativa (vegeu el gràfic). L'estiu continua sent l'època de l'any en què més menors s'atreveixen a fer el viatge, però aquest any n'han arribat menys de la meitat durant els mesos de calor. Tot i la davallada evident, la xifra d'arribades d'aquests infants continua sent més elevada ara que fa dos anys enrere i és sis vegades més alta que la que es va registrar el 2015, amb només 350 menors acollits.
Els motius de la davallada
Per què ha baixat l'arribada de menors des de l'estiu? Els motius s'han de buscar en els canvis polítics a Catalunya, Espanya i el Marroc pel que fa a l'augment de la pressió policial, l'enduriment dels controls a les fronteres i una partida extra de milions per al Marroc per augmentar la seguretat, provinent d'Espanya i de fons europeus.
Mentre a les grans ciutats, com Barcelona, la policia va endurir la pressió policial al carrer contra aquests nois –especialment pels que s'escapolien del sistema de protecció–, paral·lelament els canvis a la frontera sud van començar a drenar les sortides del Marroc.
El 2018 el ministeri de l'Interior va fer canvis en els comandaments, la gestió i els vaixells de rescat que treballen a l'estret i el mar d'Alboran, restringint les sortides. A més, Interior va admetre haver mitjançat amb la Unió Europea per aconseguir una partida de 140 milions d’euros per al Marroc: uns diners de fons europeus que van servir al país nord-africà per comprar més "material i equipament marítim aeri i terrestre de control fronterer". A més, a finals de l'agost passat el consell de ministres va aprovar una altra ajuda directa al Marroc de 32 milions amb la mateixa finalitat.