Les arribades de menors estrangers baixen a la meitat aquest estiu

Barcelona“Ara no hi són: ni els que hi havia abans, ni tampoc n’hem vist gaires de nous. Però tornaran, segur”. Aquesta és l’anàlisi inicial de la situació que feia dijous el capellà de l’església de Santa Anna, Peio Sánchez, just després de tornar de vacances. L’Hospital de Campanya, que gestiona al cor de Barcelona -i que al juliol va quedar desbordat atenent joves migrants-, va tancar durant l’agost i, al tornar, Sánchez va ser clar: “El grup nombrós de menors i extutelats de més de 18 anys que malvivia al carrer ara mateix no hi és”.

Les dades corroboren la impressió de Sánchez. Segons la Generalitat, aquest estiu hi ha hagut una baixada significativa del nombre de menors estrangers no acompanyats que han arribat a Catalunya. Entre els mesos de juny i agost n’han vingut 627, mentre que en el mateix període de l’any passat es van registrar 1.301 arribades: més del doble. L’any passat, a més, setembre va ser el mes més calent, amb 631 arribades en només trenta dies (vegeu gràfic). Aquest any, en canvi, quan encara falten les dades definitives de tancament del mes, el Govern ja apunta que tampoc s’assolirà, ni de bon tros, aquesta última xifra. “Si tot continua així no arribarem a la previsió de 5.500 menors amb la qual treballàvem”, assegura a l’ARA la màxima responsable de la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, la DGAIA, Ester Cabanes, que subratlla la dificultat afegida de treballar “sense cap informació”. “És cert que aquest estiu no hem tingut tanta pressió per obrir recursos, però vivim en la incertesa del que passarà”, lamenta. El departament, diu Cabanes, està preparat, però “el problema és la imprevisibilitat”. Ningú al sector sap dir si la baixada d’arribades és una tendència o un fet puntual. Fa dos anys, per exemple, les arribades van seguir a l’alça fins al novembre, malgrat el fred. Cabanes assegura que no tenen cap informació de l’Estat: “El que sabem sobre les possibles arribades és el que ens expliquen algunes ONG que treballen sobre el terreny, a la frontera sud”, explica. “L’última reunió interautonòmica sobre infància en què es va tractar el tema dels menors migrants va ser el novembre de l’any passat”, es queixa la directora.

Canvi de les expectatives

¿Quins són, doncs, els motius que han dut a la davallada d’arribades d’aquest estiu? La resposta té múltiples derivades, com ara l’augment de la pressió policial, l’enduriment del control a les fronteres i una partida extra de milions europeus per al Marroc.

“Alguns nois ens expliquen que les notícies sobre la pressió policial a Barcelona han arribat al Marroc”, diu un educador que prefereix restar en l’anonimat, que afegeix: “Les famílies segueixen per televisió el que passa a Espanya, i alguns dels joves fins i tot han rebut trucades de casa seva per saber si estan bé”. Paral·lelament, un altre educador trasllada a l’ARA el relat d’un menor que va marxar la setmana passada d’un centre de justícia juvenil: “Diu que allà hi havia molts nois amb qui vivia al carrer”. Per al capellà de Santa Anna, però, les batudes policials són “inútils”. “Es nota que s’han posat les piles -diu Sánchez-, però és una inversió cara i poc efectiva, un pedaç”. I afegeix: “Funcionar només a còpia de pegats és una mala política; si els diners es destinessin a prevenir, a inversió social i no policial, seria molt més efectiu”.

140 milions per al Marroc

Per ara, el que sembla que ha tingut més incidència sobre la davallada d’arribades està relacionat amb els canvis a la frontera sud. D’una banda, canvis de gestió: l’agost de l’any passat el ministeri de l’Interior va instaurar un comandament únic per coordinar els fluxos migratoris a l’estret i el mar d’Alboran. Aquest comandament recau sobre la Guàrdia Civil i també controla els vaixells de salvament als quals, tal com va explicar l’ARA a l’agost, se’ls han restringit les sortides.

D’altra banda, Interior admet haver intermediat amb la Unió Europea per aconseguir una partida de 140 milions d’euros per al Marroc. Uns diners de fons europeus que han servit al país nord-africà per comprar més “material i equipament marítim aeri i terrestre de control fronterer”. A més, a finals d’agost el consell de ministres va aprovar una altra ajuda directa al Marroc de 32 milions d’euros amb la mateixa finalitat. Amb tot, fins a l’1 de setembre, Interior ha comptabilitzat l’arribada de manera irregular de 19.307 persones: són un 42% menys que en el mateix període de l’any passat.

“Els aturen a la frontera, i als subsaharians els tornen a enviar cap al sud”, segons diuen diverses fonts del sector. Un fre “temporal” que pot acabar posant en perill més vides a causa de la recerca de noves rutes, sovint més perilloses. “Trobaran la manera de venir”, adverteix Sánchez, el capellà de Santa Anna, que conclou: “Petarà per un altre lloc, perquè la pressió migratòria dels joves no s’aturarà”.

Dos equipaments clau encara encallats

Les xifres d’aquest estiu han donat una treva al Govern pel que fa a nous recursos. Amb tot, alguns dels equipaments clau per a l’acollida dels menors estrangers sense referents continuen encallats. És el cas del centre de Rubí, que havia d’acollir una vuitantena de nois -la majoria subsaharians- que fa més d’un any que estan allotjats temporalment en un hotel de Sant Just Desvern. Les converses per tirar endavant aquest equipament van quedar aturades abans de les eleccions municipals arran de la negativa de l’alcaldessa socialista de Rubí d’acollir els menors al seu municipi. Paral·lelament, el centre d’atenció immediata que s’havia d’inaugurar la primavera passada a Barcelona continua, temporalment, a la serra de Collserola per la manca de consens sobre una ubicació més cèntrica. La Generalitat havia intentat traslladar-lo primer a la Zona Franca i després al Fòrum, però-com en el cas de Rubí- alguns veïns i també diversos partits polítics van protestar pel fet de tenir aquests nois com a veïns.