Arriba la fresca després d’un setembre amb calor inèdita

MeteoròlegL’ambient d’avui i demà serà un luxe enmig d’aquesta primera part del mes de setembre, que ha portat unes temperatures inèdites en molts indrets. Ja va sent habitual no poder-se refiar d’una refrescada a finals d’agost per donar l’estiu per acabat, però la situació d’aquesta primera quinzena de setembre gairebé no té precedents. A l’espera de les dades d’avui i de demà, la temperatura mitjana de la primera part de setembre és la més alta que s’ha registrat en observatoris amb cent anys de dades com l’Observatori de l’Ebre o l’Observatori Fabra de Barcelona, o en d’altres amb més de 60 i més de 40 anys de dades, com els dels aeroports de Reus i de Girona. En tots aquests indrets no havia fet mai tanta calor en una primera quinzena de setembre, i de cinc observatoris revisats només a Lleida hi ha un precedent d’un inici de setembre amb més calor, el del 2009.

El mes més calorós de l’estiu

Hi ha una altra manera de mirar les dades potser encara més colpidora: si es trossegen els mesos de juny, juliol i agost per quinzenes, el resultat és que enguany cap d’aquests períodes ha sigut més càlid que els tretze primers dies de setembre. En 18 dels 25 observatoris revisats, la mitjana de l’inici de setembre surt més alta que la de qualsevol altre període de l’estiu, una circumstància que es podria arribar a entendre si juliol i agost haguessin sigut frescos, però no ha sigut el cas, i en general a l’estiu hem tingut temperatures un o dos graus per sobre de les normals.

En indrets com Barcelona, Falset, Tortosa i Amposta és on s’ha disparat més la temperatura aquest setembre respectes dels altres mesos de l’estiu; en canvi a Ponent és on més clarament el juliol va ser més càlid que no pas els últims dies.

Pel que fa a avui i demà, l’ambient serà radicalment diferent, amb temperatures que cauran clarament de dia i de nit. En general hi haurà entre 4 i 7 graus menys que els últims dies, fet que permetrà que per fi es pugui dormir còmodament a la costa i no haver de suportar temperatures clarament per sobre dels 30 graus a les zones de l’interior. La cota de neu baixarà puntualment per sota els 2.000 metres al Pirineu, amb un temps que encara estarà marcat per les tempestes localment fortes a les comarques de Girona, sobretot fins al migdia.

Xafecs aïllats dissabte

Potser el més interessant però és saber si aquesta refrescada serà el final de l’estiu o si encara revifarà la calor. No hi ha dubte que arribarem al cap de setmana amb temperatures una mica més altes que avui i demà, els termòmetres faran marxa enrere el cap de setmana, però l’escenari més probable és que ja no es torni a temperatures com les dels últims dies. La majoria de jornades de la segona part de setembre tindrem com a mínim un parell o tres de graus menys que els últims dies, fet que probablement no evitarà que la sensació sigui encara més d’estiu que de tardor. Tot i que demà encara hi pugui haver alguns xàfecs al nord, en general els pròxims dies no es repetiran les tempestes.

Només dissabte a la tarda o vespre s’entreveu la possibilitat de xàfecs aïllats al voltant de la costa central. Les possibilitats de ruixats tornaran a augmentar de cara al centre de la setmana que ve.

Un any pluviomètric excepcionalment sec

Sovint les reserves hídriques es mesuren mitjançant l’any pluviomètric, que comprèn el període de setembre a agost i que quadra més bé amb els cicles agrícoles. Aquesta setmana el Meteocat ha fet públic l’informe sobre l’últim any pluviomètric, que revela que ha sigut excepcionalment sec, sobretot a les comarques pròximes a la costa. En sèries de fins a 100 anys com les del Fabra i de l’Observatori de l’Ebre, ha sigut pràcticament el més sec de la història. A Barcelona en dotze mesos hi han caigut 365 l/m2, una dada que només va ser més baixa l’any 2004-2005. A l’Observatori de l’Ebre no hi havia registrat un any pluviomètric més sec que aquest des del 1924-1925.

En general a les zones costeres i al prelitoral català hi ha plogut poc més de la meitat del que hi sol ploure habitualment en un any normal; a l’interior i al Pirineu el dèficit respecte de la mitjana climàtica ha sigut més petit, d’entre un 10 i un 30 per cent. Únicament en alguns racons del Pirineu les precipitacions han sigut similars a les habituals o fins i tot una mica superiors a les normals.