Arrels Fundació reclama a la Generalitat un recompte anual del nombre exacte de persones que dormen al carrer
El director de l'entitat, Ferran Busquets, assegura que actualment hi ha unes 14.000 persones sense llar i unes 3.000 que dormen al carrer. Tot i així, demana dades més exactes
BarcelonaUnes 3.000 persones dormen cada dia al carrer a Catalunya. Aquest dilluns, la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) va presentar un estudi on detectava que uns 700 d'aquests sensesostre es localitzen a Barcelona. Arrels Fundació ha organitzat aquest dimarts la primera trobada catalana d'institucions i entitats que atenen persones que dormen al carrer, on s'ha confirmat que a Girona hi ha 200 persones en aquesta situació; a Lleida, 70, i a Tarragona unes 30 més. A aquestes xifres se'ls ha d'afegir el nombre d'usuaris que dormen en els allotjaments de les entitats de cada zona i que també es troben sense llar. Segons el director d'Arrels Fundació, Ferran Busquets, actualment hi ha unes 14.000 persones sense llar i unes 3.000 que dormen al carrer.
La representant de la Creu Roja, Anna Garcia, ha criticat que la Generalitat no hagi realitzat encara el recompte de sensesostre que va prometre per a aquest 2015. Busquets també ha reclamat que es compleixi el que va prometre l'administració, ja que les dades amb les quals es treballa són "molt pobres" i "fetes a ull". Per a Busquets, el treball en xarxa i amb coordinació amb diferents agents facilitaria l'atenció a aquestes persones. La jornada ha comptat amb l'exemple del Homeless Link de Gran Bretanya, una entitat impulsada pel govern anglès que aplega diferents entitats per poder fer, com a mínim, la diagnosi del problema.
La directora del Centre d'Acolliment La Sopa de Girona, Rosa Angelats, ha assegurat durant un debat organitzat durant la jornada –moderat pel periodista Albert Om– que la majoria de sensesostre que atenen són estrangers i d'origen magrebí. "Amb la demanda que hi ha, les places són insuficients", ha lamentat. En la mateixa direcció s'ha expressat la cap de Serveis de Programes de l'Ajuntament de Lleida, Marta Freixa, que ha assegurat que "hi ha molts indocumentats" i que aquest factor dificulta poder donar-los una bona atenció. Segons les dades que Freixa ha presentat, fins unes 800 persones han passat per l'oficina d'atenció única, en relació a aquesta problemàtica, entre els mesos de maig i setembre.
Estratègia catalana pròpia
La responsable del programa Persones Sense Llar i Habitatge de Càritas de Barcelona, Tere Bermúdez, ha destacat que durant aquest 2015 s'han atès 400 persones que dormen al carrer. Per a Bermúdez, un dels problemes principals que obstaculitzen la reversió d'aquesta situació és que no hi ha "una estratègia catalana pròpia", ja que "no només les entitats podem tirar endavant". En aquesta direcció, els diferents participants del debat han instat la Generalitat a seguir unes polítiques més efectives, tant a nivell metodològic –per conèixer el nombre exacte de persones sense llar– com econòmic.
En relació als problemes del dia a dia, Angelats va lamentar que els únics recursos existents són puntuals. "La persona sense llar necessita sentir-se segura i cal molt de temps per aconseguir-ho. La inestabilitat dificulta poder donar garanties", ha recordat. Per això mateix, ha demanat solucions més efectives. Els problemes més comuns que arrosseguen els sensesostre, com les drogoaddiccions i els trastorns mentals greus, la impossibilitat de pagar lloguer social i la dificultat per tornar a entrar a l'entorn laboral, són els altres aspectes que ha volgut remarcar.