Arquitectes que saben acollir la gent en tota mena de construccions

BarcelonaLes dues obres guanyadores ex aequo del Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà 2016 són dues lliçons d’empoderament i de com preservar la memòria històrica. El sistema de rec de les hortes termals de Caldes de Montbui, obra de Marta Serra i Elena Albareda (Cíclica) i Jordi Calbetó (Cavaa Arquitectes), no només ha tornat la vida a un antic corrent que s’havia convertit en una claveguera sinó que va fer que la comunitat de regants local es reestructurés i participés en el procés del projecte. “L’obra té un triple impacte: polític, perquè es reconeix l’interès de l’Ajuntament de la localitat per recuperar aquest espai de marge; també d’empoderament de la comunitat de regants, que es constitueix en eina política; i, en el terreny ambiental, es contribueix a tancar el cicle de l’aigua i de la matèria orgànica i es promou la producció d’agricultura ecològica”, diu l’arquitecta Marta Serra.

“A vegades volem sectoritzar massa les coses: fer un museu i fer només un museu. Fer un edifici d’habitatges i només fer aquest edifici. En tots els projectes també pensem a fer espai públic. Es pot fer espai públic en qualsevol lloc”, diu el president del jurat dels premis, l’arquitecte Enric Batlle. A més dels aspectes polítics i mediambientals, els despatxos Cíclica i Cavaa han convertit les hortes termals de Caldes de Montbui en un jardí urbà. Aquesta diversitat d’usos és el tret que aquesta obra té en comú amb l’altre guanyador del premi, l’arquitecte polonès Robert Konieczny, que ha sigut reconegut pel Centre per al Diàleg Przelomy a la plaça Solidarnosc, a Szczecin (Polònia). Una part de la plaça és, de fet, la coberta d’una seu del Museu Nacional que commemora la mort de 16 treballadors de les drassanes durant una manifestació i que també funciona de museu d’art contemporani. La plaça és al davant de la Filharmònica dissenyada pels arquitectes establerts a Barcelona Fabrizio Barozzi i Alberto Veiga, que va rebre l’últim premi Mies van der Rohe. “Sabíem que la Filharmònica seria una icona de la ciutat i no li volíem fer la competència. La plaça és un valor afegit a l’edifici, és un dels seus elements més importants. Després de la Segona Guerra Mundial, la plaça es va fer servir per rendir homenatge als esdeveniments de la guerra, i nosaltres volíem canviar-ho”, diu Robert Konieczny.

Per aconseguir-ho, l’arquitecte es va saltar la prohibició que la coberta de l’edifici fos practicable. “Així la plaça atreu grups socials molt diferents i també la gent gran, que ve a retre homenatge als morts de la guerra”, conclou Konieczny.