L’exregidora Itziar González pilotarà la remodelació de la Rambla

L’equip de l’arquitecta guanya el concurs i farà un projecte per recuperar els veïns i pacificar el trànsit

Turistes mirant els productes d’una de les parades de souvenirs de la Rambla de Barcelona.
Marta Valls Ribas
06/09/2017
3 min

BarcelonaL’arquitecta i exregidora de Ciutat Vella de l’Ajuntament de Barcelona Itziar González ha guanyat el concurs per remodelar la Rambla de Barcelona. L’equip de González, Km-ZERO, serà l’encarregat de definir el projecte urbanístic sobre l’emblemàtic espai de la ciutat, segons va fer públic ahir el govern municipal.

El projecte guanyador buscarà que la Rambla segueixi oberta al món, però que, alhora, sigui més habitable per als barcelonins i més fàcil de passejar-hi, van coincidir ahir l’equip de govern i González. El consistori també va avançar que els canvis incorporaran noves mesures de seguretat i l’espai memorialístic que encara s’ha de concretar en homenatge a les víctimes de l’atemptat del 17 d’agost.

Els detalls de la futura fesomia de la Rambla es donaran a conèixer els pròxims mesos. El projecte probablement partirà de les tres propostes orientatives que va avançar l’ARA i que el govern municipal va donar ahir com a punts de partida vàlids. Sense entrar en mesures concretes, González sí que va avançar que la proposta de Km-ZERO vol recuperar els veïns a la Rambla, que en té censats poc més d’un miler i, en canvi, cada dia hi passegen entre 240.000 i 311.000 persones. “Una política d’habitatge més a l’abast tornaria a omplir els pisos”, va insistir l’arquitecta.

“En una ciutat hi ha d’haver un espai per al bullici i un altre per a la intimitat, em deia Salvador Rueda -director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona-. Així, el nostre objectiu és que la Rambla recuperi, també, zones d’intimitat, on estar tranquils i carregar piles”, va afegir.

La transformació i el projecte final estarà determinada pels plans d’usos i de patrimoni de Ciutat Vella i el d’inspeccions i ordenació de la Rambla. La idea de l’Ajuntament, tal com va recordar ahir la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, pretén, entre d’altres, pacificar el trànsit i donar protagonisme als vianants.

El govern també pretén limitar el nombre i la mida de parades de flors i els quioscos de premsa i excloure els quioscos de records i productes artesans que eren els antics ocellaires. Una direcció que aixeca les crítiques dels afectats. “La Rambla sense el comerç que hi ha dins deixaria de ser la Rambla. Ningú hauria de marxar-ne”, va opinar Carmen Romero, del gremi de floristes.

Propostes de reforma de la Rambla

Diàleg amb tots els implicats

L’equip Km-ZERO vol obrir el diàleg a tots els actors que participen en el dia a dia de la Rambla. “No tenim una proposta tancada, perquè primer hem d’escoltar i fer partícips els sectors que en formen part, cada un dels quals té unes expectatives diferents”, va explicar González. Tot i les bones intencions, advertia que l’acord entre els actors “no serà fàcil”. Fins ara, per elaborar la proposta del concurs, l’equip ha comptat amb la col·laboració de la plataforma veïnal SomRambla. A més, la intenció és que integri diferents disciplines, com la sociologia, l’ecologia, l’arquitectura i la geografia, va dir l’exregidora.

Les entitats i col·lectius de la Rambla consultats ahir per l’ARA van rebre la proposta positivament. Molts encara la recorden de la seva etapa passada com a interlocutora municipal al districte. “És una persona que sap escoltar i molt implicada amb el territori”, va afirmar la presidenta de l’associació d’exocellaires de la Rambla, Mònica Trias. “González defensa que tots tenim la nostra raó en un passeig que és universal, i és cert”, va opinar el president de l’associació d’Amics de la Rambla, Fermí Villar.

Itziar González va anar a les llistes del PSC a Barcelona, i entre el 2007 i el 2009 va ser regidora de Ciutat Vella. Va destapar un cas de corrupció de funcionaris al districte i el cas de l’hotel del Palau de la Música. Va rebre serioses amenaces i va acabar dimitint fent visible la soledat que sentia i la incapacitat d’exercir el poder que li havien donat els ciutadans, va dir en una entrevista a l’ARA el 2012.

stats