Catalunya immobilitza per precaució 2.000 dosis d'AstraZeneca

Barcelona / MadridCatalunya ha immobilitzat "per prevenció" 2.000 dosis del lot de la vacuna d'AstraZeneca que ha sembrat el pànic a Europa per la identificació d'alguns casos de trombosi entre persones que havien estat vacunades a Dinamarca. Segons han explicat fonts del departament de Salut, s'han posat ja 37.000 dosis d'aquesta remesa que només s'havia comercialitzat a la Unió Europea, però es retiraran preventivament les 2.000 pendents d'administrar "a l’espera que arribi l'informe definitiu de l’Agència Europea del Medicament (EMA)". El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha assenyalat a primera hora d'aquest divendres que caldria mirar "amb molta cura" si hi ha una relació causa-efecte entre la vacunació amb AstraZeneca i aquests esdeveniments adversos, o si bé es tracta d'una relació temporal, aliena a l'administració del vaccí. De moment, ha dit, els primers indicis fan pensar que seria "una coincidència en el temps".

Tot i que de bon matí, en una entrevista a RNE, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha afirmat que no calia prendre cap decisió a Espanya perquè ja s'havien administrat totes les dosis sota sospita, Catalunya no és l'únic territori que ha immobilitzat algunes de les vacunes britàniques. Andalusia n'ha retingut un total de 1.200 vaccins vinculats al lot problemàtic, segons ha informat Efe, i també Castellà i Lleó i Astúries han retirat provisionalment les dosis pendents d'administrar d'aquesta remesa. Es tracta, però, d'una immobilització que no afecta les dosis d'AstraZeneca que no pertanyen a aquest lot (tota la resta) i per tant no s'aturaran les campanyes de vacunació amb aquesta vacuna.

Els governs de les tres comunitats autònomes s'han escudat en el "principi de precaució" fins a veure quina resolució adopta l'EMA. El conseller andalús de Salut i Famílies, Jesús Aguirre, ha aclarit que ha pres la decisió tot i que "l'EMA els ha comunicat que no hi havia cap problema, que no hi ha una relació directa amb Àustria i Dinamarca amb aquest lot i l'augment dels trastorns de coagulació en aquestes persones, que han portat a la mort d'algunes d'elles". Unes declaracions equivalents a les del govern català i asturià. De totes maneres, el conseller andalús ha explicat que "estadísticament, en persones de 35 a 45 anys, hi ha un volum determinat d'incidència de trombosi per cada 100.000 habitants, independentment de la vacuna".

L'OMS i Espanya criden a la calma

La ministra portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, ha insistit en demanar "absoluta tranquil·litat" i ha recordat que "no hi ha cap evidència que associï aquestes reaccions adverses amb l'administració de la vacuna". I ha afegit: "Al nostre país no s'ha declarat cap tipus de reacció en aquest sentit, així que anem de la mà de l'EMA", que ja ha dit que es pot seguir administrant la vacuna. També l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha fet aquest divendres una crida a la calma davant de la investigació oberta a Dinamarca per alguns casos de trombosi entre persones que havien estat vacunades amb AstraZeneca.

La portaveu de l'OMS, Margaret Harris, ha recordat que ara per ara no existeix cap prova que hi hagi una relació causal entre la vacuna i les trombosis, que és precisament el que s'està investigant, i ha remarcat que els països que han decidit suspendre l'administració d'aquesta vacuna ho han fet "només com a mesura de precaució". A més de Dinamarca, que va donar l'alerta, Noruega, Islàndia i Bulgària han paralitzat la vacunació amb aquesta marca, mentre que Itàlia i Àustria n'han retirat almenys dues partides diferents.

L'equip de vacunes de l'organització mundial també ha obert una investigació sobre la qüestió. "La vacunació contra el covid-19 no redueix les morts per altres causes múltiples. Els esdeveniments tromboembòlics es donen sovint en la població, així que no està clar si això és una cosa que de totes maneres havia de passar o si hi havia alguna relació amb la vacuna", ha insistit Harris, segons Efe. De fet, la incidència de la trombosi entre la població general és superior a la que pateixen les persones vacunades amb AstraZeneca.

Espanya ajorna el debat de l'edat

La polèmica ha ajornat la decisió del govern espanyol sobre si es permetrà que aquesta vacuna es pugui fer servir en persones més grans de 55 anys. Tot i que aquesta setmana tot semblava indicar que el ministeri de Sanitat es replantejaria aquest criteri i faria com la resta de països europeus, el revés danès ha posposat aquesta decisió fins al veredicte final de l'EMA.

Per al secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, és una "incongruència" que l'Agència Espanyola del Medicament decideixi no aturar la vacunació amb AstraZeneca després de les últimes alertes però, en canvi, el ministeri de Sanitat ajorni la decisió sobre si aquesta vacuna es pot administrar sense límit d'edat, com fa setmanes que demanen Catalunya i altres comunitats autònomes. En una entrevista a Ràdio 4 ha defensat que el principi de prudència s'utilitza per decidir si s'atura o no la vacunació, com han fet altres països després d'haver detectat casos greus de trombosi en persones que l'havien rebut, però no per mantenir la limitació d'edat, i ha reiterat que cal un debat d'evidències i que ara les evidències que tenen són que aquesta vacuna sí que és efectiva en persones d'entre 55 i 65 anys. Ha titllat de "massa purista" mantenir l'actual limitació d'edat.

Sobre eliminar el límit d'edat d'aquesta vacuna, Argimon ha negat que el Govern es plantegés tirar pel dret si el ministeri ho descarta, tal com va apuntar en un article amb la consellera Alba Vergés publicat a La Vanguardia, però ha defensat que "algun crostó" ja estan tocant i que, per exemple, a Catalunya ja s'han vacunat pacients trasplantats o de diàlisi, que són especialment vulnerables al virus. El secretari de Salut Púbica ha dit que confia que el ritme de vacunació pugui accelerar-se a partir de l'abril, quan s'espera que arribin "bastantes més dosis" i que es pugi entrar en una fase "més massiva".

"Jo sortiria a sopar"

També ha dit que ell seria més permissiu a l'hora de flexibilitzar restriccions a la restauració i que permetria, per exemple, obrir en la franja de sopars. "Jo aniria a sopar amb la meva bombolla de convivència, però jo no poso les normes", ha dit, tot i que ha defensat "obrir aquesta porta".

Argimon ha evitat concretar si ha rebut propostes per ser conseller de Salut, però ha assegurat que Vergés ha sigut una bona consellera i que no ha defugit responsabilitats, cosa que ha remarcat que no es pot dir de tothom: "No s'ha amagat mai, sempre ha estat al capdavant".