Argimon destinarà 80 milions d'euros a millorar la salut mental

Santa Coloma de GramenetLa legislatura de Josep Maria Argimon com a conseller de Salut serà la de la salut mental, una "necessitat ineludible" per al conjunt de la societat. Ho ha deixat molt clar aquest dijous durant la seva primera comissió al Parlament, on ha destacat que més d'una quarta part dels catalans de més de 16 anys han patit algun tipus de malestar a causa de la pandèmia. L'emergència sanitària i les seves conseqüències han sembrat desigualtats socioeconòmiques, pors i traumes que no només han agreujat la malaltia a qui ja en patia alguna, sinó que n'han desencadenat de noves, sobretot entre els més joves. Argimon ha subratllat que els trastorns de la conducta alimentària (TCA) s'han disparat un 21% i que fins a un 11% dels nens de 4 a 14 anys tenen risc de patir algun trastorn, una xifra que s'enfila al 13% quan els menors pertanyen a famílies amb menys recursos. Per revertir-ho i engegar un procés de recuperació emocional a curt termini, el nou conseller ha anunciat que es destinaran 80 milions d'euros a l'atenció de la salut mental.

Per començar, Argimon ha informat de la incorporació a la tardor de 150 psicòlegs comunitaris, mediadors i treballadors socials en els centres d'atenció primària (CAP) ubicats a barris desfavorits per fer una atenció "més propera, accessible, resolutiva i basada en la recuperació". En aquest sentit, també ha plantejat la pràctica eliminació dels 1.100 llits d'estada llarga psiquiàtrica per avançar cap a un model sanitari més inclusiu i, per exemple, substituir-los per pisos terapèutics. "Volem reduir la medicalització d’una societat que ja està prou medicalitzada", ha explicat Argimon.

A llarg termini, la conselleria pretén desplegar 52 equips d'intervenció psicològica i psiquiàtrica a domicili de forma setmanal per a pacients amb crisis psicopatològiques, com autolesions, TCA, trastorns mentals greus o addiccions. L'acció s'allargarà durant quatre mesos i els equips estaran lligats als CAP i a la xarxa de salut mental. "De moment en posarem en marxa deu per als casos de més complexitat: sis aquest any i quatre més el 2022", ha concretat Argimon.

A més, Salut també destinarà 15 milions d'euros al desplegament del pla nacional de prevenció de suïcidis, que és la segona causa de mort entre els joves de 15 a 29 anys, sobretot els que tenen menys recursos. S'intensificaran les accions i tallers de prevenció a les escoles i instituts per enfortir el lligam amb el departament d'Educació, i es crearà un observatori del risc de suïcidi que anirà més enllà de les xifres i que tindrà com a prioritat incloure l'atenció a supervivents i familiars, ha exposat Argimon.

Residències i primària

Acompanyat de les seves més estretes col·laboradores, la secretària general de Salut, Meritxell Massó, i la directora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Gemma Craywinckel, Argimon ha presentat els objectius i les actuacions prioritàries del departament de Salut per a la "recuperació i transformació" del sistema sanitari en els propers quatre anys. Ha mencionat diversos canvis, però el programa que ha exposat es basa principalment en la cura i la salut mental, la millora de l'atenció sociosanitària i l'enfortiment de l'atenció primària. També destaca l'impuls a la xarxa sanitària territorial per garantir que qualsevol problema crònic o de màxima complexitat se solucioni al territori on viu el pacient, així com el reforç al pressupost de salut pública -passarà dels 142 milions d'enguany als 280 milions- per desplegar de forma intensiva l'Agència de Salut Pública de Catalunya i preparar-se per a noves amenaces epidemiològiques.

El pressupost de Salut és de 12.000 milions d’euros, i Argimon ha assegurat que l'objectiu del departament és augmentar del 21% al 25% el pressupost de l'atenció primària, que té "un paper de reductor de desigualtats". Així, el seu primer encàrrec al CatSalut és incorporar l’índex de privació socioeconòmic a l’hora d’assignar recursos i reforçar les necessitats específiques de cada centre. Per exemple, saber si calen més treballadors socials o, per contra, més administratius. També s'hi incorporaran nous perfils, com fisioterapeutes, nutricionistes o psicòlegs. A més, ha assenyalat que la conselleria treballa per posar un gestor de salut per a cada ciutadà, seguint l'estela dels gestors covid: "Tenim 660 gestors i 300 referents a les escoles que es mantindran per ser referents per a la població".

Segons Argimon, una de les principals lliçons de la pandèmia és que cal "redissenyar" l'atenció a la gent gran. Després d'haver-se fet càrrec de les residències durant la pitjor època de la pandèmia, Salut ara impulsarà la creació d'una Agència d'atenció integrada social i sanitària amb la conselleria de Drets Socials per tenir un pressupost unificat i, així, alinear estratègies i optimitzar recursos. Entre altres qüestions, Argimon reforçarà l'atenció a l'entorn domiciliari per reduir en un 20% la probabilitat d'ingrés en un geriàtric, i prioritzarà la consolidació d'una història clínica compartida social i sanitària, si bé aquest desplegament no s'assolirà aquesta legislatura.

1.800 milions en equipaments

"El 50% del nostre equipament és obsolet. Cada any destinem mil milions d'euros a fàrmacs i teràpies d'alta complexitat però tenim problemes de diagnòstic", ha dit Argimon. Salut s'ha compromès a invertir 1.843 milions d'euros en la renovació tecnològica: 322 milions a equipaments d'alta tecnologia per millorar els diagnòstics mèdics, 45 milions per a un dispositiu de radioteràpia per protons -que serà el primer públic de l'Estat- i 60 milions per habilitar UCI intel·ligents interconnectades. La resta de recursos seran per renovar infraestructures com l'Hospital Trueta o el CAP Raval.

El conseller també s'ha compromès a incloure la perspectiva de gènere en tots els processos i en la formació dels professionals sanitaris, que posa a disposició del departament d'Igualtat i Feminismes, per exemple, contra la violència obstètrica. A més, també es garantirà l'accés a l'avortament, tant farmacològic com quirúrgic, en tots els punts del territori català. "L'avortament forma part de la cartera bàsica de serveis i els centres no ho poden defugir", ha afirmat.

Per últim, Argimon ha anticipat que a finals d’any “hi haurà soroll” entre els professionals sanitaris perquè tot el sector (50.000 professionals) voldran negociar un nou conveni col·lectiu. “L’actual està caducat des del 2010 i el nou ens permetrà incloure-hi elements que fins ara no s’hi incloïen com la conciliació, la formació, la reducció de la precarietat i la temporalitat”, ha explicat. En l’àmbit dels professionals, Argimon també advocarà per la captació i sobretot la recuperació del talent, començant amb les infermeres que van marxar del país. “Volem fer un programa perquè tornin”, ha dit.

Crítiques de l'oposició

L'oposició ha rebut Argimon amb felicitacions però ha criticat durament la gestió de la seva predecessora, Alba Vergés, i ha denunciat que encara s'estiguin vivint les conseqüències d'una "dècada perduda". "No s'han revertit les retallades del govern de CiU i la continuïtat dels següents executius", ha assegurat la diputada de PSC-Units Assumpta Escarp. La socialista ha demanat "valentia" al conseller per propiciar "el salt" que necessita el sistema sanitari i li ha promès l'acompanyament del seu partit per aconseguir més finançament.

Tant el diputat dels comuns David Cid com la de la Cup Laia Estrada han reclamat acabar amb les externalitzacions i, en concret, amb les concessions a Ferrovial que va signar l'exconsellera Alba Vergés. De fet, davant les crítiques a la gestió de la seva predecessora, Argimon l'ha defensat: “És una consellera que mai s’ha amagat. Ha hagut de viure una crisi que ens passa per sobre a tothom”.