BarcelonaLa cinquena onada està “de baixada”. Així ho ha manifestat el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, en la sessió de control d'aquest dimecres al Parlament de Catalunya. Amb els indicadors que hi ha sobre la taula ara mateix, el responsable de Salut va dir que confia que es pugui tornar a la normalitat “d’aquí poc”. Argimon ha tornat a fer autocrítica sobre el que ha passat a Catalunya durant les últimes setmanes, en què el país s’ha convertit en una de les regions de tot Europa amb pitjors dades epidemiològiques.
En la seva intervenció a l’hemicicle, ha admès que no s’esperava l’explosió de casos que ha afectat Catalunya durant aquest mes de juliol i que no es preveia més que un repunt que ja s’hauria d’haver controlat el 15 de juliol. “Portem una setmana que hem arribat al pic i estem de baixada”, ha sentenciat Argimon, que, això sí, ha insistit que aquesta situació no és “única i exclusiva” de Catalunya i va xifrar en més d’un 80% el nombre de contagis amb la variant delta.
Tot i les paraules del conseller, el grup Biocomsc ha exposat a Twitter que la baixada de tots els indicadors “només es veu en els grups joves”. Així, en els de més de 50 anys i els de més de 70 han continuat pujant els contagiats. Són els que més necessitats hospitalàries requereixen i els més vulnerables. Els investigadors van advertir que el pic de casos “no ha de portar necessàriament associat encara un pic de les hospitalitzacions”. De fet, ahir van tornar a augmentar el nombre de persones a planta (+49) i els ingressos a l'UCI (+40), tot i que a un ritme inferior al de dies enrere.
La secretaria de Salut Pública, Carmen Cabezas, ha apuntat que les dades “indiquen que comença a haver-hi una disminució dels contagis”, un senyal que l’onada “ja s’està frenant”. “Però hem de ser prudents”,ha dit, i ha demanat reduir la interacció social.
El descens de casos, que es nota poc en l’atenció primària, “dona esperança” que potser la situació millora als hospitals en deu dies.
Pacients més joves
Un dels trets diferencials de la cinquena onada és que està afectant sobretot les persones més joves. Un terç dels ingressats tenen menys de 40 anys (en l’onada anterior eren el 10%) i, en general, tenen nou anys menys de mitjana que els hospitalitzats de la quarta onada i es curen abans.
Als llits de les UCI també es repeteix el patró i s'hi veuen pacients de franges d’edat més baixes: un de cada quatre té menys de 40 anys. Pel que fa a les defuncions –n’hi ha hagut 12 en les últimes 24 hores–, també afecten gent una mica més jove, però en general són persones d’edat avançada i només el 2,9% del total de morts per covid són de persones de menys de 40 anys.
“Mai havíem vist tanta gent de 40 en avall a l’UCI per covid”, admet el responsable mèdic de la unitat de vigilància intensiva respiratòria de l’Hospital Clínic, Miquel Ferrer, que afegeix que la majoria de casos “han evolucionat bé i no requereixen intubació”. Ara bé, Ferrer subratlla que malgrat que hi ha menys complicacions en aquestes edats, els problemes d’una estada a l’UCI “no són inexistents”. El pas per les unitats de cures intensives deixa seqüeles independentment de l’edat. I enumera des de “problemes musculars fins a altres derivats de la sedació si n’hi ha hagut, simptomatologia psiquiàtrica, quadres de depressió, estrès posttraumàtic, fatiga i el que anomenem núvol mental i falta de concentració”.
Tot i que en aquesta cinquena onada ha canviat el perfil de pacient, perquè és més jove, el metge del Clínic especifica que als llits de crítics el predomini el segueixen tenint pacients de 50 a 70 anys. Entre els que es troben a la seixantena, descriu, hi ha sobretot casos de persones que s’han infectat quan només portaven posada una sola dosi de la vacuna d’AstraZeneca.
Ferrer lamenta que els professionals sanitaris ja van advertir els responsables de Salut que si obrien l’aixeta massa ràpid podia passar una situació com l’actual. “Però els polítics, un cop més, no ens van fer cas”, diu. Per al doctor es van ajuntar massa factors de risc –la fi de l’estat d’alarma, l’adeu del toc de queda i de la majoria de restriccions i, alhora, permetre la mobilitat, les festes i els viatges de fi de curs– quan encara quedava bona part de la població per vacunar.
Per què hi ha nens i joves que necessiten ingrés?
En pacients d’entre 15 i 40 anys el principal motiu per ser a l’hospital són els quadres respiratoris, la necessitat de “suport d’oxigen i monitorització”, segons la responsable d’infermeria d’una de les plantes covid de l’Hospital Clínic, Marga Robau. En aquest sentit, el metge d’urgències de l’Hospital Arnau Vilanova de Lleida Oriol Yuguero afegeix que poden presentar pneumònies i dificultats perquè arribi l'oxigen a la sang. “Són joves i tenen bons pulmons, però en qualsevol moment també poden fallar”, subratlla. Pel que fa als que acaben a l’UCI, que són molt pocs, és perquè la concentració d’oxigen que necessiten no se’ls pot donar a planta. “El màxim que podem posar són màquines no invasives, però quan necessites una oxigenació molt alta, has d’intubar”.
En el cas dels més joves de 15 anys, a planta també n'hi ha molt pocs casos, i sol ser perquè tenen altres patologies “i això obliga a tenir-los més vigilats”, recalca la metge adjunta de l’UCI pediàtrica i neonatal de l’Hospital Josep Trueta de Girona Anna Duran, que recorda que la majoria ho passen de manera asimptomàtica. Els que necessiten cures intensives sol ser perquè el virus els provoca un quadre inflamatori que els afecta a nivell circulatori i no pas a nivell respiratori, com sol passar amb els adults. “Afecta sobretot les coronàries i el miocardi. I això fa que facin quadres de xoc, d’hipotensió, i que calgui traslladar-los a l’UCI”, diu Duran, que recalca que són molt pocs. I cita un estudi: entre el març del 2020 i el del 2021, a tot l’Estat, hi ha hagut 202 ingressos a les UCI pediàtriques i 6 morts. “Els casos mortals era perquè tenien altres malalties respiratòries o immunològiques.