La proposta catalana de divisió territorial aïllaria la ciutat de Barcelona

Santa Coloma de GramenetSi tal com demana la Generalitat, el ministeri de Sanitat autoritza la divisió de Catalunya en nou unitats territorials per iniciar la primera fase del desconfinament, la ciutat de Barcelona quedaria aïllada de la resta de Catalunya. També de la seva àrea metropolitana. La gent que no tingui el domicili a la capital només hi podrà anar a treballar, ja que la gran densitat poblacional de la ciutat i la concentració de casos confirmats de covid-19 la converteixen en una zona d'alta transmissibilitat i d'alt risc de rebrot. Segons el Govern, l'executiu espanyol es mira amb bons ulls la proposta. "El ministre de Sanitat, Salvador Illa, coneix la realitat catalana i sap que el que demanem té tot el sentit del món", ha insistit aquest dilluns la consellera de Salut, Alba Vergés.

La divisió territorial que vol el Govern divideix el mapa de Catalunya en nou agrupacions de territoris (anomenades regions sanitàries) i separa de manera excepcional Barcelona de la seva àrea metropolitana per controlar més exhaustivament l'impacte del virus a les àrees més densament habitades. ¿Però quin efecte té per a la població que Barcelona es blindi a la resta de municipis? Els veïns de l'Hospitalet de Llobregat o Santa Coloma de Gramenet no es podran desplaçar fins a Barcelona a passejar, visitar familiars o comprar encara que en algun cas només s'hagi de travessar un carrer. Així, i encara que formin part de la mateixa comarca, el Barcelonès, no podrien circular lliurement si no és per anar a treballar, una circumstància diferent de la de la resta de comarques catalanes, que seguirien un patró territorial més convencional.

Les restriccions únicament s'aplicarien en qüestions d'oci o adquisició de productes i prestació de serveis, com anar al supermercat o a la perruqueria, però serien paper mullat en l'àmbit laboral. De fet, qualsevol persona que necessiti moure's entre municipis, comarques o demarcacions per anar a treballar ho pot fer sigui quina sigui la distància entre el seu domicili i el seu lloc de feina. Això significa que una persona que viu a Girona, a Tortosa, a Granollers o a Gavà i treballa a Barcelona hi pot anar cada dia a la feina, però tota la resta d'activitats les haurà de fer al seu territori de residència. En la teoria no es podria ni comprar a la botiga del costat de la feina: la idea és que tota activitat extralaboral es faci al municipi on es viu, segons remarquen fonts governamentals.

Possibles ritmes diferents de desconfinament

La consellera de Salut, Alba Vergés, no descarta que algunes zones amb un millor pronòstic i amb una taxa de contagis més baixa puguin entrar a la primera fase abans. Zones com el Tarragona o les Terres de l'Ebre, que tenen una incidència de casos baixa (29 i 11 casos per cada 10.000 habitants, respectivament), o l'Alt Pirineu i l'Aran i Lleida, que tenen menys població i tenen una taxa de contagis de 52 casos per cada 10.000 habitants, contrasten amb els territoris amb grans ciutats, especialment a Barcelona, que duplica la taxa de contagis d'aquestes àrees, segons informa Albert Nadal. A la Catalunya Central, molt colpida pel primer gran focus descontrolat de transmissió comunitària, el de la conca d'Òdena, encara s'arrosseguen les conseqüències d'aquell episodi i la taxa de contagis se situa en 96 casos per cada 10.000 habitants, la segona més alta del país.

També es poden donar grans diferències entre poblacions d'una mateixa regió, segons les dades que dona fins ara l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i que l'ARA ha classificat en les noves tres regions. Barcelona té una taxa de positius de 100 casos per cada 10.000 habitants; la Metropolitana Nord, que inclou Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental, de 74 casos per cada 10.000 habitants, i la Metropolitana Sud, que agrupa el Barcelonès Sud, el Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, de 76 casos.

Vergés ha assenyalat aquest dilluns implícitament que la meitat de les regions sanitàries podrien entrar en la fase 1 a partir del proper dilluns, 11 de maig, començant per Tarragona, les Terres de l'Ebre, Pirineu i Aran i Lleida. Segurament, també la Catalunya Central i Girona tenen aquest horitzó temporal, per bé que en aquests dos casos caldrà ser prudent tot i la tendència "molt bona" de la corba. "No és el mateix parlar de les Terres de l'Ebre que de la Metropolitana Sud", ha exemplificat Vergés, que ha recordat que, a més, a les zones on viu més població no només hi ha molta més gent, sinó que hi viu de manera més condensada i amb més mobilitat, cosa que "augmenta el risc de descontrol si hi hagués un rebrot".

El gran problema el presenten Barcelona ciutat, la Metropolitana Nord i la Metropolitana Sud. Vergés ha admès en una entrevista a Catalunya Ràdio que serà "complicat" que aquestes tres àrees puguin iniciar dilluns la primera fase de la desescalada. Una situació que generarà "frustracions" allà on no s'aconsegueixi complir el calendari del govern espanyol.

En tot cas, fonts de Salut apunten que encara no hi ha cap indicació "ferma" i que els paràmetres per decidir aquest procés encara s'estan estudiant. A més, el Govern es reservarà el dret a demanar una reagrupació d'àrees bàsiques de salut (ABS) –que és l'organització dels equips d'atenció primària i, per tant, el servei de salut de caràcter més municipal– si en la recollida de dades es veu un comportament diferenciat de l'epidèmia dins de les mateixes regions sanitàries. En una carta enviada al ministeri de Sanitat el 30 d'abril a què ha tingut accés l'ARA i en què la conselleria de Salut comunica les nou unitats territorials escollides per plantejar el desconfinament, el Govern assegura que "farà propostes específiques".