Què podem fer ara que obren de nit?

BarcelonaA partir d'aquest diumenge es pot anar a sopar, i com que no es podia, tots aquells, com jo, que preferíem els esmorzars i els dinars, farem com qui surt de la Quaresma, farem com qui celebra el Ramadà i sortirem. Sortirem amb la idea d’estar “creant un record”. Un dia ho explicarem: "En dèiem pandèmia, hi havia toc de queda i no es podia sortir de nit. I de cop, un dia, van obrir”. Doncs ja és el dia i em sembla que, l’any que ve, per aquestes dates, ho commemorarem. Sortirem de nit, serà una nova festa del calendari, com Sant Joan, que potser és de les meves festes preferides, perquè l’associo a quatre coses que m’agraden molt: vestits de colors, petards, foc, cava. Què podem fer, doncs, ara que obren?

Anar a sopar a un restaurant estrellat. La majoria obriran a la nit. Trobar taula potser no serà fàcil, perquè continuen, esclar, al 30% d'aforament, i tothom ha tingut aquesta idea. Anar a l’Hisop, de Barcelona, per exemple, a fer el menú. Sentir de nou: “Una copa de cava, per començar? Alguna al·lèrgia, intolerància?” O anar al Disfrutar, o al Dos Pebrots, a l’Alkimia, al Lluerna. Als Casals, que com que són a Sagàs, al començament de la pandèmia, amb el confinament comarcal, van dir: “Tanquem, perquè com no vinguin a dinar els de la masia del costat...” A Ca l’Enric i a Les Cols, que la Vall de Bianya de nit és preciosa. A l’Òsmosi. A Ca l’Arpa, de Banyoles, i quedar-s’hi a dormir. Tenia pendent des d’abans de la pandèmia anar al Deliranto. D’aquest restaurant me n’havia parlat algú en qui confio molt. L’amo del Samba Brasil, el bar de caipirinhes del carrer Lepant de Barcelona. Després hi anirem.

Sopar vora el mar, en una terrassa. Això també seria meravellós. A Vilanova, per exemple, hi ha el Marejol. L’amo, en Jose, és un apassionat del vi i sempre, si et deixes, et posa ampolles tapades. Té sempre un producte meravellós. A Vilanova, de fet, n’hi ha molts, de restaurants boníssims. Com el Peixerot, per exemple. Potser una idea és anar a sopar i, després, allò que feien les nostres iaies: “Anar a mullar-se els peus”.

Les cocteleries i bars de copes obren. Per tant, podrem anar a fer un còctel de nit. Ara moltes d’aquestes cocteleries –com el Negroni– obrien dissabte al matí. No està malament, per a mi. Però tinc ganes d’anar, després de sopar o abans, al Boadas, a l’Ideal, al Dry Martini, al Pastrami... El coneixeu? És al carrer Rere Palau de Barcelona. És un bar d’entrepans però que té un speakeasy. Entres per la nevera i et trobes dins del Paradiso. Fan tota mena de còctels clàssics, però “modernitzats”.

I si es tracta de combinar, que m’encanta, puc fer això: anar, per exemple, al cine Phenomena (sempre hi fan coses interessants) i, després, fer una caipirinha al Samba Brasil. De veritat que són boníssimes. El bar és la cosa més normal del món. I l’amo és pura alegria. Des d’allà també podeu anar a sopar al Bardeni, que és un restaurant molt petitet, molt bo, que no accepta reserves. Una altra combinació, que espero que es pugui fer: anar al Poliorama i a la sortida fer un entrepà al Viena.

Parlant d’entrepà. Res és tan bonic com anar al cine o al teatre i a la sortida fer un frankfurt. Al frankfurt El Pibe, per exemple, de Barcelona, amb els seus diligents cambrers cridant “¡Marcha, vale!” Ah! I comprar-se un entrepà al Conesa, de Barcelona, i menjar-se’l passejant. Al Conesa, per cert, tenen carta per a celíacs. 

I si tot això no us convenç, o no us ho podeu permetre, feu com una amiga meva. M’ha dit que farà això: “Aniré a la platja, sola com una rata, amb una ampolla de vi, una copa de vidre i espelmetes elèctriques”.