“Ara he descobert el plaer del sexe”
Dexeus Dona ha reconstruït el clítoris a 89 dones víctimes de l’ablació des del 2007
BarcelonaAmb 36 anys, la Rokiatou Ba va començar a gaudir del sexe i a no sentir vergonya del seu cos. La raó, la reconstrucció de clítoris que li van practicar el juliol del 2015, que li ha permès, diu, recuperar “l’autoestima”. Amb només dues setmanes de vida a la Rokiatou Ba, que ara té 39 anys, li van practicar una ablació al seu país d’origen, Mali. De les quatre germanes que són, ella, que és la gran, és l’única a qui l’hi van fer. Ho va saber quan era una nena de deu anys. Va preguntar i li van dir que ho havia fet l’àvia. El dia que la Rokiatou li va parlar a la seva mare de la reconstrucció, ella ho va rebutjar. “Em va dir que ho havia fet [l’ablació] Déu i li vaig dir que no, que el clítoris me l’havien tret ells”, explica. Ella és una de les 89 dones víctimes de l’ablació que des del 2007 han sigut operades en el marc del programa de reconstrucció genital postablació de Dexeus Dona, liderat per Pere Barri Soldevila, que ofereix aquesta intervenció de manera gratuïta a dones que viuen aquí i que han patit una ablació al seu país. Des de fa dos anys, aquesta operació també la cobreix a Catalunya la sanitat pública.
La primera a parlar-li a la Rokiatou d’aquesta possibilitat va ser la seva metge de capçalera, a qui acudia per les múltiples infeccions i els problemes urinaris que tenia des que va néixer el seu fill, fa 15 anys. “Quan m’ho va dir pensava que era broma, no sabia que era possible reconstruir el clítoris”, admet. La intervenció dura uns 45 minuts i permet restituir anatòmicament el clítoris i altres òrgans afectats. "Es una cirurgia senzilla que requereix de material gens costós. En el 90% del casos el resultat estètic passa desapercebut com a normal. I el que és més important, mes del 70% recupera la sensibilitat", diu Pere Barri Soldevila.
Una setmana després de la cirurgia, la Rokiatou tornava a treballar. La seva vida ha canviat. Per començar, ha deixat de patir dolor en les relacions sexuals. “No en tenia mai ganes. Era un patiment. Em costava molt anar-me’n al llit amb un home. A vegades fingia que estava cansada perquè em feia vergonya dir que em feia mal”, explica. A ella li havien tallat el clítoris i els llavis menors. “On hi havia el clítoris hi havia una ferida oberta”, diu. Des de la reconstrucció, la seva relació amb els homes també ha canviat. “Ara he descobert el plaer del sexe. El que poden gaudir altres dones és el que sento jo ara”, assegura. El 2016 va tornar de vacances a Mali i es va assabentar que a la filla de la seva cosina, de 5 anys, també li havien fet una ablació. “No vaig arribar a temps d’impedir-ho, em vaig sentir impotent”.
Res a amagar
En paral·lel a la reconstrucció es fa un acompanyament psicològic a les dones, ja que per a algunes també és un tabú. Segons Barri, el perfil de la pacient que es fa una reconstrucció és una jove d’origen africà, de 27 anys, que ha viscut la infància i l’adolescència al nostre país “i sent la necessitat d’integrar-se i ser com qualsevol altra del seu grup d’amics”. "Sobretot suposa donar un pas important per acostar-se als valors de la dona occidental. I psicològicament, deixar de sentir-se diferent és un gran reforç per l’autoestima", afegeix.
La Rokiatou reconeix que ella evitava les converses sobre sexe i s’amagava de les mirades al vestidor del gimnàs. “Jo no era com elles i em feia vergonya. Intentava no parlar d’aquest tema”. Ara diu que és més feliç. Però reconeix que l’ablació “és un mal record, que no se n’anirà mai”. I vol donar la cara per explicar-ho: “No tinc res a amagar, és una realitat que he viscut”. I confia que serveixi perquè cap més nena ho hagi de patir. Segons l’OMS, al món hi ha més de 200 milions de dones que han sigut objecte d’una mutilació genital.