Aquí van abusar de mi

Barcelona"Aquí van abusar de mi". La frase, feridora, colpidora, domina aquest dimecres la part alta de Barcelona, allà on fa trenta anys hi havia les famoses barraques del Carmel. Al costat de la frase hi ha vint il·lustracions que descriuen el dolor de quatre anys d’abusos sexuals. Abusos comesos en aquest mateix espai, abusos que va patir l’Aurora Martín quan era petita i que ara ha volgut exorcitzar amb aquestes obres.

Fa un any l’Aurora va començar a fer artteràpia per continuar curant-se del que va patir quan era petita, en un context familiar del tot desestructurat, sense pare i amb la mare absent gairebé sempre. L’octubre del 2018, després d’una crisi molt aguda que la va deixar molt tocada, va començar la teràpia a l’hospital de dia d’Esplugues de Llobregat: li van oferir la possibilitat de fer artteràpia, d’expressar a través de l’art el dolor que li van causar les violacions que va patir entre els 6 i els 10 anys. “Vaig pensar que el millor lloc per fer alguna cosa era allà on van passar els fets, que van quedar impunes”, explica.

Aquest dimecres ha mostrat les seves obres allà on hi havia casa seva, en un lloc de pas de molts barcelonins i turistes que pugen cap als búnquers del Carmel. Són vint il·lustracions: deu són seves i deu més del dibuixant Jordi Comas. “Totes aquestes imatges les tenia en malsons, eren molt invasives, però després de plasmar-les no m’afecten tant”, diu l’Aurora. “A través dels dibuixos explico que quan era petita no podia parlar, no tenia en qui confiar i intentava passar desapercebuda davant els abusos que rebia de la que era la meva família”, relata en una explicació que acompanya l’exposició titulada Un silenci ple d’imatges: “M’ha costat molt d’esforç arribar fins aquí, però ara veig que el silenci no és una solució per a ningú si volem canviar les coses”.

“Hi havia una petita església on solia refugiar-me en els moments de més desesperació. Hi arribava gairebé per casualitat, caminant amb la mirada perduda i sense rumb. Allà em sentia en pau, segura, ningú podia pegar-me, amenaçar-me o profanar el meu cos”, diu un dels textos que acompanya una de les imatges, titulada Xoc de realitats. En una altra obra, petits rombes en blanc i negre que ella dibuixava de manera mecànica s’acaben convertint en un llop. “Alguna cosa en el meu interior està trencada en trossos molt petits que em punxen. El monstre és viu, em va trencar quan tan sols era una nena de 6 anys. Ara costa recompondre aquests trossos trencats”, descriu el text.

Porta el cas a l'ONU

Abans de l’artteràpia, l’Aurora també va fer dansa en un local de Gràcia. El seu cos necessitava treure tot allò que duia a dins, aquell monstre que no va poder expulsar fins al cap de deu anys de fer teràpia amb la psicòloga, gairebé trenta anys després dels abusos. Però des de llavors, des que les portes es van obrir, no s’ha aturat. Tot i els continus revessos de la justícia perquè els fets han prescrit, l’últim el del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg, l’Aurora no s'ha arronsat i ha aconseguit portar la seva veu al Parlament de Catalunya i ara a l’ONU, on ha presentat un escrit detallant el seu cas.

A la denúncia argumenta que durant la seva infància estava “desprotegida i desemparada” i, per tant, en un context familiar complex i difícil era impossible fer la denúncia. "Per això -exposa l’advocat de l’Aurora- aplicar la prescripció del delicte suposaria crear la ficció que la meva representada podria haver posat en coneixement de les autoritats els fets de què era víctima, malgrat que era del tot impossible per la seva edat i condicions personals”, diu l’escrit que sol·licita que s’apliquin unes dates de prescripció més àmplies que les que fixava el Codi Penal de quan van passar els fets.