“Si aquests matalassos parlessin...”

CastelldefelsEl quilòmetre 181 de l’autovia de Castelldefels podria ser perfectament el lloc de Catalunya on més sexe s’ha practicat. Pagant, això sí. Ara l’únic rastre que queda del Club Riviera, que va arribar a ser el prostíbul més gran d’Espanya, són matalassos tirats per terra, bigues de ferro doblegades i molta pedra esmicolada. El local va tancar les portes al distingit públic l’any 2009 i ho va fer per ordre del jutge, després que es destapés una brutíssima trama de tràfic de noies adornada amb l'encara més bruta complicitat de dos comissaris i un inspector de la Policia Nacional. El club Saratoga, dels mateixos propietaris, va tenir la mateixa sort i també va tancar les portes. Tot plegat va acabar l’any 2015 amb una sentència del Tribunal Suprem que rebaixava les penes que un any abans havia dictat l’Audiència de Barcelona, ja que en lloc de tràfic de persones ho considerava inducció a la prostitució. Tot i així, mantenia condemnes per als tres agents i per als propietaris del local. La sentència del Suprem, més tova, també anul·lava l’ordre de tancament dels dos locals, però ja era massa tard.

Cinc anys després d’aquella sentència, el gran edifici, que tenia 5.000 metres quadrats repartits en una planta baixa i tres pisos, acaba de ser enderrocat i aquests dies els operaris, amb l’ajuda d’un grua, carreguen totes les runes dins dels camions. Quan l’espai quedi alliberat, els nous propietaris hi volen construir un hotel. "Ara ja no tant, però els primers dies de l’enderroc paraven els cotxes aquí, enmig de l’autovia, per fer fotografies", explica el Juan, un dels encarregats de deixar aquest solar com si res no hagués passat. "Un dia va parar un home amb el cotxe i ens demanava que li donéssim un record del local… Volia una de les lletres del Club Riviera, deia", segons recorda el Juan, que, mirant les runes, conclou: "És que per aquí hi havia passat molta gent… Si aquests matalassos parlessin…" Com que els llits encara no enraonen, aquest periodista ha buscat un antic client d’aquell local on treballaven i vivien més de 150 prostitutes. "El Rivi tenia un cert caixet… però era en format industrial, amb molts clients. Hi havia russes, nacionals, veneçolanes, romaneses… i per 60 euros tenies tota una hora", recorda algú que prefereix quedar en l’anonimat. Hi havia habitacions de tot tipus, algunes dobles, altres amb jacuzzis. "A dins hi havia molta seguretat. Mai hi havia problemes, entre altres coses perquè tots anàvem a fer el mateix… a prendre un cubata", afegeix. Les noies passaven la major part del dia tancades dins del club i, sovint, feien servir els taxis de Castelldefels perquè els anessin a comprar qualsevol cosa que poguessin necessitar.

Una de les façanes del macroprostíbul limitava amb la mateixa autovia però la resta es comunicava amb habitatges. Els veïns no estaven gaire contents de tenir el Rivi tan a prop, però, segons denuncien, quan va tancar va ser molt pitjor: "Durant un any i mig van entrar tot tipus de gent per desballestar el local. S’ho van endur tot. I quan volien fugir perquè venien els Mossos, a vegades saltaven de tanca en tanca i passaven pel mig del nostre jardí", lamenta un veí que tampoc vol donar el seu nom. Venien amb furgonetes i les omplien fins dalt. Es van endur fins i tot les finestres. "Nosaltres només hem vist una sola banyera… La resta se les van endur totes", explica el Juan. També s’hi van instal·lar alguns okupes i després els grafiters també hi van anar per deixar les seves signatures a les parets. El 13 de març hi va arribar el Juan amb els seus companys de feina, però el Riviera encara va guanyar temps. "El primer dia que érem aquí ens va trucar l’Ajuntament per dir-nos que per culpa del coronavirus se suspenien els treballs… així que vam haver de marxar". Ara ja fa 20 dies van tornar al quilòmetre 181 de l’autovia de Castelldefels i van enderrocar el mític Riviera.

Després de la sentència del Suprem, que autoritzava la reobertura del local, els propietaris han provat sort en altres barris i ciutats, intentant aprofitar la marca Riviera, però, de moment, sense gaire èxit. "Ara es porten més els pisos que els grans locals", apunta l’exclient.