"En aquesta escola no som xivatos, som valents": premi Ensenyament a la lluita contra la violència

TerrassaQuan la Núria Aneas va començar a fer classe a l’escola Mare de Déu de Montserrat, a Terrassa, fa dos cursos, va veure de seguida que els conflictes no se solucionen com a les altres escoles on havia fet classe. “Els nens són molt sensibles al que és violència, no es banalitza cap situació i es dona importància a la víctima”, afirma. Amb el lema “Violència zero des dels zero anys”, l’escola va ser reconeguda ahir amb el premi Ensenyament, que dona el Cercle d’Economia, pel seu model de resolució de conflictes, basat en la no-violència, el diàleg i la participació de tota la comunitat educativa.

Amb només mitja hora a l’aula n'hi ha prou per adonar-se que els alumnes tenen molt interioritzat el leitmotiv de l’escola, que treballen a través del llibre 'El club dels valents'. La Hana i el Falilou, que fan cinquè de primària, ho expliquen així:“En casos de violència hi ha una víctima, un agressor i uns agressors de segon ordre, que són els que veuen l’agressió però fan com si res i no la denuncien”. Els valents són, per tant, els alumnes que detecten i “aïllen” les actituds violentes i d’assetjament escolar. “En altres llocs dirien que som xivatos, però en aquesta escola som valents”, afirma una alumna. La Chaimae afegeix:“I hem de ser valents no només a l’escola, sinó a tot arreu, perquè si aquí ets valent i a fora no, vol dir que no ho ets”.

Fa 17 anys que el centre va convertir-se en una comunitat d’aprenentatge amb l’objectiu de superar el fracàs escolar i gestionar la diversitat cultural i religiosa de l’escola. Aquest curs, un 85% dels alumnes provenen de famílies immigrants –la majoria marroquines– i un 13,8% de famílies gitanes. La directora, Núria Marín, avisa que la idea que els centres amb tanta immigració són un cau de problemes és “un tòpic desajustat”. “L’escola més 'pija' de Pedralbes potser necessita un pla com aquest perquè com a societat hem normalitzat la violència”, assegura. El centre també impulsa tertúlies literàries de clàssics com 'El Quixot' i 'L’Eneida' per tractar valors com l’amor o la fidelitat, i organitza algunes aules en grups interactius que s’ajuden entre ells, entre altres iniciatives.

La norma per a la convivència

A les classes i als passadissos de l’escola hi ha cartells en què s’especifica què és violència –no només és pegar, sinó també riure’s dels companys, fer servir sobrenoms o insultar– i també la norma per garantir la convivència, unes decisions que es van prendre entre tots els alumnes, els mestres i les famílies. Però fins i tot tenint-ho tant interioritzat a vegades sorgeixen dubtes. L’Aya llança una pregunta a l’aire: “Si la meva família em diu amb qui m’he de casar, això és violència?” L’Haruna ho té clar i creu que sí: “Sí, perquè t’estan obligant a fer una cosa que no vols fer”. En canvi, el Yassine mostra dubtes: "Els pares volen el millor per a tu, t’han acollit sempre i els hem d’obeir”. “Però jo els convenceria que la persona que jo triaria és la millor”, matisa després.

Els alumnes, molt participatius, parlen també sobre les “amistats tòxiques” i la possibilitat, quan siguin grans, de “triar una parella que ens tracti bé”. Una iniciativa per “aïllar” i “prevenir” la violència, també la masclista, que té efectes sobre el rendiment escolar. “La convivència i l’èxit escolar van junts”, afirma la directora. Els 15.000 euros de premi els destinaran a sortides culturals per “vincular més els alumnes al territori”. El reconeixement els dona energia per seguir lluitant per una “violència zero” , a l’escola i al barri.

L'escola Mare de Déu dels Àngels, finalista

En segon lloc, el Cercle d'Economia va premiar l'escola Mare de Déu dels Àngels de la Sagrera, que rebrà 8.000 euros pel seu projecte Robètica, que fa servir la robòtica per aprendre. També han arribat a la final les escoles El Treball, Frederic Mistral - Tècnic Eulàlia (Barcelona) i l'institut Pau Claris (Barcelona), d'un total de 73 projectes analitzats.